Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 23 de desembre de 2015

UNA ATENCIÓ EXCLUSIVA PELS VISITANTS

" La submissió dels partits al gran capital, degrada la democràcia fins convertir-la en estafa, i conseqüentment, inhabilita els polítics per tal d´exercir-la amb honestedat”
Teresa Forcades

Benvolguts companys;
Esdevé de vital importància, entendre molt be aquesta màxima, abans d´efectuar qualsevol anàlisi social i polític, que tingui per finalitat, esbrinar el per que, mai ha estat just el nostre sistema.
Dit això, vos desitjo unes molt bones festes, a tots els éssers de bona voluntat, amb l´exprés anhel de que un dia proper, arribi a les nostres vides un mon de pau, honestedat i justícia.

Quim
 

diumenge, 13 de desembre de 2015

CAMPANYES ESPELEOLOGIQUES A HERBERS CASTELLÓ 2


LES CAVITATS : LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1



UNA MICA D´HISTORIA
Durant la setmana santa de l´any 1973, ( fa 42 anys) diversos membres de la SIRE de Sants, (BCN – Catalunya), de forma totalment fortuïta, anàrem a parar a la petita població d´Herbers, (La Franja, Castelló) on poguérem efectuar múltiples prospeccions que donaren com a resultat, la localització, exploració i estudi, de diferents cavitats.
De fet, mai hem deixat de tornar, encara que en ocasions ben distanciades en el temps.
En aquesta ocasió, aportaré les mes destacables en virtut del seu interès espeleològic, conferint-li un format de fitxa tècnica, amb l´expressa finalitat de facilitar la seva divulgació.
La narració de la vessant humana que inevitablement va sorgir, de tantes estades en aquesta entranyable població del Maestrat, resta ja àmpliament documentada i publicada, en l´article nº 1 d´aquesta mateixa saga monogràfica del 21 de juny del 2015.

DESCRIPCIÓ GEOLOGICA GENERAL DEL TERRITORI

ESPIRAL DELS TEMPS GEOLÒGICS
L´àrea a la que ens estem referim i que compren les immediacions d´Herbers, es la classificada com zona Septentrional Plegada (Beseit- Portal Rubió)
EL TERCIARI
S´intercalen certs afloraments, constituïts per conglomerats amb còdols de calcària i matriu argilosa. La heterometría es prou generosa, podem trobar-los des d´un parell de centímetres, a, 50 o 60.
La potencia del conjunt pot arribar als 30m. No obstant, no s´han trobat elements suficients, com per poder establir un mesurament mes precís.
Per criteris regionals, podrien considerar-se com pertanyents al Oligocè - Miocè inferior.
EL SECUNDARI
Litogènicament, dominen les calcàries i Margues del Cretàcic, gairebé fins el centre del territori aquí considerat, i als voltants, davallem cap a formacions Juràssiques i Triàsiques, amb algun petit i aïllat repunt de pissarres Paleozoiques. El conjunt, s´esgota en una estreta franja de sediments costers neògens, que determinen la plana de Castelló.


TECTÒNICA
En l´esquema que presentem es manifesten les principals zones estructurals de la part oriental de la Cadena Ibèrica.
La regió resta situada entre la unitat anomenada Central Subtabular (Ares de Maestrat) i la segona, Septentrional Plegada, (Beseit – Portal Rubió) Degut a aquesta peculiar disposició geològica, es produeixen nombroses falles verticals que afecten a sèries poc plegades sobre la part S, i plecs mes estrets i poc fallats a la part N.


FALLES
Molt coneguda es la falla del Regaxolet, amb direcció NO-SE de 15 km. Bifurcant-se en dos ramals. El salt produït es realment gran, i arriba a posar en contacte l´Aptiense superior, amb els materials datats com Portlandià – Valanginià. Elevant la part Juràssica del Bogaral i enfonsant la Cretàcica de Castell de Cabres. Per tant, la magnitud del desnivell, arriba a l´ordre dels 600m. Aproximadament.
La Falla de Sta Àgueda; Separa dues grans regions estructurals; La Plegada i la Subtabular, amb una direcció E-O in flexionant-se cap el N.

GEOLOGIA LOCAL
La zona que ens ocupa, concretament la Serra dels Canals, constitueix un relleu orogràfic-hidrogràfic força erosionat i convulsionat pels moviments tectònics continentals. Presenta una barreja de diferents materials, on predominen les calcàries, i calcàries bioclàstiques, alternant-se en segon ordre, amb margues i escassos bancs d´arenisques, també d´origen calcari.
Aquest conjunt, el podem situar al Cretàcic inferior encaixant perfectament en la franja de l´Aptiense inferior. (146-100 milions d´anys)


LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1

LOCALITZACIÓ
Sortint del poblet d´Herbers, en direcció a Morella per la pista que ens porta al port de Torre Miró, arribem al cap d´uns 4´5km, al punt on trobem el Pont Trencat . En aquest indret, el riu Escalona rep per la seva part esquerra, les aportacions estacionals de l´afluent de La Rambleta.
Creuarem el rierol, i seguirem per una pista que remunta la vall pel marge dret del confluent, fins arribar a una masia anomenada Mas d´en Pau. (1km aprox.) A partir d´aquí, seguirem pel mateix vial uns 300-400m, fins localitzar una tartera a ma dreta, la distingirem per estar delimitada per una petita creu de ferro (Recordatori del lloc on va patir un accident mortal, el propietari de l´esmentat mas, l´any 1948) Es en aquest emplaçament, on precisament, haurem d´iniciar l´ascens per un pendent molt incòmode (tartera) i prou pronunciat, d´uns 45º o mes. Haurem de trepar com millor puguem, fins trobar una mena de canal estreta a la que haurem d´accedir-hi per la nostra esquerra, superant un petit mur (Cresta), que es precisament el que acanala aquesta seca torrentera. A uns 60m d´alçaria des del punt de partida i al vell mig del tàlveg, es on damunt d´uns blocs, s´obre la cavitat.
Cal advertir, que la seva localització es molt complicada, degut a les abruptes condicions del terreny, i a una sivina que creix al costat dret de la boca, conjunt de circumstancies que li confereixen un molt efectiu camuflatge. La proliferació d´una abundant vegetació, tant arbòria com de sotabosc, acaben d´arredonir la dificultat.


ESPELEOMETRIA
Recorregut màxim = 122m
Recorregut màxim total = 139m
Profunditat màxima = 28m

COORDENADES
X = 40º 40´ 56´´ / Y = 3º 42´ 20´´ / Z = 934 msnm.
Full cadastral de l´Institut Geogràfic Nacional Nº 520 IV Esc. 1/ 25.000


DESCRIPCIÓ DEA CAVITAT L
L´orifici d´entrada de 0´70x 1´20m connecta amb una galeria de forma rectangular, direcció 80º NE, i longitud 9´75m. Presenta un declivi de -24º.
Aquesta accedeix a una mena d´estança de 6´20x 5´10m amb idèntica direcció, originada pel mateix caos de blocs, que afecta la major part de la cavitat.
Seguim a traves d´un estret conducte descendent entre blocs, de -40º durant 4´35m, direcció 168º SE.


D´ací, penetrem a un corredor d´uns 1´50x1´95m durant 4´80m, i 198º SO. Mantenint aquestes proporcions, davallem un petit ressalt de 2´40m que clou al llarg d´un parell d´azimutals, amb l´entrada del pou del “Rat penat” 7´95m, 165º / 115º SE, i 8´40m, 110º / 140º SE.
La boca d´aquest petit pou, oscil·la entre els 2 x 1m, i cau semi-verticalment durant 5m. La seva base segueix exactament la mateixa direcció que la galeria superior, i ens dona un recorregut de 13m, amb una amplada mitjana de 0´50m.
Tornant a la superfície, i a 26´87m de l´entrada, localitzem una estreta gatera practicada entre els blocs, d´uns 0´50/ 0´70m. Durant el seu sinuós recorregut de 5m, i 310ºNO / 270º O . 10º NE s´ensamble a uns 3´40m per sota de la galeria, a una sala denominada “De l´orgue” amb unes dimensions de 1´70x 7m i 5´90m de recorregut. La seva direcció de 315º NO, ja gairebé no es modificarà durant el que resta de cova.


