Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de gener del 2013

FRANZ BON BYROS

GENIAL  INTERPRET  DE L´ART-NOVEAU

LA SEVA VIDA                                                                              

 Fill d´un noble espanyol i d´una de mare tedesca, Franz Von Byros va nàixer a Zagreb, capital de Croàcia  el 28 de maig del 1866.

Ben complerts els 17 anys, el localitzem  superant les proves d’accés a l’Acadèmia de Viena, cor de L’imperi Austrohongarès, junt amb el pintor Eduard Von Engert, que mes tard en seria també  rector. No li costà gaire introduir-se i integrar-se a l’alta societat  vienesa de finals del segle XIX. Aquest fet li permeté accedir als diferents cercles selectes de la metròpoli, entre ells el de Jhoann Strauss II, i es precisament  en el si d´aquesta família, on coneix Alice, la fillastra  del famós compositor del vals  “Danubi Blau”, que al 1896 es convertiria en la seva esposa.


 El 1897 Choisy Liconin (pseudònim), es trasllada a Munic, on exercirà la seva rica carrera  d´artista comercial, il·lustrador, pintor, escriptor i Marques, dons aquest era el rang nobiliari que li pertocava per ascendència paterna. Amb el fruit de l´esforç, inaugurà al cap de vuit anys, la  primera i reeixida exposició en la mateixa ciutat (1904). Engrescat per l’èxit, viatjà gairebé d´immediat a Paris, i desprès a Itàlia per tal d´ampliar estudis. El 1908 tornà a Munic, on reprengué, la feina, però en el 1911 es denunciat pel seu controvertit llibre  ”Toilettentsch erzählugen” (Contes del tocador) considerat excessivament perillós per l´ordre aretològic imperant. El cas es que aquesta literatura acabà arribant als tribunals. Causa per la qual fou  detingut, jutjat i  desterrat.



Desprès de veure’s obligat a mudar, de població en població per gairebé tota Europa, puig que cada obra que escrivia era sistemàticament prohibida,  Byros, decidí retornar a la Viena de principis del segle XX, que ja no el reconegué i amb la que mai mes es retrobà. Al 1914, l´esdeveniment de la I Guerra Mundial constituí per ell una nova i dura adversitat , de la qual ja no es refaria. Acabà els seus dies per l´efecte d´un rigorós vessament al cervell, el 3 d´abril del 1924 a l’etat de 58 anys.  Dibuixant posseït per Eros, prosèlit d´en Sade, de Boucher, del Rococó i intèrpret  excepcional de l´Art Noveau, llegà a la humanitat uns 2000 gravats de tota mena. Essent conegut també, per les impactants il·lustracions d´una  sexualitat sense eufemismes, que imprimí a clàssics de la literatura, alhora prohibits, tals com per exemple el “Decameron” d´en  Boccaccio.


 LA SEVA OBRA

Gairebé la integritat dels seus treballs, trasllueixen mes aviat el reflexa d´una creativitat basada en la memòria d’allò que, amb seguretat no li era aliè, i que hauria disposat de la oportunitat, com a mínim, d´observar amb certa freqüència, en els àmbits relacionats a les elits privilegiades, per on transcorria la seva existència.

El  traçat precís, ondulat i  segur, del seu dibuix posa de manifest que no era gens afectat  pels temes que ens mostrava, em refereixo exclusivament al poderós contingut i ingeni eròtic, en el que s’expressa  la major part de la seva producció.  Estil  entroncat  plenament en el moviment literari decadentista,  que tingué el seu inici a la França del segle XIX. Aquesta manera d´entendre l´art, s´estengué per tota Europa i arribà també als EEUU. Es definí com una mena de transició entre el romanticisme, i el modernisme.



En les creacions dels adeptes d´aquest corrent, trobem un comú denominador que confereix rellevància a l´artificialitat i la temporalitat de la bellesa tradicional, així com la fixació en contrapartida, de la lletjor, la mort, el pessimisme, i els personatges turmentats. En definitiva, una fugida de les convencions i de l’enclaustra-me’n de la societat,  actitud que els alinea explícitament amb els autors del romanticisme.

Influenciats per la novel·la gòtica, i d´altres moviments contemporanis propers, tals com el simbolisme i l’esteticisme, mostren a traves de la seva tasca una clara pronunciació també, contra la hipòcrita moral burgesa,  immobilitzada al voltant de conceptes tals com;  progrés mes fe.

