Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de juliol del 2017

LA COVETA DE L´AIGUA



       FONT DESPATLA COMARCA DEL MATARRANYA



Fontdespatla vista des de la cova


INTRODUCCIÓ

Els dies que van del 5 al 10 de juliol del 2016, tant en Ramon com jo mateix, ens desplaçarem a Fontdespatla , per tal d’aixecar la topografia de la “Coveta de l´Aigua” Feina prèviament acordada amb el regidor del consistori, Lluís M. Serrat

Es tracta d´una cova turística oberta al públic, molt curiosa i que segons anirem veient al llarg de la seva descripció i peculiaritats, sens dubtes gratificarà l´esforç de fer-li una visita.

LOCALITZACIÓ

Arribar a la “Coveta de l´Aigua”, resulta molt senzill; Situats a la plaça del poble, baixarem pel carrer St. Miquel, fins trobar l´encreuada amb la carretera A-1414, allà mateix, davant nostre, veurem un indicador cap a la “coveta”, (entre uns altres) a partir d´aquest moment, només ens caldrà seguir les indicacions. Recorreguts uns 2´5 – 3 km, per una pista semi cimentada en bon estat, arribarem a una corba molt ample a la dreta, que ens servirà de pàrquing.

Camí a la Coveta
En aquest indret, ben senyalitzat, s´inicia el camí que en uns 15-20 minuts ens conduïra a la cavitat.
A uns 45 m. podrem fer un respir en un banc situat a la vorera, i destinat a tals efectes.
COORDENÀDES
X = N 40º 47´ 973´´
Y = E 000º 04´ 326´´
Z = 870´5 msnm.
DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT


Un cop estacionat el vehicle, iniciarem l´ascens pel corriol que després de superar 78m de desnivell, ens situa sobre una petita terrassa allargassada, on a l´extrem dret, i ben protegida per una solida porta metàl·lica, localitzem la boca de la cavitat.


D´immediat, accedim a una mena de petit vestíbul, (197º SO) aquí, per raons de seguretat, ens haurem de subjectar un casc, (A càrrec de l´empresa) no tant pel risc de caiguda de pedres, (cosa que escassament succeeix a l´interior de coves turístiques), si no mes aviat, per tal no ensopegar amb el cap, contra alguns puntuals passos de volta baixa, en els que per força ens haurem d´inclinar.
Acte seguit, ja equipats, iniciem la davallada al “pou del diable” (4´40 mp.) mitjançant unes escales de ferro, (163º SE) que ens dipositen a “L´encreuada de les bruixes”. Localitzats en aquest punt, amb 4 possibles direccions, optarem per seguir rectes (131º SE) fins arribar a l´ala d´una sala (La sala invisible) on el terreny s´eleva en forma de rampa i les parts altes, son poblades de concrecions estalactítiques.

El pou del diable. Al fons L´encreuade de les bruixes
El recorregut, de forma trapezoïdal, aconsegueix circumdar-la gairebé sense adonar-nos de que, en realitat ens trobem en una mateixa estança, on el sostre només contacta amb el terra en un únic punt ben camuflat, a mena de tenda de campanya d´un sol pal.


( 290º NO) Es l´angle des d´on podrem observar, amb finalitats didàctiques, uns quants rat-penats, (Myotis Myotis - Rhinolophus ferrumequinum, Pipistrellus-Pipistrellus, etc... Genuïns residents d´aquests paratges).

Zona dels rats penats
Abandonant el lloc, regressarem novament a “l´encreuada de les bruixes” Si mes no, ara seguirem aquesta prolongació de la galeria (34º NE) Ben aviat, i a la nostra esquerra, ens sorprendran dos simpàtics personatges de l´era de les cavernes, (paleolític) donant-nos la benvinguda. Aquest espai, anomenat “dels troglodites” ens dirigeix en el seu extrem, a una petita finestra oberta a través de la roca, d´es d´on podrem gaudir d´un àrea temàtica, dedicada al procediment científic, empleat a l´hora de realitzar excavacions arqueològiques. (La Cambra de les cates) (83º NE).


