Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 12 d’agost del 2014

LA TUTA DE CASTELLAR DE N´HUG


I LES FONTS DEL LLOBREGAT

PLÀNOL DE LA SITUACIÓ

INTRODUCCIÓ
Volent visitar la pirenaica població de Castellar de N´Hug en qualitat de turista, dons crec que val la pena fer-ho, encara que sigui per tal de veure on i com naix el riu Llobregat, vaig cercar per Internet, que de mes es podia visitar per les rodalies, i vet ací, que es llavors quant tinc la primera notícia de l´existència de la Tuta. O mes mal dit, de “la cova de la Tuta,” però com el mot tuta vol dir exactament el mateix que cova, òbviament no repetiré dues vegades el substantiu per tal de referir-me a ella.

PONT ROMÀNIC DE LA FARGA VELLA
Ampliant la meva recerca, es quant descobreixo que respecte a les dades topogràfiques, el consens es absolutament inexistent, però no pas per pocs metres, no, sinó que per un mateix recorregut, les xifres segons quines versions, gairebé es dupliquen!!. Aquestes van des dels 60m que dona el Gelera, fins els 110m del GIE. Tanmateix passa amb les fondàries, que oscil·len entre els -6 i els -13mp.

La revisió espeleo-mètrica ex-professo feta per l´equip de L´espeleo-index, dona 83mh mes 11mp.

  VEUREM AVIAT LA COVA AL PEU D´UN PETIT CINGLE
En contemplar aquesta disparitat de guarismes, i observant que la topografia mes propera en el temps data del 1987, (ERE-CEC) fa 27 anys. Ens varem preguntar, si no hi podíem fer res per tal d´aportar quelcom que servis d´aclariment o referència en aquest ball de xifres,  motiu determinant a l´hora d´aventurar-nos a un nou aixecament topogràfic, destinat, reitero,  a comprovar si coincidíem amb algú o altre en la polèmica dualitat mòrfic-proporcional, però NO!! La nostra feina, nomes aporta unes formes i mesures diferents a les ja existents, únicament ens avala el fet de ser la mes recent, tot sabent de bell començament que, ser la mes recent no vol dir en cap cas, ser la mes correcta.

PLANADA DE LA CAVITAT
L´APROXIMACIÓ
Per arribar a la població de Castellar de N´Hug, (1390msnm) des de La Floresta, haurem de fer uns 188km, i si tot va be, trigarem 2´15h.

La Floresta: per carretera localisssima, arribarem a Arbeca, després a Mollerussa, d´ací, prenem la A-2, fins Cervera, on agafarem la C-25 en direcció Manresa-Girona. La seguirem tot arribar a Sallent (no entrarem a Berga, si no que passarem de llarg) i ens dirigirem a la C-16. Aquesta no la deixarem fins Guardiola de Berguedà, desviant-nos desprès cap a la B-402, i a la Pobla de Lillet, veurem un indicador que de seguir-lo ens durà a Castellar de N´Hug per la BV-4031.

AL FONS LES CASES DEL PETIT BARRI DE L´EROLA
A les 8:30 Am, hora de trobada a la Farga Vella, només hi havia el Quim, tant el Ramon com en Rafel, arribaren 1/4h mes tard. Després d´esmorzar en un racó ben incòmode, volgueren anar a fer un cafè al bar, que tot just obria les seves portes.



Finalment reprenem la marxa cap a Castellar de n´Hug, població que deixarem enrere per tal d´arribar al barri de l´Erola, situat a pocs kilòmetres desprès d´una costeruda pujada. Haurem d´estacionar el vehicle per on puguem, lo mes aconsellable es travessar el poblat, i deixar-lo tan aviat comença el mal camí. A partir d´aquest indret, la Tuta, ja no te pèrdua, dons la veurem aviat a la nostra esquerra, al peu d´un petit cingle. Nomes caminarem uns nou-cents metres, ara, suarem de valent, sobre tot al començament on el pendent es força feixuc. Un cop superat, s´inicia una baixada que ens situa davant una font on hi trobarem fins hi tot una barbacoa. Ensems allà mateix, també ens apercebrem d´un senyalador apuntant el petit corriol,  que enfilat-se poc a poc pel coster, ens radica a la planada on       s´obre la cova. (I que de tornada em va obsequiar amb una bona "gleva")

ACCES

L´EXPLORACIÓ I AIXECAMENT TOPOGRAFIC
L´antre ofereix un traçat fàcil, apte per tot-hom, criatures incloses, l´únic perill resideix en el pis, dons es ple de pedres relliscoses. Cal dons portar bon calçat, i anar en compte amb les dents, si no  volem deixar-les per allà escampades.

