Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 16 de gener del 2018

EL MONTSEC DE L´ESTALL I EL CIM DE LO GRALLER (1331m)


LA RIBAGORÇA (La Franja-Aragó)

INICI DE L´ASCENSIÓ
INTRODUCCIÓ
El Montsec de L´Estall, el mes menut de tots tres, creat per les mateixes forces orogèniques que els seus germans catalans, (Finals del període Cretàcic + - 60 milions anys. (Secundari)) forma part d´una única cadena muntanyosa d´uns 40 km, de longitud (est-oest) que abasta les demarcacions de Lleida i d´Osca. Es constitueix en una elevació intermediària entre els Pirineus i la depressió de l´Ebre.

Òbviament, la seva composició rocosa, esdevé idèntica a la resta del massis. Es tracta d´un material sedimentari, compost bàsicament per carbonat càlcic (Calcària). Un dels efectes químics que la caracteritza, es la cavitació deguda a la relativa facilitat amb que es dilueix al contacte amb l´aigua. Aquesta propietat, dona origen al fenomen càrstic, i en conseqüència a l´aparició de cavernes.


L´acció hidrològica, va tallar la serralada per tres punts; El Congost de Montrebei pel Noguera Ribagorçana, El Congost de Terradets, pel Noguera Pallaresa, i el Congost de de l´Escala del Pas Nou, pel riu Boix (Extrem mes oriental) . La continuïtat del massis queda aquí escapçada pels contraforts formats per la Serra de la Campaneta i la de Comiols. (Terciari)

Així les coses, separat de forma natural pel riu Noguera Ribagorçana i per l´home de la resta, el Montsec de l´Estall va quedar aïllat en aquell espai d´aiguabarreig de llengües i cultures anomenat La Franja de ponent.

La construcció de l´embassament de Canelles, (1958-1962) al no contemplar vies substitutòries de connexió amb Catalunya, va suposar pels pobladors d´aquella comarca, la supressió dels accessos naturals als seus punts de referència, sobre tot, pel que fa als serveis i el comerç que li eren tant habituals com necessaris. Conseqüentment, van veure de la nit al dia com desapareixien les seves expectatives de supervivència. Tal com era de preveure, els efectes foren dramàtics, dons gairebé tots els poblets afectats desaparegueren, deixant només pel visitant, la sensació de profunda tristesa que podrem sentir a l´arribar a l´Estall.

PLÀNOL DEL CASTELL DE BENAVARRI
LA SORTIDA
Els dies 16, 17, i 18 de setembre del 2017, efectuàrem una sortida amb l´objectiu de conèixer la zona de Benavarri, i de passada fer l´ascens al pic de “Lo Graller”. Arribada l´hora, el jorn es despertà nuvolat, amb tanta mala fortuna, que només situar-nos a peu de camí que puja fins el cim, començà a ploure. En apercebre´ns de que no tenia cap intenció d´afluixar, finalment, decidirem donar mitja volta i cap a casa... Si mes no, abans, aprofitàrem l´estada per tal de visitar el castell de la vila. 

FAÇANA OEST DEL CASTELL - ACCÉS
Aquesta construcció històrica, data del S-XI (restes) Esglésies romànica i gòtica (restes). Muralles del S-XVII. Cisterna gòtica. Muralles S-XVII – XVIII. Fort de fusellers S- IXX. Paga la pena fer-li una visita (2 € per cap) Es troba en bon estat de conservació.

PERÍMETRE  INTERIOR
Com no teníem cap intenció de tirar la tovallola, varem efectuar un nou intent el dia 9 d´octubre. En aquesta ocasió, la jornada fou esplèndida, fins hi tot passarem força calor. 

PLÀNOL DE LA SITUACIÓ

L´APROXIMACIÓ
La primera etapa, consistí en arribar a Benavarri, i un cop allà, encarar-nos per la mateixa carretera, N-230 direcció a Viella. Al cap d´uns 15 minuts, passem pel costat de Tolba. Si volem, podem prendre la pista que surt en direcció a l´Estall, ara be, personalment, no ho aconsello, dons està en bastant mal estat, i gairebé sense cap indicació. (Fàcil perdre´s)

ZONA EST. AL FONS EL MONTSEC
Si optem per la segona opció, es a dir, la de Viacamp, segons el meu criteri, l´haurem encertada, dons està ben cuidada i per tant ens estalviarà maltractar el cotxe en excés. L´inici de la mateixa, es troba justament al darrera del poble, es senzill arribar-hi. Aquestes dues pistes, conflueixen una mica abans d´arribar del Mas d´en Quintillà (Ben senyalitzat) i a partir d´aquest punt, ens espera una baixada bastant pronunciada que s´allarga gairebé, fins arribar al derruït poblet de l´Estall. (El tall) (Uns 10 km des de Viacamp)

EL MAS D´EN QUINTILLÀ
Podem seguir uns 800m més en direcció a Mont-falcó, fins trobar una corba bastant tancada a ma esquerra, (Coll de Ramis) on clarament indicat, comença l´ascens a “Lo Graller”. Allà mateix, i a ma dreta, segons el sentit de la marxa, hi ha un bon espai destinat a deixar el vehicle. Si tot ho hem fet be, haurem trigat des de Benavarri, uns 35 – 45 minuts.




L´ASCENS
Al llarg de l´itinerari que ens espera, tenim tres punts que cal controlar per tal d´orientar-nos sobre el terreny; el primer es l´inici, summament fàcil, (el tenim davant). El segon, es el Pas de St. Miquel, situat una mica abans d´arribar al coll que duu el mateix nom. El tercer es el cim. Aquests punts de referència, els podem estudiar abans de començar a caminar, dons son bastant identificables des del mateix pàrquing.

IMATGES DE L´ESTALL
Iniciem ruta pujant suaument fins arribar dalt d´un petit turonet, i un cop superat, iniciarem una baixada també suau, fins travessar un torrent sec que ens apropa ja a peu de muntanya, tot accedint a una zona boscosa, ( Fins aquí, el camí es ben fressat i prou visible). Aviat arribem a peu d´un cartell indicador, on situada a la nostra esquena, i mig tapada per la malesa, trobarem el que queda de l´ermita de St Miquel (sense sostre, només tres parets i molta runa).
PUTS QUE CAL MEMORITZAR
Es justament abandonant l´àrea forestal, que el sender es fa mes difús, ara be, si anem atents, podrem anar distingint les marques grogues i blanques del PR-HV200 que encara que descolorides, a hores d´ara, es veuen bastant be. També ens ajudaran les fites, que no manquen en bona part del trajecte, especialment allà on son més necessàries.

INICIANT L´ASCENS, AL FONS EL PÀRQUING
El desnivell es fa cada cop mes costerut, amb un traçat d´inacabables ziga-zagues, tot plegat, fins arribar a peu de cinglera, d´ací al Pas de St Miquel hi queda poc.

CARTELL INDICADOR
Aquest pas, consta d´un tram estret d´uns 50-70 cm. d´amplada i uns 20-30m. de longitud que queda obert al buit i excavat sobre la mateixa roca. Ens mostra una magnifica panoràmica que ja fa intuir el que ens espera mes amunt. Travessar-lo no representa cap problema, ni existeix sensació de perill.

ERMITA DE ST. MIQUEL, O EL QUE QUEDA
D´ací al coll de S. Miquel, ens resten pocs minuts, i amb un tres i no res, ens hi presentem. En aquest punt, aprofitem per tal d´hidratar-nos al mateix peu de l´indicador, dons estem suant de valent.

PEU DE CINGLERA,
EL CIM
A partir d´ara, caminant gairebé a la bora del penya segat, anirem pujant i baixant, tot dibuixant pel damunt del rascler, el caprici del relleu. Al coronar la darrera rampa, apareix davant nostre la fita que identifica el cim. Mirem els rellotges, i comprovem que malgrat totes les aturades que hem fet, encara ens ajustem a l´horari que hi ha previst, 1´45 h. Si fa o no fa...

EL PAS DE ST.MIQUEL
El que podem veure en direcció sud i sud oest, es gairebé il·limitat, des del més proper, el mateix embasament de Canelles, fins el Pedraforca, el Moncayo i moltes d´altres muntanyes que no he reconegut. Al nord, la magnífica i allargassada aglomeració de pics del Pirineu. A l´est, la impressionant vertical del tallat de la Matamala que clou al mateix inici, o final... (Segons per on s´agafi) del Congost de Montrebei (Montsec d´Ares). Ahhh!!, ara que hi penso, si carregueu uns binoculars, no cal dir-vos que gaudireu molt més d´aquell fantàstic espectacle visual que, el lloc vos ofereix gratuïtament, en compensació a l´esforç realitzat.

PANORAMA DES DEL PAS DE ST. MIQUEL
Al nord est, podrem observar també, un bon nombre de rèpliques de la falla principal. Al costat d´una d´elles, i gairebé mimetitzat amb el color i el relleu, el poblet de St Esteve de la Sarga, darrera població abans de baixar al mateix Congost.

EN EL MATEIX COLL DE ST. MIQUEL
I com no, cal destacar la nombrosa presencia, d´àligues reials, que no pararan de voltar-nos silenciosa però persistentment. Degut a que ja deuen estar acostumades a la presencia de l´esser humà, passen molt prop nostre, de vegades, tenim la sensació de que podríem tocar-les amb només estirar la ma. Son enormes, sobre tot les femelles, que solen ser mes grans que els mascles, arribant al voltant dels 2´5 m d´envergadura.

SERRALADA DEL PIRINEU (VISTA NORD)
El temps allà dalt, envoltats d´aquells ocellots, passa volant, (Mai millor dit) el dia es molt bo, i s´està prou be, si mes no, cal anar pensant en tornar. Val a dir que, hem previst anar a dinar al restaurant hotel Mars o Casa Carmen, de Benavarri, (Tot es el mateix) dons es menja be, a preus raonables. Els dies laborables, serveixen àpats només fins 2/4 de 3. A la taula i al llit!!!...

CAMINANT A LA BORA DEL PENYA SEGAT
EL DESCENS
Comptant amb amb el favor de la gravetat, la baixada es fa més ràpida, si mes no, una hora no ens la treu ningú. Curiosament, arribem a l´estacionament més cansats que quant hem començat, però també mes contents, dons ha estat una experiència molt agradable i de molt bon regust. Del tot recomanable.

HEM FET CIM

LA SORTIDA EN SÍNTESI
Grau de dificultat = Baixa
Desnivell a salvar = 525m
Horari = 1´45 h. + -
L´Època més adient = Es aconsellable triar dates en les que ja faci fresca, cal recordar que es tracta de la paret sud. (Octubre-Abril)

VISTA SUD, EMBASSAMENT DE CANELLES
MES INFORMACIÓ
Vaig adquirir un mapa de la Editorial Alpina El Congost de Montrebei, E= 1/ 20.000 : Es tracta d´una guia bastant complerta, escrita en diferents llengües (Català, castellà, francès i anglès) Te l´avantatge de que respecta la toponímia autòctona, si mes no, malgrat ens serveix perfectament, manca un bocí, el del poble de l´Estall. Tot plegat es en color.

VISTA EST, LA MATAMALA (MONTSEC D´ARES)
També em vaig fer amb el mapa de l´Editorial Prames nº 20, El Montsec I, E= 1/ 40.000, Escala molt in-pràctica, (costa de veure) Abarca la zona que ens interessa, ara be, excepte el mapa, la guia es en BN, porta molt poca informació útil, i per acabar-ho d´adobar, els autors, es molesten en traduir els toponímics, del català al castellà, situant el nom traduït a sobre, i l´original a sota. (Segurament, deu estar dirigit a gent de parla castellana, bastant justeta d´enteniment, dons canviant alguna lletra, es llegeixen exactament igual...) Acudits a part, personalment, em sembla una actitud deliberada, mancada de rigorositat professional, sense cap utilitat pràctica, de molt mal gust, i vexatòria envers a la llengua pròpia de la zona. D´altri, costum inequívocament associada al franquisme, que sembla ser, encara perviu en alguns cervells de l´espanya profunda. La guia es només en castellà. Sota el meu estricte criteri, deixa bastant que desitjar.

AL PEU DE LA MATAMALA, INICI DEL CONGOST DE MONTREBEI
També, si es vol , es pot arribar gairebé fins Lo Graller, amb un vehicle 4x4 per la pista de la cara nord, si mes no, no es ni de bon tros, tan espectacular com fer-ho superant la falla de la cara sud. I si no, quina classe de muntanyencs som??

ÀLIGA REIAL
El pic de lo Graller, es igualment conegut per; Tossal Gros, Pic de Montgai i o de l´Estall.


Fins un altre col·legues!!!!

Quim