Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 27 de setembre de 2012

FERRADA DE LA TRONA - LA MUSSARA - SIURANA - ESCALADEI - LA FLORESTA

AQUEST ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DE L´ANTIC "TROBADOR"           DISSABTE 10 DE MAIG DEL 2008

 


IIIª TROBADA EX-SIRES 2008

La Mussara en altres temps

La Mussara avui
Es tracta d’una sortida maratoniana amb molts escenaris diferents, el resultat és com  llegir un llibre d’aquells que enganxen en un sol dia i que durant la resta de la setmana el vas paint de mica en mica.
El dissabte 19 d´abril, va despertar un pel nuvolot. El punt de trobada era gairebé eixut, si no fos pel Ramon, la Mercè, la Montse i l´Albert que ja feia una bona estona que picaven de mans i saltaven per esbandir-se el fred. La resta de companys, el Rafa, na Quima, l’Enric, i el Lluís van arribar més tard.

El paisatge que envolta la Mussara, es realment bonic si més no, es cert que respira un aire... diria entre misteriós i tètric. Les vibracions, a mi personalment, em causaven una sensació de profunda tristesa. Al voltant del poble, i especialment disseminades per la zona de penya-segats, podem trobar un gran nombre de petites plaques funeràries molt recents, (entre 2, i 10 anys) amb epitafis mes o menys d´aquest estil; “ Fulano de tal , data, “Ja ets un esperit lliure”...

Desprès d’omplir el pap, com el temps no s’arreglava, les dones, acompanyades per l’Enric i el Lluís, van decidir esperar-nos al bar de Siurana. El grup restant anàrem a cercar la ferrada.

COM ARRIBAR-HI
Si sortim de Reus, puig que es tracta d´una bona referència, agafem la T-704 en direcció a Mas Pujols,  l´Aleixar i la Mussara.  Ja no ens aturarem fins arribar al Km 20 de la mateixa, justament coincideix  amb el lloc on deixarem el vehicle, es tracta de les runes de Mas d´en Joan Pau. Hi ha poc espai potser dos o tres cotxes, així que el que cal es matinar!!.


 APROXIMACIÓ
 Anirem baixant un cop superada la cadena que barra el pas. Travessarem un camp (sempre avall), i ja veurem el començament d´un tram ben afitat, que seguirem fins que ens desvien a l´esquerra, continuarem el descens als “CINGLES” i seguidament trobem l´indicador al Mas de Tosques, i i al Grau del Racons. Ara el camí es fa abrupte i bastant inclinat. Haurem d´anar en compte, dons abans d´arribar a la riera,  surt una drecera a ma esquerra, que ens condueix en breu, a una gran balma  i a uns deu metres, trobem  el final de la ferrada. Podem fer d´aquest punt també el començament amb un divertit ràpel d´uns 15 m.   Val a dir, que aquesta es la forma més divertida i practica de fer-la, rapelem  els 15 m. vora dels graons que desprès, de tornada, utilitzarem per superar l’última vertical . Fem peu un parell de metres mes amunt del llit de la riera de l´Encens, la remuntarem caminant uns 30m. fins trobar l´inici. També es cert que podem (novament situats al desviament esmentat), continuar la davallada fins la llera, i llavors remuntar-la tot seguint les fites que ens situen a peu de ferrada. Si mes no, en contraprtida ens perdrem la rapelada.


 LA FERRADA DE LA TRONA
El primer tram puja de tirada uns 17m. i a partir d´ací comença un franqueig molt interessant (40m. Aprox.) en el que sovinteja la presa natural amb l’artificial, havent-hi un pas on els curts d´extremitats hem de patir una mica.  Aquest recorregut horitzontal, mor en una mena de coveta de reduïdes dimensions, que pel que sembla, en altres temps fou aixopluc i  hospital dels carlins. El que resulta inexplicable es com podien accedir-hi !. Francament tota una “?”


Des del mateix refugi, hi ha una instal·lació per tal d´engegar un nou ràpel, que ens conduirà fins meitat de paret. Cal recordar que, abans mateix d´arribar a la coveta, hi ha un escapament per on es pot posar fi a l´aventura. Tornant al punt anterior; al finalitzar el ràpel s´inicia un altre franqueig, aquesta vegada més curtet que connecta amb un petit pont de sirga, i a l´hora aquest, amb l´ascens final, que es justament per on hem encetat “La Trona”.