Retrocedint uns metres, penetrem a la “Galeria de les ànimes”, (perpendicular a l´anterior) (125º SE). A poc d´iniciar el seu trajecte, visualitzarem en el sostre, uns gravats sobre la pedra calcària, en forma de pentalfa, (Estel de 5 puntes) que sens dubte, ens indueixen a pensar sobre els símbols utilitzats en antics i obscurs rictus satànics o de bruixeria... 


Pentalfes
Seguint la progressió, a la nostra ma esquerra, i a ras del terra, ens percebrem de l´existència d´una gatera (fora del recorregut visitable) que ens introdueix en un passadís de volta baixa, i sentit paral·lel al principal. Aquest, troba la seva fi, davant d´un pas molt estret, que ens obligarà a treure´ns el casc per tal de forçar-lo, i que a l´hora, connecta amb un reduït cambril mes elevat, on el primer que salta a la vista, es l´única cascada fòssil de gorgs, o mini gorgs esglaonats de tota la cavitat.

En Fede amb els simpatics neolítics
Reculant pel conducte estret, aprofitem una darrera escletxa, amb la finalitat d´incorporar-nos novament al corredor general.
Aquí estant, si gosem a alçar la mirada sobre els nostres caps, contemplarem una pronunciada concavitat (+7 / 8 m) anomenada “La xemeneia de l´infern” producte inequívoc de l´excavació inversa (d´abaix a dalt) que l´enorme força tur-billonar va exercir en el seu moment sobre aquest punt.

La sala de les cates
Sense gairebé moure'ns del lloc, podrem detenir-nos en un parell de parades, per tal d´observar un reduït embornal, (El sifó) on llisquen les aigües procedents de les filtracions, sempre cercant nivells mes profunds.

La galeria de les ànimes
Val a dir, que ja estem a molts pocs metres del final del recorregut turístic. Aquest, es produeix en la darrera cambra anomenada “la font encantada”. Es tracta d´una petita cadolla calcificada, on s´acumulen les aigües procedents d´un constant degotall zenital. Es precisament d´aquest bassiol, d´on pren el nom la “Coveta de l´aigua”

Galeria de les ànimes, a sobre trobarem la xemeneia del´infern
A partir d´aquest moment, podrem donar per finalitzada l´agradable aventura, i ens tocarà refer gairebé tot el traçat, fins eixir novament a la llum del mon exterior.
CONSELLS ÙTILS
Malgrat estar equipada amb il·luminació elèctrica, es bona idea carregar a la butxaca una lot, o frontal, per disposar de llibertat, a l´hora de recrear-nos en detalls d´interès personal.

La xemeneia de l´infern
Es poc menys que imprescindible, un calçat adequat per la muntanya.
Cal tenir present, que la mitjana de temperatura ambient durant tot l´any, es situa al voltant dels 11º C, i l´humitat relativa entre el 82 i 93 %
La roba mes adequada, es l´esportiva, tot sabent que no ens embrutarem.
Encara que sigui estiu, una màniga llarga no ens farà cap nosa.
Es prohibit fumar, tant en l´ambient exterior com a l´interior; el primer pel perill d´incendi, i el segon per raons de sanitat pública.

ESPELEOMETRIA

Recorregut visitable ............. 74´60 m
Recorregut total .................. 102´768 m
profunditat max ................... 5´90 m


ESPELEOGÈNESI
Per tal de poder fer-nos una idea sobre la formació d´aquesta cavitat, haurem de retrocedir imaginàriament en el temps, entre uns 225 - 65 milions d´anys, situant-nos en plena era Mesozoica, i centrar-nos mes concretament, a finals del període Triàsic, principis del Juràssic. 

  
El relleu paisatgístic, com es de suposar, no tenia re a veure amb el que avui podem admirar, dons el fons de la vall de la riera del Barranc de la serra de Fondespatla, amb seguretat seria molt mes elevat, i no excessivament per sobre d´ell, tímidament despuntarien les primeres mostres d´un paquet rocallós, format per diverses menes de calcàries dolomítiques (Puig del corb – Punta umbría) on podríem trobar; dolomies carniolars, franges dolomítiques grogues, roges, i negres.

