Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 9 de març de 2016

CAMPANYES ESPELEOLÒGIQUES A HERBERS - CASTELLÓ 3


LES CAVITATS : LA COVA DEL MAS DE PAU  2


INTRODUCCIÓ
Desprès de 41 anys d´haver dedicat moltes hores a l´exploració i estudi de les cavitats de la zona, tant el company Ramon com un servidor, per pura remembrança decidirem retornar per aquelles terres, (dies 10,11,12,13,14 de novembre del 2014) amb l´exclusiva finalitat d´observar el barranc de la riera del Sargar, i de passada, fer la cova del Mas de Pau, amb el propòsit de realitzar un reportatge fotogràfic actualitzat.

Tant en Joaquim Godes, com en Toño, es mobilitzen per trobar la cova.
Una vegada inspeccionat el barranc, arribarem a la conclusió de que realment no mereixia la pena, dons només oferia un sol salt de 16´50 si es sec, i 14´70 si la cadolla on finalitza, es plena.
Decidits a explorar la cova, dedicarem un dia a cercar-la infructuosament. Per la nit, reunits al Mesón, ho comentàrem amb el jovent, que estranyats, ens digueren que no era tan complicada de trobar. Tant en Toño, com en Joaquim Godes, els mes implicats, a cop de mòbil, es mobilitzaren i finalment ens posaren en contacte amb Juan Elias Ramos, de l´Espeleoclub de Castelló, que ens facilità les coordenades a l´igual que amb Jordi Membrado de l´Espemo de Morella.

Enclavament de la cova, punt groc. Punt vermell, en Rafel.
Visió des del pàrquing.
Al dia següent, en Miquel Àngel, el noi que regentava el Mesón, s´hi afegí a la recerca. Al cap d´un parell d´hores, gràcies al GPS que ens prestà en Toño, localitzarem una cavitat amb un accés bastant incomode i perillós. Tant al Ramon com a mi, no ens sonava de re, dons ambdós recordàvem que l´accés no era gens enrevessat i precisament s´hi accedia pel costat contrari. Es cert que al racó dret i creixia una sivina, això si que quadrava, però la resta de cap manera.

En Ramon i un servidor damunt de la cavitat, a punt per
baixar.
Finalment, ens ensulsiarem, i la primera diferencia notable fou comprovar que la rampa inicial, ens permetia anar de peus, be... un tant inclinats, però en peu, quant nosaltres recordàvem que havíem d´anar reptant. A partir d´ací, semblava tenir mes similituds, dons al final de la principal galeria, (A-B) s´obria un poue't poc profund, si mes no, tampoc coincidia amb les característiques que recordàvem, però hi era!!. Com també hi era la gatera al costat esquerro del passadís, que connecta amb la diàclasi general, (A-C) si mes no, en aquest cas, només n´hi havia una, mentre que al cap teníem que també n´era una, però bifurcada... A mes, no oferia tanta estretor i dificultat.

En Ramon deban de la boca
Si mes no, la proba definitiva de que en realitat no es tractava de la mateixa cavitat, fou el fet de que, per tal de poder prosseguir, s´ens feu necessari l´ajud de cordes, que ens possibilitessin la davallada de tot aquell rosari de petits pous, produïts pels pretèrits despreniments, ja sedimentats, dels que consta aquest antre.
La que nosaltres coneixem, es pot fer tota ella amb seguretat, sense cap material mes, que no sigui l´equip autònom de llum.

En Rafel ja a peu de galeria
Al no poder continuar, finalment optarem per eixir, dons com ja he dit, no dúiem medis per tal d´efectuar l´exploració amb uns mínims de seguretat.
En aquells moments, només teníem al cap la perplexitat que ens produïa el haver descobert que en realitat existien dues coves, en contes d´una, com sempre havíem cregut. Si mes no, del que també ens adonarem aviat, es de que ningú del poble, ni dels altres grups de col·legues, coneixien la que nosaltres si, per tant, quant parlàvem de la cova del Mas de Pau, en realitat cada un parlava d´una cova ben diferent. Ara sabem amb certesa que, com a mínim en aquell coster n´hi ha quatre amb el mateix nom... Així que per tal de fer palesa i posar ordre en aquesta confusió, les diferenciarem de major a menor, per la seva longitud; La que coneixem, però que encara no ha estat retrobada, serà la 1. La que acabàvem de sortir, la 2, la que hi ha a la vertical del mateix mas, la 3, i una que encara resta per explorar del tot, entre mig de la 1 i la 2, la 4.