Tant la instal·lació com el material son de primera, el circuit donada la morfologia, (espai creatiu) es ben aprofitat, i tot aquest cúmul d´encerts, dona com resultat una ferrada excel.lent que, ens ha proporcionat un hora de gran divertiment (entre d´altres)


 

SIURANA
Ja al migjorn, el dia ha decidit posar-se “guapo”i ve molt de gust fer un beure al solet, còmodament asseguts en una de les tranqui-les placetes de Siurana, poble del que en rebo unes sensacions molt agradables, profundes, diria que inefables.


Al caminar pels carrers i planades, que tanta historia traspuen, descobrim la llegendària petjada del cavall de la reina mora, que deixà per sempre gravada a la roca, abans de saltar al buit.


 Restes de cisternes excavades en pedra viva, primitives conduccions d´aigua, petits horts esglaonats envoltats de precipicis, però hi ha un lloc situats en el qual, podem girar-nos 380º que en qualsevol punt que decidim aturar-nos, gaudirem d´un paisatge realment impressionant, i que no podran de cap manera abraçar els nostres ulls, òbviament d´un sol cop. Aquest no es altre que, el cim del que resta de la torre d´homenatge del castell.  Podria parlar-vos molt del que vaig poder veure en aquell recinte tancat al públic (jo vaig poder passar); Grans voltes soterrades,  inaccessibles espais i galeries subterrànies que s’endinsen per les entranyes de la terra, aljubs... De sobte, absort en la meva solitària exploració, me’n vaig adonar que potser era ja mol tard, i conscient de que m´estarien buscant, vaig abandonar tot desitjant tornar-hi un altre cop amb més temps i medis.


 Alterosa i humil. Siurana empedreïda damunt les cingleres arraulida,  volguent  veure´s a prop de les estrelles va cloure, somiadora les parpelles i dolçament, es va quedar adormida”
Francesc Gardeta  agost de 1967

Crec que el poeta, anant mes lluny del mateix significat literal de les paraules, resumeix força be els sentiments que sem despertaren amb  l´estança en tan bell paratge.


Restes de la torre de l´homenatge
Efectivament, m´estaven esperant per que tenien fam, i ja era massa tard per anar a dinar de restaurant, així que varem acordar per majoria tirar de “bocates”.


Restava poc temps per tal de poder visitar la Cartoixa, raó per la qual, canviarem els plans sobre la marxa, no voliem perdre, l´últim, dels objectius que ens restaven en aquesta sortida,  Sta. Maria d´Escaladei.


 ESCALA DEI
Per  desig exprés del rei Alfons I el cast, es fundà l´any 1163, la primera cartoixa de la península ibèrica, Sta. Maria d´Escaladei.

Vinguts de la Provença, els monjos cartoixants, Pere de Montsant, i Ramon de St. Esteve,junt amb alguns eremítes del lloc, foren els primers en tirar endavant aquest monumental projecte.


Amb el temps, adquirí molt esplendor, fins arribar a assolir el rang de Priorat, que conferí nom a la comarca.

El seu destí final, fou el mateix que el de molts altres monestirs, en arribar al 1835 la Desamortització d´en Mendizabal.

Tan sols en dos anys, ja no hi restava pedra sobre pedra, Tal va estar la reacció d´una població enfurismada, farta de tanta opresió...


La caminada pel recinte ens va descobrir moltes coses, unes ja les sabíem, i d´altres no, com per exemple, el refinament d´aquesta ordre (cartoixans) que oferia molta intimitat personal als monjos, en contrast amb el cister. El monestir, gaudia de cel.les individuals en un petit claustre, a mena de caseta dosada amb jardí, mentre el cistercenc compartia tot, tant el dormitori com el claustre etc.
Sortirem satisfets, i un xic decebuts, ja que per molt que buscarem, ni rastre de la famosa escala.

També ens ensulsiarem pels cellers amb més solera d´aquest racó del Priorat, on s’ofereixen degustacions gratuïtes dels millors caldos als compradors. Va haver algú que li va costar molt decidir-se i per aquesta causa entre degustació i degustació va buidar alguns porrons de ranci... i vi de missa i...finalment varem fer el que teníem per primera fita, el cafè, però ja no era hora de cafè sinó de Kubata.