Prosseguirem trepant per uns conductes entre blocs, de regulars dimensions, tot superant tant ressalts com plans inclinats que ens conduiran a la sala de “Les Germanes” 10´80m, 312º / 293º NO, 310º / 305º NO, amb 12´20m.
Per les seves característiques, aquesta no s´aparta gaire de l´estètica de la resta de la caverna, excepte, per la seva volta, que oscil·la entre els 15 i 20m d´alçada.


A partir d´aquest punt, la prolongació de la galeria denota un marcat caràcter ascendent, començant per un esglaó de 3m, que ens situa al corredor de la sala de “Les Meravelles” 16´43m, 305º / 283º NO, i 15´30m, 290º / 300º NO.
Aquesta estança, la distingirem per ser la mes afortunada de la cavitat en quant al seu abundant relleu litogènic.
D´ací endins, trobem un gran caos de blocs, que origina diversos conductes gairebé tots ells orientats a 303º NO, i amb distancies que varien entre els 5 i 7m.


Aquest volum de blocs, no nomes ha generat ramificacions de tipus horitzontal, si no que la majoria d´ells resten intercomunicats a diferents nivells mitjançant petits pous. En conjunt, tots ells arriben a la màxima cota de -28m.


ESPELEOGÈNESIS
Dos fenòmens ben diferenciats podem observar en la formació d´aquesta cavitat. El primer, marcadament desenvolupat al llarg d´una junta d´estratificació d´uns 27m de longitud. El segon, l´enllaç amb la diàclasi que constitueix la resta.
La caiguda persistent del cabdal d´aigua de la torrentera, va anar erosionant allà on va trobar menys resistència, es a dir, la junta d´estratificació, originant a l´hora el que coneixem com l´actual accés, transformat en un engolidor, gracies al pendent negatiu dels estrats.
La connexió d ´aquesta junta amb la fractura vertical de que està formada la resta de la cavitat, i incentivada pels processos quimioclàstic i graviclastic, va ocasionar l´esfondrament de gran quantitat de blocs, que integren en un primer tram de la mateixa, el doble pis, cimentant perfectament tot el conjunt, amb una capa de sediments calcari-argilosos.


El sol del que considerem la galeria d´entrada, el trobem gairebé cobert d´esllavissaments introduïts per la corrent d´aigua, de còdols sense erosionar i de petites proporcions, similars als existents a les tarteres que jalonen el coster inferior de la muntanya.
Els despreniments, deixa'n també al descobert, estretes esquerdes que comuniquen amb la galeria principal, encara que, pertanyent tot el conjunt, a la mateixa i única diàclasi.
El tram comprés des d´aquest caos de blocs fins el final del subterrani, es desenvolupa pràcticament en línia recta, produint-se un lleuger arqueig a la zona mitjana.
Gran quantitat de pedres de considerables proporcions es presenten incrustats a les parets i terra.
L´inclinació de l´escletxa, perfectament apreciable en aquesta galeria, ve a ser d´uns 76º mentre l´alçaria de la mateixa, arriba a la part final a uns 20m com a màxim.


