Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 6 de desembre de 2012

AIXÒ ES UNA...


            FELICITACIÓ NADALENÇA

HOLA COMPANYS, ELS QUE NORMALMENT APAREIXEM PER AQUESTES PÀGINES, VOS DESITGEM QUE MALGRAT LES CIRCUMSTANCIES, PASEU UNES BONES FESTES I QUE EL PROPER ANY 2013, SIGUI D’ALLÒ MILLOR PER A TOT HOM, A EXCEPCIÓ DELS MALNESCUTS QUE TOTS CONEIXEM...

diumenge, 2 de desembre de 2012

AL CONGOST DE MONTREBEI DES DE CORÇÀ

DIA 10 DE NOVEMBRE DEL 2012


Cedit amablement per l´ICC

ADVERTENCIA
Poques sortides he fet durant la meva existència, que m´hagin satisfet les  expectatives tan esplèndidament com aquesta. Hom te garantit un espectacle paisatgístic francament excepcional. La seva espectacularitat serà difícilment superada, i degut precisament  a aquest fet, podria succeir que, d´altres paisatges perdessin interès immerescudament, desprès  de la seva visita. Resteu dons advertits...

                                    

El divendres dia 9 de novembre, al caure la nit, arribaren a la Floresta l´Albert i en Rafa. Varem sopar a base de carn a la brasa, ja que el foc a terra era encès. Sabíem tanmateix, que no podíem fer gaire tard, dons teníem previst llevar-nos d’hora, així que quant la pel·lícula de la tele, ens produí somnolència, ens retirarem a descansar.


           Roca+ermita de la Mare de Deu de la Pertusa

A les vuit del matí tot era carregat al cotxe i empreníem la marxa. L´itinerarri a grans trets, fou el següent;  La Floresta- Mollerussa- Bellcaire d´Urgell – Balaguer- Ager- Corçà.  Des d´ací, (no cal entrar a la població) seguirem una pista asfaltada i ben indicada cap a l´ermita de la Mare de Deu de la Pertusa.  Caldrà que anem en compte, dons es molt estreta i comença a estar en mal estat durant tot el trajecte. A demes, cal ressaltar amb insistència, la impossibilitat de passar dos vehicles si es trobessin de cara.

Les crestes de Sta Quitèria
Un cop arribats a lloc, estacionem en un espaiós pàrking, (694m.)  a partir d´ara, haurem de continuar a peu. Les vistes de la roca on destaca el temple, ens ofereixen un bon marc per tal d´esmorzar. El dia sens presenta a estones nuvolot, i també boirós, la qual cosa ens desanima una mica, però finalment agafem els estris i comencem la caminada. Mes tard, fins hi tot, el Sol ens visitarà de tan en tan.

Runes de la Pardina, i a dalt la Serra del Mill

Interiors de les runes de la Pardina

ITINERARI
L´ermita de la Pertusa, lloc des don comença l´excursió, apareix gairebé mimetitzada com una roca mes, en l´abrupte esperó que porta el seu nom. Vorejada de grans precipicis, sembla a primer cop de vista que sigui pràcticament inaccessible, però per un corriol no apte per persones que pateixen de vertigen, l’accés es perfectament possible. Aprofitant aquestes peculiaritats, hi ha equipades tres ferrades de diferents graus tècnics que avui no farem.


Aquesta construcció romànica data dels segles XI i XII. Sembla ser que funcionava com una mena de complement del castell de St. Llorenç, enclavat en el macis del Montsec d´Ares, mes amunt i al davant de la població de Corçà. El que actualment  resta d´ell, son únicament els fonaments de la torre. Exercia les funcions de control del pas a la vall d´Ager i el  de Montrebei.


Entrada sud del Congost de Montrebei vist des d´abans d´arribar a Mas Carlets

El GR-1, molt ben indicat, pedregós i terrós a estones, discorre vorejant a molta alçada el pantà de Canelles, el qual acumula tan poca aigua, que podria afirmar que només es el riu que circula lliure. Deixem enrere les crestes de Sta. Quitèria, pic situat a l´altre costat de la vall (territori aragonès). I un suau descens ens conduirà al cap d´uns 700m, a la creuada des don surt un viarany a ma dreta, que s´enfila suaument  a la part alta de l´obaga de la vall de la Pardina, senyalitzada amb un cartell on es pot llegir “Via ferrada  Olmo –Urquiza”. (663m)


Mas Carlets i al fons la Matamala

 Nosaltres, no l´agafarem, i seguirem, encara que  pocs metres mes endavant, també torcerem a ma dreta, però en aquest cas, perdent alçada molt ràpidament en una fragosa ziga-zaga, que acabarà per situar-nos al mateix centre del tàlveg de la riera que, porta el mateix toponímic. (583m)


En aquest indret iniciem una pujada d´uns 250m que es farà una mica tediosa, però en canvi ens  recompensarà generosament amb el seu paisatge a mida que guanyem alçada. A poca estona d´iniciar l´ascens, arribem a les casetes anomenades també, de la Pardina, ja enrunades (604m) on encara podem endevinar, com eren distribuïdes les seves estances. Sempre i de forma indefectible, experimento una profunda tristesa quant observo aquests espais, que a bon segur en d´altres temps, restarien plens de vida, i que amb tota certesa, deuen guardar abundants històries personals, penes i alegries...


Arribats al punt mes alt de la Serra del Mill, (829m)  iniciem finalment la sortida de la vall anterior, i comencem a visualitzar els espectaculars penya-segats escalonats de la Trencada de l´Estall d´Aragó, que conflueixen, junt  amb els verticals tallats de la Matamala del Montsec d´Ares, (Catalunya) en aquella estreta fenedura anomenada, Congost de Montrebei.  Ara planejarem i anirem baixant poca cosa, fins arribar al mas de Carlets. (795m)

Escales a la paret d´un dels falls per on passarà la nova ruta
des d´Aragó
Aquest mas, va estar habitat fins ben entrats els anys seixanta, i un cop abandonat, es va reconvertir en refugi per excursionistes, però amb el temps va patir un notable deteriorament, i ara justament, s’inicien les obres de restauració, (això vol dir que resta tancat al públic) amb la intenció de tornar-lo a reobrir novament, no sabem exactament quant.

Ens acomiadem dels restauradors, (un noi i una noia joves) i  baixem, fins la font del Rajolí, que es gairebé al costat de la casa. Esta en molt mal estat, i no es pot beure ni recollir aigua, ja que no te desnivell, es mes aviat un toll, on hi creix la bardissa i sobre tot molts joncs.

Tram del congost
El tram que ara iniciem, ens portarà ja a la boca del mateix congost, passant primer, bastant a prop de la cova Negre de Corçà, 73mp, i 325 mr. de fet la podem veure ja des de lluny al peu del frontó de la Matamala,


La davallada pren força i en alguns trams hem d´anar en compte per tal no embalar-nos, i fer una aterrada de cul, dons hi ha pedra solta. Es un tram que es fa una mica llarg, ja que veus l´objectiu però no hi arribes mai. Els boscos donen bona ombra, i entre clariana i clariana, podem observar les obres de construcció d´una ruta que, suposem tindrà origen (una vegada acabada) a la població aragonesa d´Estall, i que en dues ocasions superen els falls de la Trencada, a base d´escales metàl·liques clavades a la paret, per tal de poder pujar caminant. La finalitat es poder fer el Congost des de l´altre costat,  puig que també estan  construint un pont penjant que, connecta justament en el punt del nostre sender, situat a uns 300m de l’accés  a L´estret.(592m).  En aquest paratge, tant l´Albert com en Rafa, decideixen endinsar-se i fer la visita  fins el pont de sirga de l´entrada Nord. (540m)


Jo no en tenia pas de ganes de fer-lo, dons feia poc que l’havia recorregut per catorzena vegada,  el tenia massa recent. Així que varem acordar que m´entornaria altre cop fins el cotxe i allà els esperaria. Van aparèixer per l´aparcament una hora mes tard aproximadament, ja eren 3/ 4 de set, i sense entretenir-nos gaire ens en tornarem cap a la Floresta. Un cop allà, sans i estalvis, férem l´hora dels comiats, i  amb el seu vehicle sen tornaren  cap a Barcelona novament, donant feliçment per acabada l´aventura.


Recomano aquesta sortida, per la seva incomparable bellesa feréstega. Esdevé una mica dura, si ho voleu, però crec que es a la bast de qualsevol persona que li agradi caminar, o estigui acostumada a fer-ho.

Pont penjant de l´acces nord
El recorregut total (anada + tornada) incloent-hi el Congost, es d´uns 17´3 km.

El desnivell màxim es d´uns 250m.
El desnivell acumulat es d´uns 621m.
Totes les xifres tancades en parèntesi, ( ) indiquen l´alçada sobre el nivell del mar, en el punt esmentat.


 Molt rebé companys, no insisteixo mes... fins la propera!!

Quim