LA FLORESTA DE LES GARRIGUES
Tanmateix el solet ja feia estona que s’havia amagat rere els turons, quan deixàvem els vehicles al pàrking del castell de la Floresta. Aquesta vegada ningú no temia, ningú no dubtava. Aquesta vegada tothom entrava segur i content de trobar aquell càlid refugi a la seva disposició. Un altre cosa va estar el sopar, no havíem previst que aquella nit televisaven el partit de futbol, alló que en diuen “El Derbi” i que no va ser res més, que la presa de cabellera a la que ens te acostumats l´equip, en les dues últimes temporades. Al cap de tombar-la una bona estona, fèiem cap al Cafè Terrall, on  satisferem les nostres necessitats vitals a base de “barregetes” i cruixents entrepans. Finalitzàvem la jornada amb una tertúlia a la sala del castell, i...zzzzzzzz.


El diumenge dia 20 d´abril, no es va aixecar de cap manera, doncs va romandre plujós (G.A.D !!!.) fins gairebé finals de la tarda, la qual cosa no va impedir que ho passéssim força be, tant mentre cuinàvem com mentre cruspíem, en definitiva un dia plàcid , contrapunt del dia anterior en el que tot va estar regit pel signe de l´acció




 

NOTA
A tots vosaltres que ens llegiu, però que encara no us heu decidit a compartir ni tan          sols un il·lusionant àpat de germanor.
A tots aquells que penseu que ja sou massa grans per reprendre aquestes “bogeries”.
A tots els que patiu lligams mentals que no us atreviu a trencar, però que voldríeu fer-ho.
També als col·leccionistes de rancúnies, als que la foscor de l´etern passat, no els permet eixir.
En definitiva, a tots vos invito a manifestar-vos utilitzant el sistema d´opinió d´aquest mateix bloc. Tanmateix, a fer-vos seguidors, veureu que es molt fàcil,  sempre que vos vingui de gust, es clar!!

Salut i Força afició !!

Quim

dimarts, 25 de setembre de 2012

L´ANIMA ES AL CERVELL (Eduard Punset)

AQUEST ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DE L´ANTIC  TROBADOR            DILLUNS 16 DE JULIOL DEL 2007


 


Edicions Aguilar. Biblioteca Redes TVE

Personatge molt conegut en la vida social-politic-cultural catalana, l´Eduard, dirigeix i presenta actualment, el programa Redes a TVE. Un programa rigorós e interessant, on els “artistes invitats” son investigadors científics de primera línia en tot el mon.

El llibre en qüestió ve a ser una mena de recull, molt ben connectat d´uns determinats programes, que fan referència monogràfica al tema que ens ocupa, utilitzant un llenguatge molt clar, i sense abusar-ne de la terminologia científica per tal de millorar la divulgació d´un tema tan controvertit.
Personalment quant el vaig acabar de llegir, vaig tenir la agradable sensació de conèixer-me una mica més i millor, tanmateix a tots els que m’envolten, si més no, una pregunta em va sorgir de forma espontània... “L’ànima està en lo cervell ?

Sense desmerèixer-ne una bri l´obra, he de manifestar la meva humil disconformitat... veureu; no em tinc pas per cap mena de científic, ni filòsof, ni pateixo de mals religiosos, no obstant això, si que guardo consciencia del que soc. Potser això que acabo d´escriure resultarà un xic agosarat, ara bé, com esser humà i lliure pensador, opino que no podem confondre un òrgan excepcional, misteriós, i a traves del qual tenim consciencia del que som, a més de pensar, recordar i moltes altres funcions, amb l´ànima, i molt menys afirmar que està en el seu interior. Senzillament crec que es comet un acte extremadament reduccionista i pretensiós.

Amb l’absent intenció de frustrar als investigadors que s’aventuren per aquestes conrades, crec sincerament que l´ànima, mai sabrem precisament com es, ni on resta ubicada, (si es que ho està) ja que la seva profunda subtilitat la fa inconquerible per la racionalitat científica, si més no, tots sense excepció la posseïm, (o ens posseeix)  i sense cap mena de dubtes, la trobarem indefectiblement en un moment determinat de les nostres existències, llavors amb tota seguretat, no disposarem de cervell per tal d’estudiar-la, ni falta que ens farà !!.