Un espaiós vestíbul horitzontal (22´90m), dona pas a una pendent negativa que ens deixa a la  sala  mes gran de la cavitat,  ( 31´90m)  i  ací,  trobem  el punt on el sostre es mes baix (1´40m)  aquest  curt intercomunicador, ens situa a la darrera sala de mitjanes proporcions (12´20m)  incomoda  per la mala   distribució d´un parell de blocs mal caiguts.   Es  tracta d´una caverna en estat senil. Segurament la seva continuïtat (per que segur que la te) es troba justament per sota del nivell actual, en el punt on es produeix una intersecció de diàclasis, i en el que s´observa un petit caos de blocs ja cimentats, producte d´un preterit esfondrament. Les abundants formacions litogen-iques, presenten diferents estats evolutius que podem constatar en franca descomposició, sobre tot, a prop de l´entrada i les mes actives en les parts mes profundes.

VESTÍBUL
Preparem estris,  i ens repartim  la feina;  En Ramon i Rafel, es responsabilitzen d´aixecar l´alçat, mentre un servidor ho farà amb la planta i seccions. Tal com avancem, anem posant-nos d´acord amb les fites, amplades, alçades i percentatges dels plànols inclinats. En un parell d´hores tenim la topo enllestida i podem dedicar-nos a fer fotos.

SISTEMA PER RECOLLIR AIGÜES PEL BESTIAR
Les dades obtingudes com he comentat anteriorment, son diferents, i ens donen el següents valors; 67mh. - 10´50mp. No hem tingut presents les minúscules galeries situades al “taló” de la “bota” final, distingides en les porcions de secció; j, - c, per considerar-les part de les esmentades seccions. Si sumem aquestes curtes distancies al recorregut lineal, llavors obtenim una longitud total de 73mh. Que cadascú compti com vulgui.



TEMPS DE TURISME I D´ESBARJO
De tornada, com no podia ser de cap altre manera, anem a visitar una mica el poble de Castellar, ( 140 habitants) que presenta una interessant arquitectura rusticà pròpia de la zona i sobre tot, molta tenda de records. Finalment baixem novament fins La Farga Vella, on deixem el cotxe i caminant ens hi acostem a Les Fonts del Llobregat (1´5km) encara que la pista es apte fins hi tot per autocars).

Arribats al parador, encomanem dinar per tres, i marxem a fer el turista.


Visitar aquest indret suposa introduir-se en una xarxa de camins condicionats paral·lelament a la torrentera, tot situant-nos cara a cara amb la surgència. Si seguim amunt, també hi trobarem bones fotos de sallents d´aigua i finalment sortirem al mateix Castellar de n´Hug.



GEOLOGIA I HIDROLOGIA
Es tracta d´un sistema hidrològic format sobre una base de calcàries vermelloses pertanyents al Devonià, període geològic enquadrat al Paleozoic, entre  2´8  i  2´5  milions d´anys que prolifera en una conca d´uns aproximadament 20-25 km2,  avarca des del Puig-llançada 2406 msnm, atansant-se a la Pleta Roja 2031 msnm. 


Els punts d´absorció mes significatius, amb gairebé tota seguretat, son situats a les dolines de la Tossa d´Alp, i els rasclers del pla d´Anyella. No es coneixen fenòmens càrstics de suficient importància com per permetre'ns suposar un accés als trams inundats. Aquesta enorme xarxa presenta un volum de transit d´uns 10Hm3, que originen un cabal de capçalera d´entre 0´05 i 4m3/s.

EL PAS MES BAIX 1´40M 
La Tuta, actualment, com a realitat càrstica, nomes resta relacionada amb les Fonts, a traves de l´imaginari popular que pren sentit en la llegenda, que a continuació vos presento.



LA LLEGENDA DE LA BRUIXA DEL RIU

Aquesta llegenda ha estat adaptada pels membres del Camp d’Aprenentatge.


Fa molt de temps a Castellar hi vivia un noble que es deia N'Hug de Mataplana, senyor de la Pobla i Castellar. Un dia va decidir de casar-se amb una dona bruta i deixada.


Ningú no se sabia avenir que hagués triat aquella donota com esposa. Tot el que N'Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que en ell era bondat, en ella era maldat de la més negra.


Fins llavors, els vassalls de N'Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l'arribada al castell d'aquella dona tibada i orgullosa ho va capgirar tot. La seva influència era tan malèfica que el senyor de N'Hug va emmalaltir i, al cap de poques setmanes, moria sense remei sense arribar a conèixer la filla que esperaven. Els seus vassalls no s'explicaven aquella mort. Els semblava cosa de misteri i males arts. I així començà a córrer la brama que la dona del senyor de N'Hug era una bruixa de les més dolentes.



I no devien anar pas gaire errats: uns mesos més tard va néixer la filla que esperaven i, com si fos un càstig per la dolenteria de la mare, va resultar tan lletja que feia por de veure. Tenia els cabells vermells com el foc, i els ulls, petits i lluents com els de les bestioles que de nit corren pel bosc.


La meva filla ha de ser la més bonica d'aquestes terres - pensava la bruixa, plena d'enveja.


Com que això era impossible, va decidir fer desaparèixer totes les nenes que naixeren als seus dominis llençant-les al fons d'una profunda i feréstega cova que va descobrir muntanya amunt, prop del seu castell.

EN RAMON RECOLLINT ESTRIS

Moltes nits, sobretot quan hi havia tempesta, la bruixa visitava la cova i reia, complaguda i satisfeta per la seva venjança, escoltant els plors d'aquelles criatures innocents.


Tant i tant van plorar que la cova es va anar omplint de llàgrimes. Per por d'ofegar-se les nenes van anar fent forats a les parets de la cova fins a sortir a l'exterior i es van escapar.

CASTELLAR DE N´HUG
Aquella nit la bruixa es va acostar a la cova i no va sentir cap soroll. Què podia significar, això? Encuriosida, la bruixa s'anà abocant més i més dins l'esvoranc, obrint bé els ulls com si volgués veure-hi enmig de la fosca, i afinant l'oïda com si pogués sentir altra cosa que no fos el silenci. Tan gran era el seu desfici i tant es va abocar dins aquell forat, que, al capdavall, va relliscar i va anar a raure, ella també, al fons del fons d'aquell avenc infernal. Però, com si les profunditats de la terra no volguessin saber res d'aquella donota maligna, un gran riu d'aigua sorgí de dins la cova, expulsant-ne el cos de la bruixa.
Diuen que d'aquesta feta en va néixer el riu Llobregat, i que les seves aigües són les llàgrimes d'aquelles pobres criatures.


També diuen que la força d'aquell riu va ser tanta, que la bruixa quedà convertida en un polsim rogenc que, des de llavors, tenyeix aquells paratges i, quan hi ha tempesta, també les aigües del Llobregat.

PUJANT CAP A LES FONTS
I qui no s'ho cregui (que sempre hi ha algun descregut que diu que aquestes llegendes són històries de la vora del foc) que vagi a les fonts del Llobregat i es passegi pels voltants de Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet, i ja ens sabrà dir si hi ha o no hi ha pedres i sorra de color vermell.”

LES FONTS

COMIATS
Després de restaurar-nos, emprenem la marxa cap el cotxe i mentre caminem aprofitem per tal de fer els comiats, proposant noves activitats per passades les vacances d´estiu. Es un agradable passeig acompanyats pel mateix riu que val la pena fer, i... fins un altre companys!!

UN ALTRE ANGLE DE LES FONTS
PE.
Aprofito l´avinentesa per tal de felicitar als components de l´Espeleo-index, valorant sobretot la seva profusa tasca a l´hora elaborar les seves fitxes, on crec sincerament no es pot oferir mes informació, sense editar un llibre per cada cavitat. Lo únic potser negatiu, es el format, dons no penso que el PDF sigui la millor opció per aquest tipus d´obres, ja que dificulta en extrem treballar amb elles. Dit d´un altre manera, fa que una bona eina vegi dràsticament reduïda la seva utilitat. S´imagineu la Viquipèdia en PDF?.

EL PONT DE LA FARGA TORNAT
DE LES FONTS

Quim