La primavera del 2015, dies 26,27,28,29,30 i 1 de maig-juny, ben preparats, i amb l´ajud d´en Rafel, que també s´hi afegí, arremetérem la 2, i en dos descensos (Dies 30 i 31 de maig) completàrem la topografia i l´obtenció de dades.
El cas es que, durant el 2015 efectuarem dos intents mes de localització de la 1, i de tots dos en sortirem derrotats. La malesa i la proliferació arbòria ens impedeixen orientar-nos. Haurem de crear noves estratègies de re-situació.

1ª Rampa, podem anar drets, encara que inclinats. A la foto,
en Miquel Àngel i en Ramon.
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA DE LA ZONA
Donat que la distancia que separa totes les cavitats entre si, esdevé insignificant en termes geològics, vos remeto estimats lectors, a l´article 2 d´aquesta mateixa sèrie amb data del 13 de desembre del 2015, publicat en aquest bloc.
Tanmateix puc dir-vos, de la Tectònica, les falles i la geologia local.


LOCALITZACIÓ
Per tal d´acostar-nos al punt de referencia comú, a qualsevol de les cavitats per allà concentrades, cal que ens mirem la LOCALITZACIÓ de l´article 2 abans esmentat, sobre el Mas de Pau.
Uns 70-80 m passat aquest mas, i a ma esquerra (sm) trobarem una mena de pàrquing on hi tenen cabuda de 3 a 4 vehicles turisme. Davant mateix de l´accés, i pintada al petit marge de pedra seca que trobem, veurem una sageta indicadora de color blau, seguint-la, travessarem els camps d´ametllers, fins començar a pujar tot desplaçant-nos a ma esquerra, per un bosc de pins que, condueixen a un aflorament de roca situat a mitja alçada del coster, (també visible des del lloc on deixem els vehicles). Un cop aquí situats, i sempre deixant-nos guiar pels senyals blaus, de seguit sortirem a una vertical. Amb molta precaució, vorejarem la boca d´accés per sobre, i seguidament iniciarem un descens d´uns 7-8m, que ens situa a peu de cavitat. En aquests darrers trams, es aconsellable instal·lar una corda de seguretat. (8-10m.) L´aproximació es fa en uns 20-25 minuts.



COORDENADES
ED50 – DE. 79 – 30T 927 AP
753551 Horitzontal – 4508385 Vertical

DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
Cal advertir que, deban mateix de la cavitat, no hi ha espai mes que per una, o dues persones tot estirar, i a les nostres esquenes tenim una vertical on podríem prendre mal, en cas de caiguda. Cal dons extremar la precaució.

El que subscriu aquestes línies, forçant el laminador.
ALÇAT A-B
Al peu d´un petit cingle(8-10m) trobem l´obertura practicada en un caos de blocs, que haurem de baixar fent una desgrimpada fàcil de -2´7m, i que a l´hora ens situa al cap d´una galeria descendent (259º S-O) d´uns 4´8m longitudinals i amb unes dimensions d´1´0x 2´20m, l´inclinació es de -40º.
La rampa s´accentua en aquest 2º tram (257º S-O) de 4´3m long. perdent la regularitat que fins ara mostrava. Les proporcions son, 2´7x 2´5m. I el pendent de, -47º. Al peu de la petita saleta situada sobre el primer esfondrament, ja fossilitzat, s´obre la continuïtat.

En Ramon accedint a la sala situada
damunt del laminador
Aquesta, (322º N-O) es practicable a traves d´un estret pas entre pedrots també sedimentats, de 4´0m long. per unes proporcions mitjanes de 0´7x 0´7m . Baixarem uns -6m. -65º pendent.
Aquest incòmode conducte de proporcions irregulars ens dipositarà sobre una galeria que presenta un traçat en forma de dents de serra (322º-282º-283º-343º-290º-323º) amb un recorregut total de 22´4 mh, i unes proporcions mitjanes que van dels 0´5 m, als 0´90m d´amplada, per 2´60-3´5m d´alçada. Finalitza en un petit pou de 4´5mp x 5 long. (3º NE- 183º SO) producte del mateix esfondrament que caracteritza la gènesi de tota la cavitat.

cascada de la sala superior, molt poc visitada.
Es precisament a uns 12´5m de l´inici de l'esmentada galeria i als nostres peus, que s´obre un laminador també amb traçat quebrad, ( 340º-90º- 180º / 0´90, 1´90, 1´90m respectivament). Gairebé al bell mig del seu recorregut, hi trobarem que l´esquerda, te continuïtat vertical, es molt estreta, (0´25-0´30m) però al cap de 3´5m. d´ascensió ens situa a una sala 315º NO, de 8 m x 4m. Mostra un declivi que ens deixa, a l´inici del primer pou de l´alçat A-C. Conté una colada gairebé verge.

En Rafel eixint del laminador
ALÇAT A-C
La sortida horitzontal del laminador, ens diposita a 1´51m del pis, de la primera estança de l´inici de la diàclasi A-C
Aquesta, amb una orientació 132º-312º, desenvolupa uns 6´20m de long. Per uns 10 m d´alçada i una amplada que va des dels 0´70 als 2´80 m segons el nivell. Te una continuïtat ascendent al llarg de 6´8m , i pugem uns 5´70m per trobar-nos amb un primer descens vertical d´uns 4´5mp.

1ª Sala del alçat A-C
A partir d´aquest moment i fins el final, les proporcions del conducte, oscil·laran entre els 0´70m, i els 4´5m. El rumb es mantindrà al voltant dels 132º-140º en els successius passos, excepte al final on variarà entre 283º-290º. I les alçaries oscil·laran, entre els 2´5 als 17m.

Detall dels orgues de la 1ª sala del alçat A-C
Durant aquesta primera davallada, també avançarem uns 3´5m, i gairebé d´immediat haurem d´ensulsiar-nos en un segon graó de 6´0mp, que a l´hora connectarà amb un tercer d´uns 3´5 mp, que no serà necessari baixar, ja que un bloc de grans proporcions, gairebé ocupa tota l´amplada de l´estança. El vorejarem pel seu costat esquerro, (sm) i un cop fet això, llavors si, que haurem de despenjar-nos uns 3´5 mp, per tal de fer contacte novament a la galeria. Fins aquí haurem avançat uns 5´60m (molt incòmodes) En aquest espai, podrem observar als nostres peus, com la fenedura s´en va cap avall i tot que impracticable, ens suggereix que encara pot baixar molt mes. A partir d´ara, penetrarem uns 12´90m mes amb uns desnivells sense importància, abans de trobar el quart i darrer pou de 6´80mp, que senyalarà la fi de la cavitat. Aquesta darrera estança es la que disposa de les dimensions mes generoses, arribant a una alçada de 17m, fusiformes, restant tota ella concrecionada. La longitud es de 4´27m, sent la seva prolongació al superar un graó de 3m, d´altura per 5´20, de llargada amb l´ajud d´una corda fitxa. A partir d´aquest punt, iniciem el retorn.



MATERIAL NECESSARI
Aquesta cova avenc, es pot fer simplement a base de desgrimpar i grimpar, si mes no, i degut als materials altament aguts, aristols, i lliscants, es aconsellable l´ús de cordes, descensors, i Jumars tradicionals. A demés, en Jordi Membrado de l´Espeleo-club de Morella (Espemo) es va preocupar de fer una molt bona instal·lació, per tal d´evitar accidents, de difícil rescat. Això si, haurem de portar cargols, plaquetes i clau per acollar-les, en un total de 8 de cada.


Les cordes, nomes les necessitarem en el que fa al traçat de l´alçat A-C.
Podem instal·lar una baga d´uns 3m, a la sortida del laminador, (part alta del mateix) o millor, un estrep de 4, 0, 5 graons. Ens serà molt útil, sobre tot quant haguem de sortir, ja que trobarem a faltar quelcom per poder impulsar-nos amb les cames i peus.


Un 60m que l´utilitzarem a partir del primer salt, i a cop de reinstal·lació, el farem arribar fins passat el roc que, haurem de superar reinstal·lant al sostre damunt d´ell mateix.
Pel descens final, amb un pingo de 8-10m n´hi tindrem prou. Potser administrant be el 60, també ens arribarà.


Llistat:
8 cargols de 8x15 m/m
8 plaquetes
1 clau del 13.
1 baga de 3m, o un estrep de 4-5 graons (optatiu i preferible)
1 60 de 8m/m
1 pingo de 8- 10m


ESPELEOMETRIA
25 m. Profunditat (mp)
96 m. Recorregut (mr) u horitzontals (mh)
(Cova curta però molt atlètica)


ESPELEOGÈNESI
La formació d´aquesta cova, es el producte de l´activitat tectònica de la zona i a l´hora, també de la mateixa a nivell continental.