Quim





dimarts, 4 de setembre de 2012

SORTIDA ALS AVENCS DE LA FEBRÓ

La Febró- La Mussara,    21 i 22 de març del 2008
AQUEST ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DE L´ANTIC TROBADOR   DIMARTS 7 D´ABRIL DEL 2009

COM ARRIBAR-HI
Un cap de setmana amb meteorologia excel·lent, previsió que es va complir en tots els aspectes.
Per començar,  a l´hora en punt hi érem gairebé tots. El tema de conversa voltava entorn a la temperatura ambient que, si 3º, que si 5º, el cas es que realment feia fred, però el dia era bo i prometia.

REFUGI DE LA MUSSARA
Començava a omplir-se el refugi, (de fet es va omplir fins la “tapa”) tot i amb aixó, varem ocupar un parell de taules on poder desdejunar amb certa comoditat. Encara no havíem acabat amb el primer entrepà, que feien l´arribada en Rafel, na Quima i el Joan Canals, també conegut per en Mc Cànals. Hòstia quina alegria!! . Potser feia 25 anys que no ens veiem!!

També ens va fer companyia per unes hores, un altre vella gloria de la SIRE, en aquest cas de Collblanc, en Florentino Fadrique, ben trobat company!!


L´aproximació a la cavitat des del refugi ,es fa en uns vint minuts a peu tot passejant per un agradable bosc de pi i matoll (2´25 km).

APROXIMACIÓ
ELS AVENCS DE LA FEBRÒ
Es tracta d´un conjunt format bàsicament per varies esquerdes d´origen tectònic, que s´obren paral·lelament al cingle que les origina. Hem d´assenyalar  que les mes importants son tres.   Podríem estar parlant, de l´anticlinal calcari afectat pels materials  plàstics sobre els que probablement  s’assenta.  Aquest segment si mes no, es veu accentuat de manera extraordinària per les seves proporcions; La mes dimensionada es troba aïllada de les altres, esdevé molt  ample però també més curta.



L´avenc de la Febró en singular, esta format per la megaclasa que circula  de SE. a NO.  d’uns 300 m, de longitud, per 6-9 d´amplada, i entre 30 i 35 de fondària. Es la mes allunyada del cingle, i esta interconectada amb la precedent de configuració laberíntica, mitjançant una estreta escletxa transversal.

En la base del seu interior, tant a ma dreta com a l´esquerra, trobem l´acces a unes coves de factura càrstica, no es tracta de dues cavitats diferents, sinó d’una que, casualment va quedar seccionada pel procésde fracturació. La gran, esta constituïda per una sala de proporcions mitjanes, i unes galeries que arriben als 255 mr. a diferents nivells comunicats per petits pous, assolint 35-40 mp. que afegirem als 30-35 inicials.

La petita, es en contrapartida mes tècnica, amb recorreguts tipus gatera, i un petit pou.
Tot  aquest interessant complexa desenvolupa uns 1800 m. de recorregut.

L´acces es fa per la part oriental, baixant  un camí bastant accidentat, que ens condueix al fons. També hi ha una instal·lació fitxa per tal de baixar a ràpel si es desitja. I en l´extrem occidental, damunt un caos de blocs,  a ma dreta segons la progressió, trobem una petita via ferrada d´uns 9 m. que ens situa novament a superfície.
COORDENADES
41º 15´58,85´´ N
01º 01´  6,02´´ E

Desprès de gaudir com  beneits recordant vells temps de “cuaqueros”,
busquem una clariana de bosc, on organitzem un improvisat “Picnic”  de “week end”en plena natura. I es que amb la panxa plena les coses es veuen diferent.

Només el fred, que  retorna puntual en despenjar-se el solet (estem a mes de 1000 m) ens fa pensar en el refugi.


Tan aviat arribem ens sorprèn l`agradable temperatura que hi ha en el seu interior, Encara no hi ha massa gent, sembla que hem estat dels primers en acabar la feina, la qual cosa aprofitem per tal de prendre possessió de la nostra habitació de 15 lliteres.

Hi ha dues tandes pel sopar, escollim la segona i última. Mentre no arriba l´hora, el company Florentino ens presenta una projecció, (PC. portàtil), sobre anteriors expedicions espeleològiques al Marroc, si mes no, la fatalitat va volguer que es exhaurissin les bateries, esdevingué el moment ideal per projectar els darrers “flims” de l´avantguardista i incomprès director i company, Rafel Solanas.  (PC. d´en J.Mª Latorre). Quant el sopor fa que tots dormitem, algú de la taula del costat ens avisa que no hi ha bateries. Moment oportú, que aprofita la noia que s’encarrega de la restauració, per comunicar-nos que hem de deixar lliure la taula per que comença el primer torn de sopars.