Aquest mateix indret, que ja el podem qualificar com sala terminal, ens ofereix també un triple nivell originat per la considerable quantitat de grans fragments de pedrots que obstrueixen i acaben la caverna, no obstant això, intuïm la continuïtat a l´altre costat.
Una anècdota curiosa succeí, quant a l´intentar moure un bloc, per tal de desobstruir una possible continuació, es trencà una petita estalactita deixant a escap lliure un doll d´aigua continuat, durant uns minuts, desprès, per si sola deixà de rajar. Probablement es tractaria d´un eventual magatzematge residual, en un replegament de la colada zenital.
La conclusió, ens fa suposar que, l´hipogeu, es desenvolupà de forma casual i coincident, dels dos principals fenòmens que la conformen; Per una part, la ora-dació puntual de la junta d´estratificació, que acaba connectant amb la part tectònica, es a dir, amb l´esquerda preexistent, producte dels moviments del massis durant el seu llarg període d´assentament.

LITOGENESIS
Descobrim en la sala dels “Orgues” la primera manifestació de formació litogènica de l´antre. Ens meravellen les formes i posicions de les mateixes i la seva varietat. La paret mes baixa, pel lloc on s´inclina la diàclasi, resta coberta d´una gruixuda colada calcítica, i es precisament a partir d´aquesta i no abans, on comencen a observar-se fenòmens estalagmítics que intercalen diversos colors. Des de l´estalactita amarronada fins la perfectament blanca. La varietat mòrfica, va des de la “Senyera” a la “Columna”.
Gran quantitat de blocs, presencia inequívoca del proces graviclastic unit al quimioclàstic, s´encaixen en parets, sostre i sol, fent el recorregut poc avorrit. Moltes d´aquestes grans pedres, es troben soldades entre si per una deposició de calcita, i una fina peli-cula d´argila.
Sens dubte, el tram final, es el mes afortunat en quant a la riquesa i profusió de formacions; senyeres, estalactites, estalagmites dobles i en forma d´ “Y” que naixent de la zona zenital, on es troben ambdues parets de la fenedura, i caient verticals, van a trobar-se amb l´inclinada superfície lateral. Sobre la meitat, es desenvolupen veritables boscos de columnes completament blanques, que ens tornen els reflexos a ser il·luminats amb les nostres frontals. Colades mame-lars i llisses completen aquest fantàstic espectacle.
L´estat de les formacions, en quant a la seva vitalitat, va de menor a major grau a mida que anem avançant cap a l´interior. Es a dir, des de les parts properes a l´exterior, on s´observen signes evidents de descalcificació, a la profusa litogenització del final.
L´activitat hídrica, morta totalment, deixa alguns signes de la seva presencia en forma de primes cintes que, de tard en tard, apareixen a les parets i poca cosa mes. Aquest fet, ens fa sospitar, que la circulació d´algun hipotètic cabal, fou en tot cas, escàs, i durant un curt període de temps.
Es una obvietat que, les grans avingudes de pluja a l´exterior, ocasionin en el present filtracions amb el consegüent degotall, si mes no, es desestima          
l´actual circulació d´aigua, tenint present el nivell del tàlveg per on circula el riu. (-60m +-)

GRÀFIC DE CLIMÀTICA

BIOLOGÌA
Les mostres biològiques recollides durant l´exploració son;
Alguns exemplars de col·lèmbols.
Diplurs; Campodeidae, en mal estat.
Tricòpters; Diversos exemplars.


ARQUEOLOGIA
A l´interior d´aquesta cavitat, es varen trobar alguns fragment ceràmics dels quals inserim els dibuixos pertanyents, als mes interessants.
Val a destacar, (A), Perfils llisos amb coloracions marró clar, que presenten superfícies amb fins engalbes i els desengreixant´s de reduït abast, ( Nº 2 i 3) fragments amb decoracions senzilles, consistents en un o dos cordons de secció triangular, aquests, junt amb la fig. Nº 1, presenten la pasta amb desengreixant´s força gruixuts.
Donat el petit volum dels fragments trobats, la manca de bores i formes interessants, no podem aprofundir gaire mes en l´estudi, només podem donar constància d´aquest jaciment, que per les característiques de les seves pastes i elaboració, creiem corresponen a un moment final de l´època del bronzo.
Tanmateix, també a l´interior, es localitzà un altre fragment de fang cuit, amb traces vegetals, que a jutjar pel lloc on fou trobat, no intuïm la seva funció.
( Estudi arqueològic efectuat pel company G. Aymami ).