La cova s´obre en la actualitat, bastants metres per sobre del tàlveg que amb tota seguretat fou el que en el seu moment, aportaria la força hidràulica necessària per tal d´excavar el global del subterrani.
Es tractaria dons, en els seus orígens, d´una junta d´estratificació excavada pel seu contacte amb les aigües de la torrentera, cercant nivells inferiors.
També hem de considerar la probabilitat, de que l´accés primitiu, es situes a bastanta distancia de l´actual, en direcció al centre de la canal. L´erosió i eixamplament de la mateixa, la feu retrocedir fins on es en els nostres dies.


Ja a l´interior, podrem percebre amb claredat i gairebé durant la totalitat del seu recorregut, concavitats tant de caràcter parietal com zenital, (cops de gúbia) que ens proporcionen un testimoni inequívoc, de l´enorme força tur-billonar que, les grans aportacions imprimiren sobre elles, arribant a l´extrem, de perforar en sentit invers, fet originat i a posteriori potenciat, per l´efecte de les aigües que no podien ser absorbides pel sistema de galeries existent. Indici preclar de que amb molta probabilitat, el pas es va veure molt limitat u obstruït del tot, de forma mes o menys sobtada, en un moment clau de la seva evolució, provocant el consegüent augment de la pressió hidrostàtica en tots els sentits. Així ens ho delata la presencia de “La xemeneia de l´infern” diàclasi eixamplada i situada a pocs metres del final de la galeria de “Les ànimes”.

Òbviament, aquest moviment tectònic, va canviar radicalment i de forma irreversible tant la gènesi com la litogènesi de tot el fenomen subterrani conegut.
A “grosso modo” sis fases bàsiques podem distingir en la seva creació;
1 / Procés de fissuració tectònica.
2 / Procés d´abrasió mecànica i dissolució química.
3 / Falla o plegament tectònic, que causa l´amputació de l´antre. Etapa de màxima pressió hidrostàtica.
4 / Suspensió progressiva, d´aportacions hídriques, degut al desplaçament del torrent.
5 / Procés de sedimentació
6 / Procés re-constructiu o litogènic que encara continua en els nostres dies.
Es tracta dons, d´una cavitat en estat fòssil, i en plena fase re-constructiva. Tal com podem intuir del que es desprèn de tot l´anteriorment exposat, el seu recorregut en el passat, arribà a desenvolupar molta mes longitud i profunditat.

Altimetries
Si per algun lloc podríem sospitar d´alguna mena de continuïtat natural, sempre tenint pressent que es tracta de pura especulació, seria sens dubtes, uns quants metres pel damunt (Entre 9 i 12m) de la cambra de la “Font màgica”, degut a la presencia d´una petita falla, o plegament tombat amb fractura (NE-SO) que en el moment de produir-se, va cegar o seccionar progressivament, la galeria de les ànimes en aquest precís indret.
En conseqüència, la troballa d´una hipotètica prolongació, seria sens dubtes factible a costa de practicar feixugues i perilloses perforacions, partint del sostre, i en sentit ascendent, sempre seguint la junta o línia de trencament, fins trobar l´enllaç . El presumpte hipogeu, apareixeria absolutament verge, molt concrecionat i completament net de fum, certificant una evolució totalment independent i diferenciada de l´anterior.

Climàtica  (En Ramon)
Tanmateix existeix la possibilitat, ( molt mes improbable) de resseguir el traçat subterrani sobre la superfície, per tal de localitzar algun avenc o cova, que permeti connectar amb l´interior de la mateixa, aconseguint així ampliar el complexe. Sobre tot, dedicant especial atenció prospectiva, a la zona perifèrica afectada per l´esmentada efracció.
LITOGÈNESI
El procés re-constructiu que presenta la cova, no es especialment abundant en el tipus de concrecions habituals, si mes no, denota una mena de recobriment bastant generalitzat i de gruixos molt regulars en distintes àrees. La majoria d´elles en estat de descomposició, i en d´altres, es pot observar com es reinicia el procés, això si, morfo - litogènicament diferent, i procliu als cànons mes tradicionals.