S´estructura bàsicament en una diàclasi general amb rumb 135º SE – 315º NO.
Posterior, i probablement, fou utilitzada per les aigües del tàlveg que ara circula uns 90 m mes avall, i a l´exterior. Ara be, aquesta simbiosi, fou purament circumstancial, ja que no es perllongà mes enllà del temps que necessitàrem les aigües del torrent de la Rambleta, en seguir aprofundint la llera, per sota del nivell de l´ obertura.
Estalagmita inclinada desafiant la gravetat
a modus d´un gran penis en erecció!!!
Sembla probable, que aquesta esquerda, en realitat, estigues generada des d´un bon principi per dues molt pròximes, separades per una paret central bastant prima, i en conseqüència subjecta a posteriors esfondraments, que varen cloure amb la seva actual configuració de dues vies, i diferents nivells en profunditat.

Les excèntriques, son senyal segur de corrents d´aire.
LITOGÈNESI
En l´actualitat, el procés de reconstrucció es localitza únicament en el tram de l´alçat A-C, arribant a la seva màxima expressió en la darrera sala, la mes activa amb diferencia. Podria ser, que fins hi tot, lo febril d´aquesta l´acció, hagués estat el factor responsable del final sobtat del subterrani, obturant totalment la seva mes que probable continuïtat.

Detalls de litogènesi de la darrera sala
Els primers senyals de litogenització actius, els trobem només entrar a la saleta de la via A-C, immediatament després de superar el laminador. Les estalactites i cascades, ocupen bàsicament les parts zenital i parietal, per tant, podem imaginar-nos-la tota ella concrecionada amb predomini del color marró terrós. A la sala superior, que te accés tant des del centre del laminador cap amunt, com des del costat dret, uns metres abans d´iniciar el primer descens, trobarem un orgue d´uns 3´5m d´alçada que no ha estat gaire visitat.

Detalls de litogènesi de la darrera sala.
A partir d´aquest indret, i durant tot el descens, va desapareixent aquesta profusió, limitant-se a tímides presencies aïllades, tant en sostres com a racons i parets.
Pocs metres abans d´arribar a la darrera sala, ara si, ens sorprèn la gran presencia de tota mena de formació. Podrem admirar, des de banderes ben ondulades i gairebé cilíndriques, a estalagmites d´un diàmetre regular d´uns 10 cm, que creixen desafiant la gravetat, mostrant una inclinació sostinguda de 20º-25º, amb mes de 2m de longitud, comparable a un formidable fal·lus en plena erecció!!


Aquest fenomen, degut bàsicament a una circulació d´aire descendent i molt regular, ens indica la mes que possible connexió amb l´exterior, ja sigui a traves de conjunts de fissures impracticables, com d´alguna escletxa encara no descoberta. No es tracta de la única proba, de l´existència del corrent, ja que també podrem localitzar de forma dispersa i esporàdica, algunes excèntriques, que amb la seva presencia així ho testimonien.
Orgues, alguns d´ells blancs, d´altres amarronats, i estalactites de tota mena completen tota la decoració litogènica d´aquesta afortunada sala.
No hem localitzat cap columna pròpiament dita, element molt present en canvi, a les darreres sales de la 1.

CLIMATOLOGIA
Degut a que les característiques de la zona i les cavitats, son gairebé les mateixes, vos puc remetre a l´igual que en altres apartats, a l´article del 13 de desembre del 2015 d´aquesta saga, en el pressent bloc.

En Rafel al final de l´antre
BIOLOGIA
El nostre recol·lector de fauna subterrània, en Rafel Solanas, en aquesta ocasió, va capturar els següents exemplars;

2 – Laemostenus (Pristonichus)
1 - Trichoptera – Trichoptero
Tots tres pertanyen a l´especie de Troglòfils comuns.

ARQUEOLOGIA
Es localitzaren alguns fragments de ceràmica molt recent, (parament de la llar, plats, gots de fang cuit), possiblement pertanyents a finals del període de la guerra civil espanyola, ja que pel que sembla ser, aquesta caverna fou utilitzada com amagatall per varies families, que miraven de protegir els seus bens (Aliments bàsicament) tant del Maquís com de la Guardia Civil.



CLOENDA
La recerca de la 1, continuarà el proper mes de maig - juny . Els dies son encara per concretar, si algun dels lectors es sent amb ganes, i pot col·laborar, només cal que contacti amb nosaltres, mitjançant un comentari en aquesta entrada.
Salut camarades!!

Quim