CLOENDA
Demano disculpes als lectors interessats, per no haver pogut disposar de fotografies de certa qualitat, que poguessin il·lustrar merescudament aquesta cavitat, dons es digna d´un bon reportatge. Recentment portem el sisè intent infructuós per tal de localitzar-la.

Quim















dissabte, 3 d’octubre de 2015

LA COVA DELS MURICECS - FRONTAL BORUIT RJ-30


LA COVA DELS MURICECS 8 de febrer del 2015
Enclavada en el terme municipal de Llimiana, (Pallars Jussà) Lleida-Catalunya-Europa. Aquesta població, de 125 habitants es situada sobre un penya segat a 790 msnm que li permet dominar al nord, tota l´extensió de la comarca del Pallars Jussà, fins els Pirineus. Al sud, els dos Montsec´s, el de Rubies i el d´Ares, mes la boca del pas de Terradets, tot per la seva vessant nord. A l´est, la Serra de la Vall de Llimiana, i la canal de la Barcedana. A l´oest, l´embassament de Cellers i el Montsec d´Alzina.

Aproximació general
Aquest poblet, del que ja es te noticia al S-X, amb el nom de Ligmignana, compta amb l´existència de l´església romànica de Sta. Mª Llimiana S-XI, amb planta basilical, i molt digna de ser visitada. (Mes informació, a l´article d´aquest mateix bloc “EL MONTSEC DE RUBIES” Tossal de torretes + forat del gel + Llimiana)

Al nord amb el Pallars Jussà i els Pirineus...
LA COVA DELS MURICECS (RATPENATS)
Oberta en un penyal sobre el riu del Noguera Pallaresa, a 395 msnm. El seu recorregut es de 390m amb un desnivell de 20m.

A l´est amb l´embassament de Terradets i la serra de l´Alzina
Coneguda des d´èpoques molt llunyanes en el temps, ha estat visitada i ocupada ja en la prehistòria, edat del bronze, i del ferro, localitzant-se diferents troballes arqueològiques, com restes humanes, enterraments, objectes de bronze i ceràmiques.

Localització de la cavitat




LOCALITZACIÓ
Anant en direcció Tremp des de Balaguer, per la C-13, tan aviat sortim del túnel de Terradets, a un 500m. trobarem un desviament (pont) a ma dreta que creua el pantà de Cellers o Terradets, en sentit Llimiana. Un cop creuat, d´immediat girarem a ma dreta per la C-147z, i a uns 900m, desprès de travessar un túnel que, ofereix grans ulls amb vistes a l´embassament, localitzarem a ma esquerra, incrustades a la roca, unes escaletes que ens conduiran al camine't que, ens du després de recórrer uns 700m, a la boca de la cova.

La presa del pantà de Terradets al fons
Val a dir que des de l´any 2006, durant els mesos de juny i juliol, l´ajuntament de Llimiana, te totalment restringides les visites, per ser mesos crítics en la reproducció d´aquests quiròpters. Classificats en 7 especies diferents que l´habiten, la constitueixen en la quarta colònia de muricecs, en importància de Catalunya. Cal dons, demanar permís al mateix ajuntament, i les claus son al restaurant del Llac de Cellers a peu de carretera (C-13) També existeix la possibilitat de visita guiada.


ESPELEOGÈNESIS
Sembla tractar-se d´una antiga surgència que per tal d´abocar les aigües a l´exterior, va haver d´aprofitar i eixamplar esquerdes d´origen tectònic, com únic medi per poder travessar un paquet d´estrats verticals, en sentit perpendicular al corrent.