Acabem d´apurar la “Fanta” i decidim sortir a fer fotografies nocturnes al poble de la Mussara, amb l´objectiu de captar fenòmens paranormals. La boira afegeix un aspecte mes fantasmal a l’escenari del que per si mateix te, i aixó provoca que involuntàriament s’escapin algunes ventositats traïdores, que acaben arrodonint l´ambient de la nit...  i amb aquestes premisses, donem per acabada la nostra incursió al mon de les paraciéncies.
Ja novament en el refugi, i seguts a taula, es l’instant  en que el company Florentino, no sabem si impressionat per l’experiència que acabava de viure, o per que tenia altres compromisos, decideix marxar cap a casa seva i donar per acabada l’excursió. Varem insistir per tal que restes  amb nosaltres, però tot resultà inútil.  
  

El sopar, senzill però reconfortant, constava d´escudella de pollastre, molt bona, i botifarra de Vic amb patates de Prades al caliu , salseta d’all i julivert al punt, ous ferrats pel que no volia la llonganissa ,   mes postres de xocolata. Tot regat amb bon vi del Priorat. La sobretaula, va estar animada, amb whisky, mistela i rebosteria (Això pel nostre compte Eh!) A les 23:00h en punt, silenci, tothom al llit, que la norma es de seny i per tant d´obligat compliment.

El diumenge pel mati, desprès d´esmorzar, recollim els estris, i abandonem de forma definitiva el refugi, dirigint-nos a la ferrada de”La  Trona”. Aquesta activitat va estar inclosa ja que ens venia de passada per anar a dinar, a demes d´omplir el mati i fer una mica de gana pel mig dia. (La ferrada esta descrita ex profes en article apart).

L’última missió del dia consistia en arribar a Mont-ral, i dinar al restaurant on teníem encomanat el menú. Tots satisfets de les excel·lències del cap de setmana, i de la bona companyonia, sobre dos quarts de sis, desprès de fer les reglamentaries fotos per la posteritat, emprenem el retorn a la quotidianitat.


Bona sort i fins la propera companys!!!

Quim


       




diumenge, 2 de setembre de 2012

EL BOSÓ DE PETER HIGG, O DE DEU...

Deu creant l´univers

En realitat, el sobrenom de Deu, no te gaire a veure amb la controvertida partícula, a no ser que ho vulguem entendre des de la vessant religiosa que, ens ofereix el gènesis bíblic, llavors si, com en aquest cas concret Deu esdevé  creador absolut, es de calaix que l´element tampoc es una excepció.

Ara fa 48 anys, per tal de trobar la baula de la matèria que mancava per poder explicar millor el mon tal i com el coneixem, un físic angles va iniciar la recerca d´una hipotètica partícula que, mitjançant un mecanisme per ell ideat, (Mecanisme de Higgs) permetria a les partícules adquirir massa, i de passada  confirmar la vigència del Model Estàndard.

Mr. Higgs durant una classe magistral
 LES QUATRE FORCES FONAMENTALS

El cosmos, es regeix primordialment per quatre forces ben diferenciades entre elles, la primera, i per ordre de dèbil a forta, es la gravetat, com he dit, resulta la mes dèbil, però en contrapartida exerceix la seva influencia per tot l´espai sideral.  (Atractiva).   La segona i ja mes poderosa, es l´electromagnetisme, la trobem agrupada en grans borses o camps.  (Atractiva i repulsiva). La tercera rau dins del nucli de l’àtom, es la força nuclear Dèbil, junt amb l’Electromagnètica s´encarrega de mantenir units els nuclis atòmics, i de les seves relacions amb altres sistemes, per tant també es responsable directe de tota la química. (Atractiva). I la quarta,  la nuclear Forta, te la missió de mantenir units els quarks que formen tant els protons com els neutrons. No actua mai si aquests no fan cap gest de fugir. Aquesta esdevé desproporcionadament superior a la primera,  es a dir, la gravetat.

Bosó
FERMIONS I BOSONS

El mon de les partícules subatòmiques, es bifurca bàsicament en dues tendències, els FERMIONS, i els BOSONS. Els primers drenen cap a la matèria, i els segons cap a les forces fonamentals de l´univers, o l´energía.

Els fermions es subdivideixen en LEPTONS,  els quals no es veuen afectats per la interacció Forta, i els QUARKS, que si que estan sota la seva influencia. Tots s´agrupen en tres generacions cada una de les quals son constituïdes per dos quarks i dos leptons. La primera que es rellevant per la física tant molecular, atòmica i fins hi tot nuclear,  resta formada pels quarks u, i d, mes els leptons (electrons) i nne (neutri electrònic). Com es preceptiu tots ells disposen de les seves corresponents antipartícules.

Els bosons son els portadors de les interaccions (forces fonamentals). Els bosons que coneixem i han estat demostrats experimentalment, son el FOTÓ, o quantum de la radiació que transmet la interacció electromagnètica, els GLUONS, portadors de la interacció Forta, i els BOSONS vectorials w+,w-, Zº, portadors de la Feble. La unió d´aquests tres últims mes el foto, son els transmissors de la interacció  unificada Electrofeble.

El presumpte bosó de Deu..
EL BOSÓ DE HIGGS

El model estàndard, fa necessària l´existencia de l´actualment famós bosó de Higgs, o de Deu, tal com l´anomena la premsa. Com ja he explicat, sense ell, no es possible entendre quin es el mecanisme que fa que les interaccions electromagnètica i feble, siguin tant diferents a la nostra gradació,  relacionant-se de forma tan  directa, mentre  transfereix  massa a les partícules.

Model Estandart, totes les H, fan referencia al bosó de Higgs

Cal deixar molt clar que, malgrat totes les dades  que es desprenen dels anàlisis efectuats sobre els resultats de les col·lisions, son molt engrescadors, no hi ha  a hores d´ara, quant  escric aquestes línies, la seguretat absoluta de que es tracti del desitjat bosó.  Feta aquesta observació, passem  a detallar com està mes o menys la situació.

Una cosa es segura, el que s´ha descobert, es  un bosó, i que a demes, es molt massiu. De fet, totes les característiques fins el moment comprovades, concideixen de forma espectacular amb la partícula descrita pel sr. Higgs,  No es casual que, els científics ja li atorguin un nivell de confiança de cinc sigmes, això ens trasllada al mateix llindar estadístic del que ells mateixos qualifiquen de descobriment. De no ser així, la comunitat científica, hauria de replantajar novament la mateixa Teoria Estàndard, o elaborar-ne un altre que de forma coherent, expliques el per que la nostra realitat es com es i no d´un altre manera.

L´existencia d´aquesta nova partícula, (en el cas de confirmar-se) aportarà molta informació d’extraordinària vàlua sobre, aspectes tan importants com per exemple;  la accelerada expansió de l´univers producte de la teoria inflacionària, on les galàxies es separen entre si a una velocitat propera a la de la llum i  en conseqüència podrà “il·luminar” qüestions tant punyents, com la detecció de les partícules supersimètriques, mai observades i molt sospitoses de ser les constituents de la matèria-energia fosca. O be, la relació entre l´espai temporal i les dimensions superiors, puig que podria ser que l´univers, reserves unes dimensions encara no detectades que, podrien explicar els fenòmens anormals.

Val a dir de totes maneres, que la consecució d´un bosó d´aquestes característiques,  no resulta gens fàcil, dons es fan imprescindibles milionàries inversions en estructures tecnològiques, com per exemple el CERN (Centre Europeu D´investigació Nuclear) i el seu gran accelerador de partícules (LHC) per tal de recrear unes condicions semblants, a les que presentava  l´univers a  poques mil·lèsimes de segon desprès del Big Bang (13.700 milions d´anys), on tornarien a reviure tots aquests elements.


Sala d´actes del CERN en el moment d´anunciar la pre-descoberta


Poden ser  necessàries  mes de, cent milions de milions de col·lisions per tal produir un sol bosó de Higgs.  Això explica  l´enorme dificultat que presenta  poder confirmar la seva existència de forma definitiva. A tot això, cal afegir la súper efímera franja vital d´aquest corpuscle, que no supera unes poques mil·lèsimes de segon, per tant no es observable de forma directa, i cal procedir a un exhaustiu examen dels residus restants de la col·lisió, per tal de poder confirmar la descoberta, i això reclama el seu temps.

Esperem que la confirmació del bosó de “marres” no es faci esperar gaire, i en breu, puguem veure com es porten a terme altres fites científiques que poden, al menys en potencia, canviar-nos la vida a tothom de forma altament exponencial.

Quim