 Alguns autors adscrits foren Oscar Wilde, Paul Verlaine, i també el primerenc Machado. Influenciats pel mateix pensament, trobem tant escriptors com artistes i intel·lectuals posteriors, els mes representatius van estar; Franz Kafka, Tomas Mann, Eduard Munch, H.G.Wells. etc.  En tots ells podrem apreciar una similitud procliu a recrear tant atmosferes asfixiants com  foscor existencial o estètica.


 El nom de decadentisme, ve donat per la tendència indissimulada dels seus partidaris per tot allò que mostres un alt contingut de morbositat, malaltia, roïndat, i que poses en evidencia la inestabilitat de la societat del moment. Ara be, en realitat el mot va sorgir dels seus detractors a mena de despectiu.

Von Byros, trencà d´una forma audaç i elegant, amb molts tabús profundament ocults  sota el teixit col.lectiu d´aquells temps.  A traves de les rareses fantasmals, eròtiques i metafísiques, va traduir gràficament com cap altre, les inquietuds i contradiccions latents en el inconscient d´una societat excessivament ancorada en la moral  farisea, i que en el nostre país, d´alguna manera encara perdura.   Ho poseu en dubte? Les imatges per ell creades, mai deixaren ningú indiferent, observeu be, i pregunteu-vos; quins i com son els sentiments profunds (em refereixo als no racionalitzats) que us provoquen la seva contemplació...? Però si us plau... sigueu sincers, al menys amb vosaltres mateixos ...
 
Quim
 

  




















diumenge, 20 de gener del 2013

FERRADA DE "LES DAMES" (Montserrat) + 3ª TROBADA "EX-SIRES" (El Bruc)




Cedit amablement per l´ICC

INTRODUCCIÓ, DIA 7 D´OCTUBRE DEL 2007
L´hora de concurrència i el lloc on s´havia de produir, eren ben determinats, el problema radicà en que per tal d´arribar al pàrking del restaurant  “La vinyanova”, l´itinerari esdevé una mica complicat, sobre tot, si no s´hi ha anat mai. Per aquesta raó, adjunto un parell de plànols que amb tota seguretat faran mes senzilla la seva localització.  El fet de no conèixer-la massa be, i l’adherència excessiva d´alguns llençols, afectaren  una puntualitat que no va estar massa lluïda. (No dic noms que desprès tot se sap...)


Degut a que el punt de trobada, era també l´establiment on havíem de consumar l’àpat, l´Albert, en Pep Hidalgo, Ramon, Rafa, i jo mateix, marxarem a fer la ferrada de “Les Dames”. Les dones, optaren per dirigir-se cap el monestir i desprès pujar amb el cremallera de St. Joan, per tal de caminar fins el mirador de St. Jeroni. Un cop acabades les respectives activitats, ens reunirem novament en aquest mateix indret , junt amb els que tenen previst afegir-se només al dinar.



APROXIMACIÓ A L´ARTIGA BAIXA O “LES DAMES”
Sortint de la zona d´estacionament de vehicles, seguirem direcció sud-est per la  pista que ens retorna novament  a Collbató en sentit descendent, si mes no, donada la proximitat, ( 1´5 km aprox.), varem cobrir el trajecte passejant.

Anirem en compte, dons al cap d´uns 625m. trobarem un accés a ma esquerra, format per una esplanada tancada a base de pilons de fusta fitxats al terra (Per aquí haureu de deixar el vehicle, si l´heu fet anar) Ara ens introduirem per la canal de l´Artiga Baixa, situada al marge dret del serrat de Pollegons. De seguit prendrem una corba molt tancada a l´esquerra (senyal que anem be) recorrerem un viarany accidentat, amb alguna petita grimpada, acte seguit avancem pel llit de la riera plena de còdols, fins assolir una bifurcació. Continuarem per la dreta, fiant-nos d´un indicador de ferro rovellat i en castellà. A partir d´aquest paratge rastrejarem les marques vermelles que directament ens deixaran a peu de  ferrada, a uns 425m. dels pilons.


 LA FERRADA
A grans trets, direm que es tracta de la típica “ferrada montserratina,” es a dir, dotada amb molta precarietat de materials. Grapes tortes, doblegades i d’escàs diàmetre, algunes fins hi tot ballen. Trams que no disposen de graons, d´altres   mancats de cable de seguretat, i bastants metres de cadena. Amb tot això, ja ens podem anar fent a la idea, de que haurem de fer anar, i molt, els braços.



Sota el meu estricte criteri, (i ja se que hi ha polèmica), es apta per principiants, ara be, no es fàcil, hi ha un parell de passos un tant intricats; un petit extraplom en la penúltima paret de 30m, i també el pas final, quant ja anem una mica justets de forces, en el replà de l´Olla, on tenim que remuntar una xemeneia molt llisa (10m.) dotada nomes de cable de vida, en el que ens hi haurem de subjectar  per nassos, puig que no disposarem de cap mes presa per tal de superar-la.

SINTESI
1/   Paret de 15 m verticals. Al començar, el primer graó, es situat a 1´70m.  Per abandonar aquesta, haurem de     
      flanquejar a l´esquerra. Agafadors torts i en mal estat.
2/   Superarem alguns relleixos equipats només amb cadenes.
3/   Paret 30 m,  molt inclinada però no vertical, no hi ha escalarons,  si cable de vida. Trobarem preses artificials.
4/   3 trams de cadenes.
5/   Paret de 30 m. Aquí els aferralls, son de bona qualitat, disposa de cable de vida. Gairebé a la meitat, haurem     
      de vèncer un petit extraplom format per una junta d´estratificació.
6/   Paret de 10 m. La seva dificultat consisteix en una xemeneia llisa,  mancada  de fixacions naturals i artificials,      
      per descomptat hi ha línia de vida. 

Des del Replà de l´ Olla, ultima paret
TORNADA
Per tal de sortir de la canal, nosaltres varem fer-ho seguint la llera mes amunt i desprès enfilant-nos pel costat dret, servint-nos d´uns agafalls, fins assolir un sender senyalitzat  en color groc. El seguirem fins arribar a un pas des del qual ja podem divisar les poblacions de la plana. A partir d´ara, prosseguim pel camí del Clot de la Mònica  que distingit amb marques blaves, ens dirigirà fins la mateixa carretera sense asfaltar, per la que anteriorment hem vingut, i que ens durà a Collbató, o be, en el sentit contrari pel nostre interès concret, cap a la Vinyanova, dons allà mateix tenim previst celebrar la...




3ª TROBADA D´EX-SIRES
Tan aviat arribàrem a la zona d´aparcament, ens adonàrem de que la situació havia canviat substancialment respecte a primera hora del mati, quant literalment érem sols. Allò, sense exagerar ni un pel, semblava “La Marabunta!!!”  Sincerament, hem costava un gran esforç creure que aquell espai tranquil i ple de serenor matinal, es pogués transformar en tant poques hores de marge, en aquell formiguer frenètic, bulliciós, famèlic i ple de cridòria. Afortunadament havíem tingut la precaució de reservar taula, ja que tot era ple a vesar, i les cues per tal d´entaular-se s’engreixaven per moments.

Alguns mostren un bon estil ...

No sense dificultats, varem anar localitzant-nos els uns als altres, dons també coincidien en arribar  els que nomes venien a dinar i passar l´estona en tan entranyable acte de germanor.

D´altres, com fer trampes



Ens entaulàrem els 17 assistents a l´exterior, sota l´ombra dels arbres i para-sols,  en una gran terrassa plena de llargues taules  (18-20 places cada una), disposades en bateria. No s´hi cabia ni en calçador. El preu (No diré xifres), no era elevat, si mes no, la qualitat i el servei tampoc, ara be, entenc que resulta materialment impossible, atendre correctament  tota aquella gernació, dins de la franja horària que va de les 13:00 a les 16:00 h amb la mà d´obra disponible.

Al marge d´aquestes anècdotes, el dinar va discorre entre les converses i els records d´altres èpoques, que malgrat oferir un to alegre i divertit, sempre en el fons, traspuà una profunda nostàlgia, la de ser conscients que el temps havia passat inexorablement per tots. No obstant fer gala d´una bona memòria, ningú de nosaltres  érem ja els mateixos. Però creieu-me companys, això també te els al·licients pels que paga la pena seguir!!



Donant per acabada la sobretaula, entrarem de ple en l´apartat d´abraçades i petons de comiat. També va haver alguns suggeriments per tal de preparar un altre sortida, la qual cosa feliçment es va produir.  Però d´això ja en sabreu mes a traves dels propers articles.  Adéu-siau camarades!!!

Quim