Les escaletes que porten al camí
Probablement, les aigües provinents de nivells inferiors, ara ben obstruïts per l´acumulació de sediments, dibuixaven una mena de sifó, abans de rebre les aportacions hídriques dels nivells superiors.

Ja hi som a la boca
Actualment es troba en un estat senil. El proces litogènic ha revestit la cavitat de formacions, algunes ja en franca descomposició, i en determinades zones, encara continuen el seu desenvolupament. L´efecte gravi-clàstic s´ha donat bàsicament en la sala principal, o dels muricecs. Les mostres d´erosió tant química com mecànica, son força evidents en gairebé tot el recorregut. També l´acció irresponsable de la ma de l´home, ha deixat una lamentable i vergonyosa empremta.

L´accés
Els únics assistents a la sortida, varem estar el company Rafel i un servidor, quant per fi, el dia 8 de febrer del 2015, ja teníem en el nostre poder les frontals que tant van trigar en arribar. (Xina) Ens van sortir per 18´90€ semblaven suficients per tal de poder fer exploracions de curt abast, i el cert es que la relació qualitat preu es realment bona, si mes no, el que falla son les bateries de li-ió, dons tant les que duu en el quit, com las que després compràrem pel nostre compte, no compleixen amb les expectatives, ni son gaire de fiar, m´estic referint a les adquirides al país asiàtic. Un altre possible mancança, es la poca efectivitat del circuit electrònic que, no en treu massa rendiment al conjunt.


Nosaltres teníem una exploració pendent al Maestrat castellonenc i per tal de topo-grafiar una cavitat d´uns cent metres, no calia fer una despesa d´uns quants centenars d´euros. Com el preu no era cap disbarat, pensarem que tampoc perdíem gaire cosa per tal de provar-les, així que ens decantarem per adquirir...



LA FRONTAL BORUIT RJ-30
consta de tres focus, equipats amb tres leds tipus CREU xm-L T6, que teòricament donen una brillantor d´uns 5000 lúmens, distribuïts en la següent disposició: Un de llarga distancia, individual, mes dos de llum perimetral mes petits que s´encenen a l´hora. Mes un quart, situat a la caixa de bateries, molt diminut, i que emet llum vermella. També incorpora nomes en el reflector central, un cèrcol fluorescent que resta emanant una minsa fluorescència verdosa, durant una estona indeterminada.

L´oferta que adquirirem 
Com be podeu deduir, aquest aparell ha estat clarament pensat per cobrir les necessitats d´una bicicleta en moviment. Òbviament, aquest malbaratament de llum, per la praxis de la nostra activitat es tradueix en bastant menys autonomia.
Un aspecte de la sala dels muricecs
Les quatre modalitats d´il·luminació, son seleccionades per un sol interruptor situat a sobre del focus central, i son les següents;

1 Clic Focus central sol.
2 Clic Els dos focus inferiors (mes petits).
3 Clic Els tres focus a l´hora.
4 Clic Llum estroboscòpica. Funcionen els tres focus (SOS).
El minúscul led de la caixa de bateries, de color vermell, sempre roman encès durant el temps d´utilització de la frontal.

Idem
La caixa de les piles, consta d´un receptacle rectangular, amb allotjament per dues unitats connectades en paral·lel, es a dir, no sumen els voltatges per tal de respectar una tensió de 3´7v, però si, el volum de mil·liamperes hora, (mAh) que representen a grans traces, la capacitat del diposit de corrent del que disposarem. A mes mAh, mes durada de llum.
El lamentable pas de l´home brètol
També allotja el circuit electrònic amb el menut led vermell integrat, que a nosaltres de re ens serveix, mes el cablejat intern, que tenen per finalitat augmentar l´eficiència dels acumuladors. I finalment la toma pel carregador.


Es tracta dons, d´un conjunt robust, que utilitza en la seva fabricació materials lleugers com l´alumini i el pvc d´alta resistència, però que no està construït pensant en les exigències de la nostra activitat. Val a observar, per cloure, que els lúmens que senyala el fabricant, no es compleixen ni de bon tros, si mes no, tot i amb això, la potencia de llum es realment bona.

Accés al pis superior 
L´oferta que adquirirem, incorporava un carregador de corrent alterna, entrada 220-250v 50-60 hz, sortida 4´2v corrent continua. I un altre pel sistema de contacte des de l´encenedor del cotxe, d´entrada 12v corrent continua, sortida 4-5v corrent continua. Tanmateix dues bateries 18650, 3´7v 3000 mAh.

Tot aquest recull de dades, s´ha elaborat sobre la marxa o experiència directa, ja que de fabrica no s´ofereix cap relació, o estudi seriós, a hores d´ara, sobre les característiques principals del seu propi producte.

Pas a les galeries laberíntiques

MILLORES QUE L´EMPRESARI PODRIA INCORPORAR PER TAL D´ADAPTAR-LA AL MON DE L´ESPELEOLOGIA
Fent mes eficient el circuit, eliminant el led xic, i acoblant un parell d´interruptors, per tal d´agilitzar la selecció del tipus de llum, obtindríem una excel·lent eina d´exploració, a uns preus mes que imbatibles. Tampoc estaria de mes, que el senyal estroboscòpic de socors, nomes es produís en els dos petits projectors, per tal d´estalviar. Una darrera suggerència, faria esment a la possibilitat de suprimir la caixa dels acumuladors del casc, i substituir-la (Optativa-ment) per una de cintura, amb espai suficient per bastantes mes bateries, la finalitat es dirigiria a dotar-la expressament d´una autonomia de 8 h mes o menys, que considerem un temps òptim, si es amb bona qualitat d´il·luminació.

Sala final
SOBRE LES BATERIES LI-IÒ, O D´IONS DE LITI
Aparegudes al mercat a principis de l´any 1990, aquestes bateries, utilitzen com a electròlit, una sal de liti que, proveeix els ions necessaris per la reacció electroquímica reversible, que te lloc entre el càtode i l´ ànode.

Sortint del laberint
Les seves avantatges? Son bàsicament, la lleugeresa dels seus components, la seva elevada capacitat energètica i resistència a la descarrega, juntament al poc efecte memòria que pateixen, o la facultat de funcionar amb un elevat nombre de cicles de regeneració. Aquestes característiques tan afortunades, la fan idònia per a ser utilitzada en petits formats, afins a productes industrials de l´electrònica de gran consum.

Tornada al cotxe
De tornada
La part negativa? La seva gran sensibilitat i ràpida degradació, si es sotmeten a elevades temperatures, puig que poden provocar la seva pròpia destrucció per inflamació o fins hi tot per explosió. Per tant, requereixen la inclusió de dispositius addicionals de seguretat, que son els responsables de que el seu cost sigui superior. Aquest inconvenient, ha limitat l´extensió del seu us a d´altres aplicacions.

El detall dels llums
Dins de la gran varietat de formats d´aquesta mena de bateries, la que nosaltres utilitzarem per la nostra frontal, es sens dubtes la 18.650, 3´7 v.

També disposem en el mercat, tant oriental com català, de diferents capacitats d´emmagatzemament de corrent, per aquest model en concret. Les mesurarem com ja he esmentat mes amunt, per mAh, essent el resultat, el consum de mil·liamperes, que podem cremar en una hora. Les hi ha, des de 500 a 9900 mAh.

Detall del circuit i localització del petit led vermell
Nosaltres hem comprovat que, dos acumuladors de 3000 mAh cada un, es a dir 6000 mAh en total, tenen una duració d´aproximadament 1h,30´ . Anant caient la seva intensitat lluminosa de forma paula-tina. Lògicament hem de tenir pressent que, si duem encesos els tres llums simultàniament, la durada també serà inferior, sobre uns 30-40 minuts.

