Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de gener del 2013

FRANZ BON BYROS

GENIAL  INTERPRET  DE L´ART-NOVEAU

LA SEVA VIDA                                                                              

 Fill d´un noble espanyol i d´una de mare tedesca, Franz Von Byros va nàixer a Zagreb, capital de Croàcia  el 28 de maig del 1866.

Ben complerts els 17 anys, el localitzem  superant les proves d’accés a l’Acadèmia de Viena, cor de L’imperi Austrohongarès, junt amb el pintor Eduard Von Engert, que mes tard en seria també  rector. No li costà gaire introduir-se i integrar-se a l’alta societat  vienesa de finals del segle XIX. Aquest fet li permeté accedir als diferents cercles selectes de la metròpoli, entre ells el de Jhoann Strauss II, i es precisament  en el si d´aquesta família, on coneix Alice, la fillastra  del famós compositor del vals  “Danubi Blau”, que al 1896 es convertiria en la seva esposa.


 El 1897 Choisy Liconin (pseudònim), es trasllada a Munic, on exercirà la seva rica carrera  d´artista comercial, il·lustrador, pintor, escriptor i Marques, dons aquest era el rang nobiliari que li pertocava per ascendència paterna. Amb el fruit de l´esforç, inaugurà al cap de vuit anys, la  primera i reeixida exposició en la mateixa ciutat (1904). Engrescat per l’èxit, viatjà gairebé d´immediat a Paris, i desprès a Itàlia per tal d´ampliar estudis. El 1908 tornà a Munic, on reprengué, la feina, però en el 1911 es denunciat pel seu controvertit llibre  ”Toilettentsch erzählugen” (Contes del tocador) considerat excessivament perillós per l´ordre aretològic imperant. El cas es que aquesta literatura acabà arribant als tribunals. Causa per la qual fou  detingut, jutjat i  desterrat.



Desprès de veure’s obligat a mudar, de població en població per gairebé tota Europa, puig que cada obra que escrivia era sistemàticament prohibida,  Byros, decidí retornar a la Viena de principis del segle XX, que ja no el reconegué i amb la que mai mes es retrobà. Al 1914, l´esdeveniment de la I Guerra Mundial constituí per ell una nova i dura adversitat , de la qual ja no es refaria. Acabà els seus dies per l´efecte d´un rigorós vessament al cervell, el 3 d´abril del 1924 a l’etat de 58 anys.  Dibuixant posseït per Eros, prosèlit d´en Sade, de Boucher, del Rococó i intèrpret  excepcional de l´Art Noveau, llegà a la humanitat uns 2000 gravats de tota mena. Essent conegut també, per les impactants il·lustracions d´una  sexualitat sense eufemismes, que imprimí a clàssics de la literatura, alhora prohibits, tals com per exemple el “Decameron” d´en  Boccaccio.


 LA SEVA OBRA

Gairebé la integritat dels seus treballs, trasllueixen mes aviat el reflexa d´una creativitat basada en la memòria d’allò que, amb seguretat no li era aliè, i que hauria disposat de la oportunitat, com a mínim, d´observar amb certa freqüència, en els àmbits relacionats a les elits privilegiades, per on transcorria la seva existència.

El  traçat precís, ondulat i  segur, del seu dibuix posa de manifest que no era gens afectat  pels temes que ens mostrava, em refereixo exclusivament al poderós contingut i ingeni eròtic, en el que s’expressa  la major part de la seva producció.  Estil  entroncat  plenament en el moviment literari decadentista,  que tingué el seu inici a la França del segle XIX. Aquesta manera d´entendre l´art, s´estengué per tota Europa i arribà també als EEUU. Es definí com una mena de transició entre el romanticisme, i el modernisme.



En les creacions dels adeptes d´aquest corrent, trobem un comú denominador que confereix rellevància a l´artificialitat i la temporalitat de la bellesa tradicional, així com la fixació en contrapartida, de la lletjor, la mort, el pessimisme, i els personatges turmentats. En definitiva, una fugida de les convencions i de l’enclaustra-me’n de la societat,  actitud que els alinea explícitament amb els autors del romanticisme.

Influenciats per la novel·la gòtica, i d´altres moviments contemporanis propers, tals com el simbolisme i l’esteticisme, mostren a traves de la seva tasca una clara pronunciació també, contra la hipòcrita moral burgesa,  immobilitzada al voltant de conceptes tals com;  progrés mes fe.

 Alguns autors adscrits foren Oscar Wilde, Paul Verlaine, i també el primerenc Machado. Influenciats pel mateix pensament, trobem tant escriptors com artistes i intel·lectuals posteriors, els mes representatius van estar; Franz Kafka, Tomas Mann, Eduard Munch, H.G.Wells. etc.  En tots ells podrem apreciar una similitud procliu a recrear tant atmosferes asfixiants com  foscor existencial o estètica.


 El nom de decadentisme, ve donat per la tendència indissimulada dels seus partidaris per tot allò que mostres un alt contingut de morbositat, malaltia, roïndat, i que poses en evidencia la inestabilitat de la societat del moment. Ara be, en realitat el mot va sorgir dels seus detractors a mena de despectiu.

Von Byros, trencà d´una forma audaç i elegant, amb molts tabús profundament ocults  sota el teixit col.lectiu d´aquells temps.  A traves de les rareses fantasmals, eròtiques i metafísiques, va traduir gràficament com cap altre, les inquietuds i contradiccions latents en el inconscient d´una societat excessivament ancorada en la moral  farisea, i que en el nostre país, d´alguna manera encara perdura.   Ho poseu en dubte? Les imatges per ell creades, mai deixaren ningú indiferent, observeu be, i pregunteu-vos; quins i com son els sentiments profunds (em refereixo als no racionalitzats) que us provoquen la seva contemplació...? Però si us plau... sigueu sincers, al menys amb vosaltres mateixos ...
 
Quim
 

  




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada