Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 27 d’octubre del 2013

EL MONTSEC DE RÙBIES

TOSSAL DE TORRETES + FORAT DEL GEL + LLIMIANA
DIES 1, 2, 3 i 4   D´OCTUBRE DEL 2013

Poques èpoques de l´any s´esperen amb tant deler   com les    vacances.  Aquesta tardor, s´ens havia complicat tot a ultima hora, però finalment si que hem pogut escapar-nos uns dies, per dur a terme unes activitats pendents i llargament projectades.


El càmping “La Noguera”, de St. Llorenç de Montgai,  va semblar-nos  un punt adient i estratègic com base d´operacions.

DIMARTS 1
Arribem sobre 2/4 de 2, i ens instal·lem en el bungalou que teníem reservat. Acte seguit es fa necessari  recuperar forces. Mentre no arribem al menjador, ens anem fent conscients de la extraordinària bellesa d´aquests paratges, fins ara ignorada per nosaltres.

Passeig per l´arbrada vorera del llac
La resta del jorn, la dediquem a gaudir del passeig per la arbrada vorera del llac. Durant aquestes dates, es fa força evident que el dia s´escurça, la qual cosa aprofitem per tal de relaxar-nos i descansar, dons demà, tenim previst efectuar l´ascensió al “Tossal de Torretes”, i de tornada, desviar-nos per fer una incursió al “Forat del Gel”.

DIMECRES 2
Carreguem els estris, i deixem al “bunga” un dels dos gossets que ens acompanyen, dons te ja masses anys per seguir-nos.



APROXIMACIÓ AL MONTSEC DE RÙBIES
Des de St. Llorenç, (LV-9047) ens dirigim a Camarasa, entrem a la vila i d´ací, agafem una carretera ben senyalitzada, que ens porta directament a Cubells. Seguirem per la C-26 fins Artesa de Segre, ens introduïm al nucli urbà i prenem la sortida cap a Tremp, per la L-512 fins la creuada d´Alentorn, d´ací seguim per la LP-9132, que ens deixa a Vilanova de Meià.

Entrada a Vilanova de Meià

A Vilanova de Meià població, hi ha una sortida pel costat Est, la L-913, que travessa un congost poc conegut, i molt interessant anomenat el”Pas Nou”. Val a dir que la carretera, es estreta i dolenta la qual cosa ens obligarà a circular poc a poc, i per tant podrem admirar els feréstecs tallats, modelats pel riu Boix.

Accès al congost del Pas Nou

Haurem d´estar molt atents sobre el km 10´3, per tal de detectar l´Hostal Roig (abandonat), Dons, uns 100m abans d´arribar, hi ha un camí senyalitzat (GR-1) que ens dirigeix cap a “La portella Blanca”. Es aquest el que ens interessa. Cal que tinguem molt present l´estat d´aquesta pista, a hores d´ara nó es apte per vehicles normals, i fins hi tot, per segons quins 4x4. Hi ha clots i graons de mes de 40cm.!!

Per intentar-ho, ens varem aventurar amb una Peugeot Partner, i al cap d´un kilòmetre i mig tinguérem que aparcar-la a una vorera, per la impossibilitat de continuar. D´haver-ho sabut, l´haguérem deixat al mateix “Hostal Roig”.

Ruta seguida per nosaltres
ASCENS AL TOSSAL DE TORRETES
A partir de 2/4 d´onze, iniciem la caminada per l´obaga del Rubies, que va guanyant alçada de forma continuada durant uns 9 km.

Vista de la cara sud del Rúbies
Al cap d´unes 2 h. Arribem a un desviament a ma esquerra, que puja al “Tossal de Mirapallars” (1.668m). No el prenguérem, per que volíem arribar al següent indicador situat uns 500m mes amunt pel mateix vial i que senyala a la dreta el corriol que vorejant la Coma del Torn, porta al “Forat del Gel”.