Bateries 18650 3´7 v, de 3000 mAh, i 6800 mAh, duren
gairebé el mateix...
Ara be, per la nostra sorpresa (desagradable) hem comprovat, que bateries de majors mili amperatges, no aporten una durada proporcionalment superior en capacitat, es a dir, hi ha bastant frau en aquest aspecte. El nombre de mAh que indiquen les mateixes piles, gairebé mai son reals. Ah!! i com també podeu suposar, son poc fiables, les que comprem i venen sense precintar.



Salut camarades!!!

INFORMACIÓ DE DARRERA HORA ( 11 de novembre del 2016 )

Encara no ha fet un any que hem emprat aquesta frontal, que a dos dels companys que la varem adquirir, i amb un total d´unes 27-30 hores de funcionament, ja s´ens ha fos una de les tres leds. (Tenen garantides unes 50.000 hores de vida) La mala regulació del flux de corrent, el molt deficient sistema de refrigeració afegit a un circuit feble i la pèssima qualitat dels carregadors, la fan inservible per la pràctica de la nostra activitat, per tant, eviteu si podeu, caure en la temptació del seu baix cost de mercat, dons llençareu els diners. Ara no digueu que no vos he avisat.

Quim





dilluns, 14 de setembre de 2015

UN DECENNI MES TARD...


DEL 2005 AL 2015


Deu anys enrere, 31 de juliol del 2005. El primer encontre d´ex-sire´s al “Descobriment”. Ho recordeu? Aconseguírem reunir una trentena d´assistents, tots ells recuperats gracies a la feixuga tasca de recerca de companys perduts, que alguns, de forma totalment altruista portàrem a terme, dons feia potser mes de 25 o 30 anys que ja no en sabíem re els uns dels altres... i sempre fa gracia tornar-mos a veure, no?


Per la majoria, va estar només una reunió de “curiositat mútua compartida”, ja que, els qui no tenien cap intenció d´iniciar un retorn a les activitats que, en altre temps compartirem, cosa d´altri molt respectable, simplement amb això, satisferen la seva assistència. Si mes no, un reducte d´uns 14 components, formaren un nucli “magnètic”, que fins el dia d´avui, han dut a terme moltes activitats de tota mena, una d´elles, ha estat precisament l´organització d´aquest nou retrobament.


Aquest cop ja sabíem, que amb seguretat, no aconseguiríem augmentar el nombre d´actius habituals, dons 10 anys de mes, a les nostres espatlles, fan escasses aquestes probabilitats. Ara be, tots ells saben sobrada-ment, que mentre tinguin forces per tal d´invertir-les en aquesta sagrada tasca, de passar-nos-ho be, les portes sempre seran obertes de bat a bat.


Si, una vegada mes, ens hem tornat a veure les cares, encara que en aquesta ocasió, el vincle, en contes d´un beure, ha estat un sopar al restaurant de Sants “El pebrot i el petit cargol”. Hem trobat en falta un mon de rostres amics, si fa o no fa, el 50% dels que hi fórem en la primera concurrència. Ens sap greu, però també entenem que, no sempre es possible disposar dels factors necessaris, per tal de solaçar aquestes efemèrides. Des d´aquestes línies, els fem arribar una fraternal salutació a tots ells, amb el mes sincer desig de que en els propers decennis, tinguem la sort de coincidir!!!


Els presents; En Rafel, Josè, Ramon, Enric, Albert, Josep, Joan, Ramir Quim. Na Quima, Cristina P., Mercè, Montse, Carme, Contxi, Cristina M. Mes tots aquells que es vulguin lliurement afegir, queden emplaçats d´aquí 10 anys a tornar-hi. Mes concretament el proper dijous 31 de juliol del 2025 a les 21:30h. Així que desprès, no vingueu amb les excuses de que, no vos ho em comunicat amb prou temps. Si us plau, preneu nota, ara mateix a les vostres agendes, no sigui cosa que qualsevol descuit, vos ho distregui del cap!!!

Salut camarades!!!

Quim