Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 26 d’agost de 2013

FERRADA DE SEGUDET

ORDINO-ANDORRA
Dies 11,12,13 i 14 de setembre del 2008
(AQUEST ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DELS FITXERS PERSONALS)

DIA 11
Utilitzàrem els magatzems “Punt de trobada” de St Julià de Lòria, per fer allò que el seu nom indica, poder-nos trobar amb el grup que venia de BCN. Ja que hi érem allí, aprofitarem per complir amb l´objecte, pel qual hom ha pujat des de sempre a Andorra, comprar a bon preu.


Però els preus ja no eren gens atractius, la qual cosa limità bastant les adquisicions. Queviures pels dies que hi serem, i poca cosa mes. Però vet ací, que de vegades com diu el refranyer popular, “el mon es un mocador” ...

En la parada de carnisseria, nomes hi havia una dona davant nostre, quant es va girar per marxar, ens varem mirar, i que caram, si es la ....!!!(No escriuré el seu nom per respecte) però es tractava de la dona d´un company, que varen marxar a viure a la Seu d´Urgell, ambdós pertanyents també a la SIRE. Després de saludar-nos efusivament, intercanviarem telèfons, per tal de quedar i fer un beure tots plegats quant marxéssim. El cas es que, arribat el dia, varem trucar-los, despenjà la seva filla, i ens digué que en aquell moment no es podien posar. Ho intentàrem mes tard en reiterades ocasions, però aquell telefon ja no es despenjà mai mes, ni rebérem cap clarificació per la seva part.


Ho lamento molt, però hi ha conductes que per mi son impossibles  d´entendre. La falsedat es una de elles. I no la puc entendre, per que la considero del tot innecessària, impròpia de persones adultes.

Be, deixant de banda situacions tan absurdes, diré que convinguérem en quedar-nos a dinar al mateix lloc, i ja ben entrada la tarda, ens dirigim al càmping Internacional, situat a Encamp, on tenim un bungalou llogat. La pluja va fer acte de presencia, i començà a refrescar.


Estibarem tot el que duem, i tornàrem al centre neuràlgic de la capital, varem mirar tendes d´esports, i pràcticament tot el material que necessitàvem, era igual o mes card aquí, que a l´altre costat de la frontera, per tant tampoc férem gasto. Anàrem a sopar, i a dormir.

DIA 12
Ens llevem tard, agafem els estris, i marxem cap a “l´empori” novament, desdejunem, i després de rastrejar tendes, anem direcció Ordino, amb la intenció de fer la ferrada de Segudet.


APROXIMACIÓ
Arribats a aquesta petita però bonica població, ja a la primera rotonda, trobarem indicadors que ens hi porten sense complicacions. Si volem deixar el vehicle al final de la pista, haurem de tenir present que l´espai per fer-ho es nomes per 3 0 4 automòbils.

A partir d´ací, seguirem a peu remuntant el riu del mateix nom, el creuarem dues vegades, aviat passarem pel costat d´una pineda o “Bosc d´aventura”, al final del mateix, tornarem al torrent, i davant nostre ja veurem una tarima de fusta, on comença l´activitat. Total hem trigat uns 10 minuts.

LA FERRADA
Es tracta d´una via fàcil, pels que tenen una mica d´experiència, i pels que no, també. Ara, per nanos...? no es pot fer un barem, ja que a l´igual que els adults, no tots son iguals.



Personalment no en soc gens partidari d´objectivar els graus de dificultat, (normalment condueixen a engany) dons crec que ben poca cosa hi ha objectivable (si la hi ha) en aquest univers. Tinc bastant clar que aquesta avaluació dependrà de mi mateix i per tant, serà sempre subjectiva. En conseqüència, coincidirà o no, amb la qualificació que sobre les mateixes dificultats, puguin emetre altres persones.



El traçat es divertit i ben instal·lat. Els materials emprats, de bona qualitat i abundants.

D´entrada superarem tres tirades verticals molt netes, que escoren cap a la dreta. Una d´elles ens ofereix un suau extra plom, però molt ben instal·lat, la qual cosa vol dir que ni el notarem.

Acabats aquests ressalts, començarem a flanquejar sempre cap a la dreta, i també ascendirem mentre ho fem. En aquesta part tenim passos equipats només amb cadenes, però sense dificultat. Finalment doblarem una desdibuixada aresta, i aviat arribem a la fi. Les vistes son molt interessants, dons el poblet d´Ordino, als nostres peus, te tot l´aspecte d´un petit pessebre, i el privilegi del lloc, ens permet enquadrar de fondo unes bones vistes tan de Pal com de La Massana.

Podem continuar després d´un descens equipat, cap a l´esquerra, a l´enllaç amb la part mitjana de la ferrada de La Creu del Noral, (També fàcil) però, des de que hem començat, que no ha parat d´espurnejar, i ara, cauen unes llambregades i espeteguen uns trons, que fan respecte, (Anem carregats de ferralla). Així que optem per plegar.



LA TORNADA
Un cop feta la desgrimpada, en comptes d´agafar el viarany a l´esquerra, ho farem pel de la dreta, que s´introdueix en una canal que baixa rapida, fins el mateix bosc d´ventura que abans hem creuat. D´ací als cotxes, ho farem pel mateix corriol que hem utilitzar per venir.

Regressem a Encamp, ho fem per una carretera, estreta i farcida de corbes molt tancades, que puja travessant uns boscos fantàstics amb unes panoràmiques que val la pena aturar-nos i gaudir-ne. Acabem coronant el coll d´Ordino, i ens despengem fins sortir a Canillo. Ara plou de valent. Amb aquestes perspectives, ens dirigim al càmping a fer un dinar-sopar, varem veure una peli a la tele, i a dormir.

DIA 13
Ha plogut durant gairebé tota la nit, arreu es ple de xaragalls. De totes maneres, agafem els atuells, i anem a desdejunar. El dia no està gens segur, però intentarem fer la ferrada del Roc d´en Quer amb un desnivell de 360m. situada a les immediacions de Canillo. Férem l´aproximació, però en Ramon no es sentí massa segur i com el dia no acompanyava, tant l´Albert com jo, també plegarem. Un altre vegada serà...

Tornàrem amb els altres i com ja era tard, anàrem a dinar. La resta del dia la vam passar novament tafanejant comerços, però comprant res.


DIA 14
El jorn surt novament nuvolat, per tant ja no matinem, i sobre el mig dia, ve quant truquem als “amics” de la Seu, i be, això ja ho sabeu...

Marxem plovent, i acabem com al principi, als magatzems “El punt de comiat”, comprem algunes xorrades pel PC. dinem, i després dels adéus, decidim posar final a unes jornades poc afortunades. Ja tornarem quant faci mes bo... Adéuuuu!!

Quim