L´embornal
Aquest fenomen, corrobora d´alguna manera la tesi d´un esquinçament sobtat, o bastant ràpid en el temps, de la “Galeria de les ànimes”, en el seu darrer tram de desenvolupament, lo que provocà que la cavitat romangues completament inundada d´aigua, durant uns períodes temporals relativament llargs, ocasionant que l´osmosi de la roca calcària, retingues el carbonat càlcic (Ca CO3) entre els seus porus, tot conferint-li un aspecte homogeni d´arrebossa-ment global, que arredoneix i suavitza el seu relleu.
Aquest estancament, propicià també, un retard considerable a l´hora d´iniciar la creació de formacions d´origen gravitacional; canícules (macarrons), estalactites, estalagmites senyeres, cascades, òrgans... amb tota la seva voluptuositat i riquesa mòrfica. 

Columnes ennegrides en les parts baixes
No s´observen cap mena d´excèntriques, en part, per l´esmentat retard, i també òbviament, per l´absència de corrents d´aire, la qual cosa testimonia d´alguna manera la seva estanquitat.
Percebi'm un segon cicle, on el procés de construcció es fa evident, i llavors si, apareixen amb certa profusió formes concrecionades parietals – zenitals. Les columnes fan acte de presencia, sobre tot, en les parts baixes d´estances i passadissos, recolzant la tesi del retard, dons evidencien joventut.

Mini gorgs ecalonats, ja en procés de descalcificació
Crida l´atenció, a l´interior d´un cubill apartat del circuit visitable, l´existència d´un seguit de mini gorgs escalonats, en una rampa semi cònica, (ja en descomposició), que va estar creat per les minses contribucions regulars, que tanmateix, foren la causa del seu propi assecament, degut bàsicament a l´aport dels sòlids groguencs, (sofre?) que ocasionaren la seva oclusió.

Procés de reconstrucció litogènic
L´esser humà ha deixat malauradament la seva empremta d´in fra-valoració de la natura, inconfusiblement expressada en la ruptura i espoli sistemàtic, d´estalactites i d´altres concrecions que trobaren a ma.
Tanmateix, de la obscura coloració de parets, i sostres, deguda sens dubta a una abusiva proliferació en l´us de teies.
Aquesta il·luminació tan arcaica, podria haver-se iniciat ja amb l´arribada dels primers visitants, (transhumància) molt abans de produir-se els assentaments humans a la zona. Un adequat estudi arqueològic, podria aportar molta llum al respecte, documentant les l´edats del paleolític, bronzo, i ferro Fontdestpalí.
Durant el passat mes recent, tant pastors, llenyataires i curiosos, utilitzaren aquest sistema d´il·luminació, per tal d´anar a cercar aigua per beure, en el darrer toll que dona nom a la caverna.

La font màgica, bassiol d´on pren nom la Coveta de l´Aigua

GEOLOGIA GENERAL I LOCAL
Obra dels grans moviments tectònics continentals, han estat les configuracions geològiques actuals.
L´àrea interessada a la que fem referencia, inclou (entre d´altres) i a grans trets, el municipi de Fondespatla com part integrant de tot el conjunt anomenat “Zona Septentrional Plegada” (Beseit- Portal Rubió)

EL TERCIARI
El trobem representat pels següents materials; Interposicions de certs d'espuntaments constituïts per conglomerats, compostos de còdols procedents de calcària i matriu argilosa. Les proporcions poden oscil·lar entre els 5, i 60 cm.
El potencial del paquet, pot arribar als 30 m, si mes no, no es disposa en l´actualitat d´elements suficients com per poder oferir dades més precises. Només per les referencies circumdants, podrien situar-lo entre l´Oligocè i el Miocè Inferior.
EL SECUNDARI
El domini de les calcàries, i margues del Cretàcic, gairebé s´estén fins les parts centrals de la regió, davallant cap a formacions litogèniques del Juràssic i Triàsic, amb petits afloraments de pissarres Paleozoiques. L´aplegament s´exhaureix sobre una estreta franja, integrada per sediments costers neògens, que van conformant la plana de Castelló.


TECTÒNICA
Sobre el present esquema, es posen també de relleu les principals zones estructurals de la part oriental de la Cadena ibèrica.
El territori queda emplaçat entre la unitat central subtabular (Ares de Maestrat) i la segona, Septentrional Plegada (Beseit Portal Rubió).
Producte d´aquesta configuració geològica, son les nombroses falles verticals que afecten series poc plegades especialment en la part sud, i plecs mes estrets i poc fallats a la part nord.

Final de la cavitat
 FALLES
Prou coneguda es la falla del Regatxolet amb direcció NO-SE de 15 km de longitud presentant una bifurcació en dos sentits.
El salt produït es realment gran, i arriba a posar en contacte l´Aptiens superior, amb materials datats del Portlandià – Valanginià. Elevant en conseqüència, la part Juràssica del Bogaral i enfonsant la Cretàcica de castell de Cabres. La magnitud del desnivell arriba a l´ordre dels 600 m aproximadament.
La falla de Sta Àgueda, separa 2 grans regions estructurals; la Plegada i la Sub-tabular amb direcció E-O in flexionant-se cap el N.

DESCRIPCIÓ PARCIAL
Constitueix bàsicament la zona representada per la conca de la població, camps de conreu i l´elevació del massis format per la Penya del Corb 1002 m, i la Punta Umbría 1054 msnm. Incloent-hi la riera intermitent del Barranc de la Serra, que frega l´extrem est de la població.

Retorn a la superfície
Crec empobrir molt, la descripció de la formació d´una zona geològica separant-la arbitràriament de la resta de fenòmens amb els que ha interactuat, i continua fent-ho. Per aquesta raó, he cregut convenient aportar tota l´informació anterior, que servirà de marc referencial per tractar d´entendre només, aquesta limitada fracció de tota la seva complexitat.
El factor que considero determinant , (En aquest concepte parcial) i principal motor de transformació concreta sobre el terreny, es sens dubtes el poderós encavalcament E-O que, degut a la seva extraordinària potencia ha arribat a contactar directament, materials pertanyents al Triàsic - Juràssic (d´entre 208 milions d´anys, amb elements pertanyents al terciari, paleogen oligocè ( 35 – 27 ma.) produint un salt aproximat de 179 ma. i que resta íntimament relacionat amb la falla subterrània que transcorre paral·lela al peu de tot el massis. Gairebé segueix bona part del traçat de la carretera A-1414 fins uns 250 m, passada la població, en que la zona mes desplaçada cap a l´est, s´hi veu afectada o, inclosa. Per exemple, el bar fonda de ca l´Aparici, i les piscines, un a cada costat per situar-nos).

Els moviments mecànics combinats i derivats d´aquestes forces tectòniques, els podem sintetitzar a grans trets, a través de les seves transformacions físiques sobre el paisatge. Aquestes es manifesten en ; l´esfondrament del sinclinal, o vall (Fosa tectònica) i l´elevació de la serra de Fondespatla creant l´anticlinal (Horst o altiplà tectònic) Aquest, es a l´hora, empenya't de baix a dalt, in-flexionant-lo en direcció a l´embassament de la Pena, O-E.


Moviments recíprocs i per tant idèntics, si mes no, mes complexes degut a la presencia d´altres falles, i plegaments, tanmateix situats en la direcció oposada, son; les elevacions de l´ermita de St. Miquel, (808m) (contrafort de la Molinera 968-969m) NO, i Sta. Bàrbara (888m) NE. Tots ells es veuen implicats en un mateix sistema o graben tectònic.
Conseqüentment, la Coveta de l´aigua, excavada en materials compactes constituïts per diverses calcàries dolomítiques, segueix els desplaçaments geològics i s´eleva solidaria amb el bloc muntanyós, distanciant-se a l´hora de la superfície de la fondalada.

Observem també, una petita falla o anticlinal tombat, molt pròxim al subterrani (NE-SO) fenomen que molt probablement ha estat el causant del seu sobtat escapçament, sobreentenent-se que la possible continuïtat, es situï alguns metres pel damunt de l´actual “Cambra de la font màgica”, tal com ja he apuntat en la seva gènesis.
Podem incloure l´àrea de les terres de conreu, com zona sedimentària, integrada bàsicament per restes de conglomerats, arenisques i argiles roges, pertanyents al terciari, Paleogen – Oligocè (Estampiens – Sannoniens).
Quim