Un cop aconseguida aquesta fita, continuàrem durant uns 3/4 d´hora fins gairebé arribar a la “Portella Blanca” (pas natural que travessa al costat sud del massis, abans d´arribar a la vertical del Congost de  Terradets).   Com  he  dit,  cobert  el  següent   tram   després de 
l´indicador, es on a ma esquerra s´inicia un altre calçada de semblants condicions. Aquí ens aturarem per tal de fer una parada, hidratar-nos i recuperar energies. No resta indicada, però ascendeix mes pronunciadament i acaba sortint a un coll gairebé equidistant entre el “Mirapallars” i el “Torretes”. Nosaltres ens encaminem al  segon    que el tenim situat   ja a 1/4 d´hora a la nostra dreta.

Panoràmica des del camí
Sobre 2/4 de tres, fem cim al Tossal de Torretes, el pic mes alt dels tres Montsec´s, amb 1677m, també anomenat “El sostre de la Noguera”



Diferents vistes des del cim de Torretes 1,677msnm
Restem situats a cavall de dues comarques, al Sud La Noguera, al nord tot el Pallars Jussà. Ni que dir-vos que l´emoció provocada per la panoràmica, esdevé del tot inefable, multiplicada per dos!!


Mirant Catalunya avall, la vista no te aturador, i amunt queda emmarcada pels Pirineus ocupant una extensió inabastable. Per molt que allargues aquest discurs, sempre quedaria incomplet.
Al fons el Montsec D´Ares
També està clar que allà dalt no podíem quedar-nos eternament, així que sense mes dilacions, després de les fotos de rigor, iniciem el descens.

Vista de la Barcedana i en darrer pla el pantà de Cellers, baixant al Forat del Gel
En poca estona, ens incorporem a la carrerada principal, (GR1) dirigint-nos novament al senyalitzador del ...


FORAT DEL GEL
En arribar, just al costat del cartell,(cota 1500) hi trobarem un panell explicatiu. A part de fer-nos cinc cèntims de la cavitat, i poca cossa mes... en cap moment sens diu que el viarany, resta en un estat pèssim, i que fins hi tot, haurem de superar continues des-grimpades  per les inclinades llastres de roca que, en alguns punts, sobre tot ja en les proximitats de la boca, presenten força desnivell. Expressat d´un altre manera, el trajecte ni es fàcil, ni es segur, no esperi ningú trobar un recorregut turístic.


Diferents aspectes de la boca del Forat del Gel

L´entrada al “Forat” malgrat ser de grans proporcions, no la veurem fins que no hi siguem al davant mateix, dons la vegetació constitueix una mena de muralla que ens ho impedeix de totes totes. Resta guardada pels serrats de Cornellassos i Costa Rubies.





DESCRIPCIÓ
Ubicada en el septentrió del massis, dins del terme municipal de Llimiana i sobre uns 1298 msnm, desenvolupa un recorregut màxim de 200m. i una fondària de 70m. El seu pis, es cobert de grans blocs, conseqüència d´un acusat procés clàstic, i les alçades varien dels 12 m de l´accés, fins 1-2m del fons. Les amplades sobrepassen en alguns punts els 50m. Conté processos de litogènesi incipients, i també restes d´altres èpoques en estat de deteriorament o descomposició. En conjunt no es atractiva, però si molt interessant des del punt de vista geològic.


Es tracta d´una cavitat molt antiga de galeria única, que en la seva llarga evolució ha variat la seva configuració de forma tan notable i espectacular, que podríem imaginar-nos-la en un principi, com un pou gairebé vertical, on les aigües aprofitaren les diàclasis en contes dels estrats, quant la falla del Montsec encara no existia.

Llimiana

En la proporció que es va anar produint l´aixecament, també es va anar allitant el seu traçat, substituint l´aplom original, per la rampa de 30º-40º que actualment trobarem.

El seu topònim es relaciona directament a les peculiaritats que li proporcionen l´alçaria i orientació nord del seu enclavament, sobre tot, a la seva característica morfologia, que en termes mes col·loquials la podríem definir com un “cul de sac”. Durant l´hivern, l´aire fred s´acumula en el seu interior, i al no existir cap mena de corrent de convecció, conserva les baixes temperatures gairebé durant tot l´estiu, Les filtracions es congelen oferint blocs de gel, que ja antigament s´aprofitaven per la seva comercialització, o be, us familiar.
El pas de Terradets, i el Llac de Cellers

Tot el Pallars Jussà!!!
Al final de la Guerra Civil, el maquis, va trobar en ella un aixopluc bastant adient per tal de reorganitzar-se, i poder anar llençant  petites  ofensives  contra  les  tropes  feixistes,  amb l´objectiu d´aconseguir l´alliberament de la ciutat de Lleida.



EL RETORN
Els aproximadament 270m de desnivell que ens separen del fondo de la caverna, fins el panell il·lustratiu, repartits en 1´5km, de distancia, els cobrim ja bastant apurats, així que quant hi arribem, sobre 3/4 de sis pm, respirem, dons ara ja nomes ens resten 1h i 2/4, per cloure la caminada on hem deixat el cotxe.



De tornada, ja sobre rodes, seguirem  la carretera estreta, que per cert, no deu fer massa, que l´han asfaltada, dons sempre havia estat un camí de carro que recorre tota la Barcedana d´est a oest. Una vall amb caràcter propi, molt bonica i no gaire coneguda. Mentre anem   recorrent el  descens,  a la nostra   banda   esquerra,   podem   contemplar l´imponent relleu nord del Montsec de Rùbies, amb tots els seus punts mes elevats. Anirem deixant enrere els pobles de St, Martí de Barcedana, St. Miquel de la Vall, i St. Cristòfol de la Vall, fins sortir a la creuada que ens porta a Llimiana, cap amunt, o al congost de Terradets cap avall.


Havíem previst atansar-nos-hi, però anem esllomats, i decidim dirigir-nos al càmping, fer un bon sopar i a descansar que bona falta ens fa.

Km totals caminats = 22´5
Desnivell fins el Torretes = 575 m
Desnivell acumulat = 785 m

Torre de planta quadrada Sta Mª de
Llimiana sXI. Rellotge sXVII


DIJOUS 3
Ens llevem tard, el dia ha eixit bastant encapotat, així que optem per anar a dinar a Llimiana, ja que ahir no varem poder atansar-nos-hi.

Sta. Mª de Llimiana  sXI
Aquesta petita població de 125 habitants, situada a 790 msnm. i al sud del Pallars Jussà, reuneix molts arguments per tal de dedicar-li una bona visita, entre ells, descobrirem uns carrerons on s´hi respira un aire d´autentica rusticitat. Els miradors ens ofereixen bones estones de contemplació paisatgística. Una església romànica, Sta Maria de Llimiana, del S-XI, tinguda com la mes gran i esplèndida del Pirineu, amb planta basilical de tres naus, torre quadrada adjunta i modificada, amb rellotge del segle XVII.

Interior, planta basilical,  volta de canó
Hem recorda, salvant les distancies, al poblet de Siurana (Priorat) Es un d´aquests assentaments tipus “niu d´àliga” que regalen bones vibracions, al marge d´unes fantàstiques panoràmiques de tota la comarca, Recomano la seva estança a tot aquell que busqui pau interior i exterior.

Dinàrem a l´Hostal bar-restaurant “Centre del Montsec” no ens esperaven, així que ens oferiren el que tenien per ells. Al sortir encara plovia, (no ha parat gairebé en tot el dia).

Dia de lleure per tota la família. (Plou)

Varem tornar al bungalou, i per la televisió anunciaren pluges també per damà, la qual cosa va fer que ens plantegéssim donar per acabats els dies de vacances, malgrat teníem previst quedar-nos-hi fins el dissabte 5.

DIVENDRES 4
Després de llevar-nos, (també plovent) preparem els estris i sobre el mig dia, abandonem les instal·lacions. Volíem visitar la cova dels Muricecs, i El Forat de l´Or però tal com estava el cel, ho deixarem per un altre ocasió.

A Deu camarades!!!

Quim