BARRANC DE "LEZINA" O "BASENDER - ASPERÒ DE "LA VIRGEN"

SERRA DE GUARA  (OSCA)

DIES 5 i 6  DE NOVEMBRE DEL 2005

Dia 5

Ens trobem tots a les 8:30 h, al bar de la benzinera que hi ha al davant mateix del càmping Alquezar, per tal de desdejunar. Tan aviat refets del viatge com de l´estomac, anem a prendre possessió del bungalow que ja tenim aparaulat, i de passada ens preparem per la primera activitat, el barranc de Lezina.

APROXIMACIÓ PER CARRETERA

Vestits per la ocasió, agafem els cotxes i posem rumb cap a Colungo (A-1223), seguim en direcció Lezina-Barcabo, (A-2205)) i sobre el Km 13, caldrà que anem en compte, puig que a ma esquerra haurem de trobar una esplanada massa visible per que sens passi de llarg, si mes no, cal vigilar, es on deixarem els vehicles per tal de continuar a peu.

APROXIMACIÓ AL BARRANC ( 30 minuts)

Baixem en direcció al riu Vero, i creuem el pont de l’estació d´aforament, a partir d’aquí agafarem un camí que marxa a l´esquerra i que va pujant fins arribar a una bifurcació, conseqüentment, ens encaminarem  pel viarany que està senyalitzat amb el nom de “Basender”. Aviat percebrem, que, el senderol comença a planejar per tal d´iniciar un petit descens a l´esquerra, fins la mateixa llera.

DESCRIPCIÓ

Es tracta d´una torrentera seca, excavada en roca calcària, es a dir, funciona quant hi ha pluges abundants, però també es cert que evacua i absorbeix ràpid. Al ser fàcil i tan a la vora del pàrking, es possible que el trobem bastant atapeït de gent, a demes, també es realment interessant, la qual cosa explica el seu èxit d´exploradors. El  desnivell ve a ser d´uns 100m. des de la capçalera (primer descens de 2m)  fins el nivell del riu Vero, on efectua el seu esporàdic aportament.

EL POU D´UN AVENC...?

Consta d´un total de 18 salts, la majoria oscil·len entre 2 i 4 m, els primers sobre tot,  i la resta van de 8 a 13m. Tots ells repartits al llarg dels 680 m que aproximadament te de recorregut.

El traçat es molt sinuós, i l´erosió ha creat formes tan aviat capricioses com fantàstiques.  Alguns diuen, ( i n´estic completament d´acord), que es el mateix que un gran avenc, però tallat pel sostre. Grans sales, galeries, meandres, zones fosques, i moltes altres característiques de la vostra pròpia “collita”, que de segur podreu afegir.

Vos deixo amb el tall de l´alçat general, ja que una imatge val mes que mil explicacions.

EL RETORN

Desprès de passar-nos-ho força be al llarg de gairebé tot el matí, i part de la tarda, dons davallàvem sense cap mena de presa, finalment desemboquem al Vero.  Per tornar, seguirem pel mateix llit,   remuntant el corrent, que haurem de creuar un parell o tres vegades, fins desviar-nos pel sender de l’antic moli de Lezina, (abandonat) que per si sol ja ens duu directament a l´aparcament, això si, no sense abans haver  superat el feixuc desnivell que ens separa. 

INICI DELS FOSCOS

L´ESBARJO

Arribats al càmping, ens posem “guapos” i ens afegim pressa per tal d´anar a sopar, dons tot i havent fet una breu mossada sobre la marxa, ara ja tenim els budells en dansa altra vegada. Varem anar aconsellats pel Pep, al Mesón de Colungo, no coneixem cap restaurant de la zona, però en aquest en concret,  per un preu raonable es menja be. La nit per Alquezar, en aquestes dates, es molt fluixa, si mes no, encara trobem locals on fer unes copes, i xerrar fins la matinada.

ELS FOSCOS

DIA 6

Va costar una mica desempallegar-nos dels llençols, i un toc de pallissa, potser si que el dúiem, malgrat tot, a dos quarts de deu, ja érem a punt d´iniciar una nova  activitat. En Pep, ens proposà unes quantes, però finalment s´imposà la que es constituí per nosaltres, en la primera experiència de via ferrada.

APROXIMACIÓ PER CARRETERA

Sense pensar-nos-ho gaire, tornem a embarcar-nos en els cotxes, i ens dirigim cap a Rodellar.  Des d´Alquezar, el tenim a uns 34-35 Km, trajecte que cobrirem en uns ¾ d´hora si fa o no fa. 

Prendrem la A-1233,  d´Alquezar a  Adahuasca, i d’ací fins Bierge, la A-1230. Finalment ens encaminem  a la HU-341 que ens hi portarà fins Rodellar.

HAUREM DE CREUAR EL VERO 3 VEGADES

Es tracta d´un poblet rústic d´uns 50 habitants pertanyent al municipi de Bierge. Emplaçat en ple cor del parc natural de la Serra i Canons de Guara,(768m.s.n.m)   conserva molt be l´arquitectura tradicional de l´alt d´Aragó, malgrat que l´especulació també ha deixat aquí el seu desafortunat segell.

APROXIMACIÓ, (50 minuts)

Deixarem els vehicles por on puguem, i buscarem els indicadors que ens diuen com baixar al barranc del riu Mascún, el qual ha creat un paisatge espectacular que fa molt distreta la seva visita per si sola. Haurem de travessar el riu com a mínim en tres ocasions fins arribar a la font. Una mica mes amunt i davant mateix del barranc d´Andrebot, hi ha un encreuament de camins, girarem a la dreta i entre matolls anirem superant una curta tartera que ens deixa a peu de  ferrada. (3´5km en total).

FERRADA DEL ESPOLÓN DE LA VIRGEN

La primera part de l´ascens, es rapida i sense dificultat, la tècnica es tan simple que en pocs minuts la tenim dominada. Es a partir del primer (i únic) franqueig a l´esquerra, que passarem ajudant-nos  exclusivament a base de cadenes, que la cosa es complica, ara be, no gaire, sobre tot amb l’esperó que dona nom a la ferrada, ja que ens obliga a sortir a la vertical nua, des don podem contemplar i experimentar pels furs interns, els efectes d´una panoràmica vertical de vertigen (mai millor expressat) . A continuació, la cosa es suavitza ja fins el final, constituït per una plataforma petita, que entre  d´altres coses, ens permet gaudir d´una vista aèria privilegiada, formada pel Barranc d´Andrebot, “la Ventana”, el riu Mascún, “La Ciudadela”, i el Mascún Superior. Paga la pena tant l´esforç com el risc de vèncer els 146 m de desnivell que te la paret.

Ara ja només ens resta cobrir un tram que farem gairebé caminat, i que esta també equipat nomes amb cadenes, per tal d´assolir un turó que marca el final de l´activitat.

La instal·lació, igual que els materials emprats, son de primera, i molt encertats en el seu singlat, la qual cosa permet extreure la màxima emoció i seguretat a l´hora de gaudir-ne.

TORNADA (1 HORA)

Per tal de retornar novament al llit del riu, tenim dues opcions; la primera, la que utilitzàrem nosaltres, que suposa fer-ho pel sender que passa a la vora de la petita ermita de la Verge del Castell, i la segona; ensulsiant-nos pel barranc que porta el mateix toponímic, i que no ofereix massa interès, llevat d´algun que altre ràpel de 10m.

Una vegada situats al riu, desfarem l´itinerari fet anteriorment, fins jaure una mica justets de forces, al primer bar que trobem un cop entrats a la població, per tal d´hidratar-nos engolint una bona cervesa.

Fent  comentaris sobre  les incidències del dia, s´ens fa l´hora de dinar, i decidim anar( sempre de la ma d´en Pep) fins Bierge, al “Restaurant Hospederia de Guara”, un local molt ben cuidat, pulcre i tranquil on els paràmetres preu, qualitat i servei, es conjuguen força be.  Mentre dinem, planifiquem una propera visita per aquestes conrades, l´objectiu; el barranc del Vero.

SINGLAT DE LA FERRADA

Desprès de la sobretaula, arriba l´hora dels adéus, i.... Fins un altre camarades!!!

Quim