MUNICIPI DE LA FORADADA DEL
TOSCAR LA RIBAGORÇA – OSCA (10-11 de maig del
2013)
DIVENDRES
10 DE MAIG: INTRODUCCIÓ
Al voltant de les 10 de la
nit, arribava en Ramon a la
Floresta. Degut a que el passat dia 8 havia arrabassat 60 “tacos”
deambulant per aquest mon, el vaig convidar a sopar. Xerrant sens va fer tard i
al dia següent havíem de matinar, així que mig recuperats de l´esglai que ens
produí mirar el rellotge, ens retiràrem a descansar.
Des del pàrking, al fons el monument al Comte Gonzalo I |
DISSABTE
11 DE MAIG; APROXIMACIÓ PER CARRETERA
A les 8 del matí ja teníem els estris carregats i ens posàvem en marxa.
El nostre itinerari pot aprofitar-lo qualsevol, des de qualsevol indret de
Catalunya, sempre que substitueixi el punt de referència de la Floresta, pel de
Lleida.
N-240=La Floresta
-Lleida – N-230=Lleida- Torrefarrera- Alfarràs-Benabarri - N-123a
=Benabarri-Graus- A-139= Graus- Campo- Cal aclarir que no hem d´entrar a Campo,
sinó que ens desviarem uns kilòmetres abans per tal d´agafar la, N-260=
Foradada del Toscar- Ferrada de la
Foradada del Toscar.
Bloc per on discorre la 1ª part |
APROXIMACIÓ
A PEU
Des d´aquesta última població, tenim uns 2000 m abans d´arribar a un
pàrking situat a ma esquerra, on hi trobarem un panell explicatiu, i els
senyals que ens conduiran fins la ferrada. Nosaltres, per tal d´estalviar
maltractament al cotxe, aquí el deixàrem. També i com referència, ens pot servir un
monument aixecat a la memòria del compte Gonzalo I de Ribagorça i el Sobrarbe,(1020-1045)
situat uns 200 m
mes endavant. Te uns 18 m
d´alçada, i es format per unes llances metàl·liques plantades de forma un tant
anàrquica. Sota el meu estricte criteri, la estètica no es massa afortunada. La
finalitat practica, es senyalar el límit fronterer entre aquests dos comptats,
i potser també, recordar-nos, que una de les varies morts que se li atribueixen
a aquest efímer personatge (Poca cosa o be res, en sabem d´ell amb certesa) es
que fou assassinat d´una traïdora llançada a l´esquena, mentre travessava un
pont tot just el dia que assolia la seva majoria d´edat, (26 de juny del 1045).
L´autor del magnicidi, segons el relat, fou un vassall gascó anomenat Ramonet.
Si aquesta data es certa ens indica que potser mai va arribar a exercir el seu
domini sobre aquestes terres.
Deixant les anècdotes històriques a banda, nomes tindrem que seguir la
pista ample, però en mal estat, (exclusivament 4X4) que al cap d´uns 25-30 minuts de feixuga
pujada ens situa al peu de ...
LA FERRADA
Hem de dividir la totalitat d´aquesta via, en dues parts ben
diferenciades entre elles. La primera acumula tots els penya-segats, i la
segona, per dir-ho d´alguna manera, no hi te gaire a veure, ja que no ens
ofereix cap espadat important. Això si, la vista es superba.
Començament molt senzill, que amb brevetat ens col·loca en una mena
d´aresta arrodonida, enfilant-se molt ràpidament, fins situar-nos al interior
d´una esquerda fortament erosionada. Seguirem en conseqüència, ascendint
verticalment per aquesta mena de
xemeneia, fins canviar novament a l´altre costat de la paret, sense
abandonar-la, utilitzant una biga de fusta a mena de pont. A partir d´ací,
continuarem abonats a la verticalitat. Les vistes es van fent cada cop mes
impressionants, i les sensacions que hom experimenta, son d´un benestar
indescriptible.
Sortim a paret oberta, mantenint a les nostres esquenes un bon “pati”,
mentre anem acostant-nos a una junta d´estratificació que tenim a ma esquerra.
Els estrats baixen a plom, l´espai que hi ha entre ambdues làmines (parets), es
molt pròxim, en conseqüència s´ha format un camí de terra i pedra, d´uns vint
metres de longitud on podrem recuperar-nos perfectament.
La continuïtat la tenim gairebé al final del viarany. Aquesta es
desenvolupa combinant curts flanqueigs horitzontals i ascendents a l´hora que conformen
una línia esglaonada. Com gairebé tota la ferrada, es mante la direcció
orientativa est - oest.
Aquest tram, ens acosta a una nova canal similar a l´anterior que travessarem mitjançant un curt pont tibetà.
El
rost que des d’aquí ens espera adquireix novament un sentit plombat com els
anteriors. Podem trobar en alguns punts molt concrets, de tot el conjunt, alguns
minúsculs extraploms, si mes no, son tan irrellevants, que ni els notarem. El
final de la present tirada, podríem dir que es també el de la ferrada, dons ja
no n´haurem de superar cap mes, al menys tan perllongat com els que hem deixat
enrere. Es tracta de la petita plataforma en que culmina aquesta mena d´agulla,
proporciona un aforament per unes 4/6 persones tot estirar. Aquest reduït
espai, malgrat ser de vertigen, esdevé molt confortable i transmet molta
seguretat. La panoràmica es senzillament encisadora.
Recta final |
El descens, es realitza també a base de grapes i cable de vida,
flanquejant una paret d´un gran desplom
sota les nostres botes, amb l´objectiu d´assolir l’ultima aresta situada a la
part mes occidental. La visió torna a ser d’allò mes emocionant. Un cop
doblada, ja canviem d´escenari, ara anem
direcció oest-est, situant-nos a
l´esquena del bloc petri per on discorre l´activitat (zona nord). Seguint en
aquesta dinàmica, ens acostem a un nou pont se sirga, constituït a base de plaques al “terra” que
alternen amb el vuit i que fan molt còmoda la tasca de travessar-lo. Deu tenir
uns 10/12 m, de longitud.
Nosaltres varem decidir posar punt i final en aquest lloc, dons la resta no ofereix gaire
(per no dir cap) dificultat, i per afegiment, la baixada resta en molt mal
estat.
La tornada requereix deixar-se anar per fortes pendents, a estones pura
tartera, a estones viaró. Acabarem
regressant al principi de la ferrada.
VALORACIONS
TÈCNIQUES
El disseny del traçat es desenvolupa de manera altament eficient,
aprofitant òptimament les característiques morfològiques de la roca que s´eleva
erecta cap el cel. Baix el meu humil criteri, resulta poc menys que immillorable. Tanmateix la qualitat, el diàmetre
i l’abundància dels materials utilitzats, sempre amb gran intel·ligència, son
sens dubte els factors clau, que li confereixen la seguretat que es desprèn en
tot moment de la instal·lació, malgrat la gran dificultat que ens suggereix a
simple vista, abans de començar.
Fent una valoració indirecta, diré que darrera nostre ens seguia un
grup de principiants, que se la van “fer petar” sense cap mena de problemes.
Una efusiva felicitació pels instal·ladors, dons no hem trobat cap punt
criticable. En definitiva, una ferrada
recomanable, molt divertida.
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada