Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 4 de juny de 2012

FISICA QUANTICA II

 Aquest article ha estat recuperat de l´antic TROBADOR   dimarts 24 d´abril del 2007

Dualitat
Varem deixar l´anterior article amb la discussió aferrissada entre Einstein i Bohr (Solvay 1927).  Les contraposades posicions  dels seus postulats, (l´un molt proper encara a la visió niutoniana de la física, i l´altre, a una concepció quàntica de la mateixa)  lluny de complementar-se, encara es van agreujar molt més,  perllongant-se al llarg de les seves respectives vides.  Si mes no, Ja en edat avançada, Einstein, sembla ser que d´alguna manera va reconèixer el seu error  quant en una carta a un col·lega seu, va escriure: “Potser si, que Deu juga als daus amb l’univers...”  Val la pena aclarir que aquesta rivalitat entre aquests dos monstres de la ciència, mai va afectar la seva amistat  personal, ni la mútua admiració que ambdós es professaven.


   Com funciona el cosmos?... Existeix alguna explicació que atorgui significat a aquesta pregunta?. La vella metàfora de la física clàssica deia  “l´orbe es com un precís rellotge gegantí". Avui els físics moderns no disposen d'una, sinó de varies imatges temptatives, que els permeten donar una resposta amb sentit, als fenòmens que passen al voltant de la física quàntica. Ara sabem que el nostre mon no es deterministic com el funcionament d´un rellotge, on causa-efecte es succeeixen en aquest ordre . Les diferents realitats que aquí exposarem, son diferents models del tronc que conforma l´arbre de la teoria quàntica.

Un dels punts que hem de tenir present sobre els models , es que cap d'ells representa "La veritat". Per això, malgrat que una determinada línia d´investigació sigui molt precisa a l´hora de descriure el que s'està coent en un context; un altre, completament diferent a l´anterior, pot ser igual d'exacte en explicar el comportament de la mateixa entitat, o sistema quàntic. Quin de tots dos representa la veritat?...  Ambdós models son igualment vàlids, cap d'ells representa la realitat última. I molt probablement no hi hagi manera de que el cervell humà pugui mai comprendre les certeses finals de la mecanoquàntica. Totes les interpretacions son simples ajudes per poder percebre el que passa realment. Ningú sap el que tracta de dir-nos el fet quàntic, tot el que podem saber es com es.

La teoria quàntica, ha estat universalment exitosa a l´hora de descriure fenòmens a tot nivell comprovables mitjançant experiments, tanmateix en les seves innegables aportacions en el coneixement de la física de l'àtom, que ens arriba a nosaltres de forma tangible a traves d´aportacions  tan transcendents, com la supraconducció, els transistors, el Laser, i els semiconductors, pilars  elementals de la electrònica moderna.

Aquesta teoria, de fet funciona com un bon llibre de cuina, que val per qualsevol cosa que vulguem realitzar dins del mon físic, si més no, acompanyant aquesta precisió, es posa de relleu un total desacord en allò que significa, i quina classe de realitat està sustentant.

Existeixen diverses "realitats" quàntiques que alguns físics significatius  defensen com "La Realitat Real i Verdadera" que suporta la aparença externa. Algunes d'aquestes "Realitats" a demés son contradictòries entre si, però com totes produeixen els mateixos resultats davant dels mateixos experiments, tots estan en possessió de la "Veritat".  Veiem dons que diuen cada una d´elles; son les visions, que expressem en forma de vuit realitats diferents, les quals representen vuit aproximacions importants d'allò que realment succeeix darrera de l'escena.

Bhor i Einstein 1927

VUIT MODELS DIFERENTS

MODEL, O REALITAT QUÀNTICA Nº1
La interpretació de Copenhaguen part 1ª Representada per Niels Bohr, que diu : "EN EL MON FÍSIC, NO EXISTEIX UNA REALITAT PROFUNDA".

Bohr no nega l'evidencia dels nostres sentits, el mon que ens envolta es real, però flota en un mon més profund que no es real. Alguns físics que s´oposaven a aquesta interpretació, per exemple Einstein, deia que segurament el que Bohr volia significar, no era pas escampar les especulacions fora del context dels experiments que es realitzen, ans al contrari, existirien certes realitats amagades i no conegudes pel moment mitjançant la tecnologia existent.  Però Bohr no acceptava aquesta reinterpretació de les seves paraules, sinó que visiblement aïrat, insistia dient : "no hi ha un mon quàntic, només existeix una descripció quàntica abstracta !!" .

Heinserberg, el Cristòfol Colom de la teoria quàntica va escriure: "L'esperança de que nous experiments ens guiaran a fets objectius en el temps i l'espai, te tant fonament com esperar descobrir el final del mon conegut en les zones inexplorades de l’Antàrtica".

Per tal de fer una metàfora de la postura d´aquesta realitat nº1, molts van formular les següents preguntes, La Lluna existeix si no la observem? O millor, si una rama d´arbre cau al bosc, fa soroll si ningú l’esta escoltant? Es a dir, existeixen realitats físiques objectives, o aquestes depenen de l´existencia d´un observador extern ? Els defensors d´aquesta realitat quàntica nº1, responen que no, no existeixen realitats objectives en el mon quàntic.

MODEL O REALITAT QUÀNTICA Nº2
La interpretació de Copenhaguen part 2ª "LA REALITAT ES CREADA PER L'ACTE D'OBSERVAR".

Quelcom així com dir; les coses existeixen només quant son observades (recordem les metàfores de la Lluna , i la rama quer cau al bosc).

Es així que l'escola de Copenhaguen consisteix en dues parts:

1) No existeix la realitat en absència d´observació.

2) La observació crea la realitat.

Però sorgeix la pregunta... que es una observació? o... quines son les característiques que una observació ha de tenir per tal de crear la realitat ? La resposta surt amb la màxima del físic John Weeler, que separa lo real de lo no real : Cap fenomen es un fenomen real fins que el mateix es observat.  Aquesta creença de que la realitat es creada per l'observador, si be pot ser comú en el camp de la filosofia, no ho es pas en el camp de la física, al menys no ho era fins l'aparició de la física quàntica.

Quim

(continuarà)