Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 29 d’abril de 2012

EL PUIG DE LA BALMA I LA COVA DE MURA


Una sortida per passar-ho be     dies 30 de setembre i 1 d´octubre del 2006

PLANOL CEDIT AMABLEMENT PEL ICC
El dissabte dia 30 de setembre a les sis de la tarda, gairebé tota la colla ens reuníem al pàrking 2  de la població de Mura, nomes restava  una parella per arribar que finalment no es va presentar. I així  superat aquest entrebanc, emprenem la marxa cap el casal de “La Vila,” on tenim llogades les instal.lacions.

Prenem la carretera BV 1223 que va d´aquesta població fins Rocafort, i en el primer desviament a ma esquerra, que creua la riera de Mura, (uns 2´3km) prendrem la pista forestal que ens durà fins el nostre destí, desprès de recórrer d`uns 2´5 km . Hi ha algun punt en que els cotxes baixos poden patir una mica...


El Puig de la Balma, serà el restaurant on per un preu molt raonable, anirem a sopar, desdejunar i dinar aquests dies. Aquesta construcció encabida   en una gran balma, tal com el seu nom indica, data de diferents èpoques de construcció bastant ben definides; La part central pertany al segle X, l´ala dreta al XIII, i l´esquerra, al XVII.  Ha anat passant de generació en generació fins els actuals propietaris, també descendents directes dels primers habitants. Val la pena visitar totes les seves estances, dons indefectiblement, percebrem la seva enorme emanació tel·lúrica.

Un cop arribats a La Vila i desprès d´explorar tota la mansió, efectuem un sorteig molt democràtic, per tal de que no hi hagin garrotades a l´hora de repartir les habitacions.  Tan aviat estem ben allotjats, ens adonem que entre una cosa i l´altre sens ha fet l´hora de sopar.  Fent un agradable passeget, recorrem els dos o tres cents  metres que ens separen de l´històric casalot.


Superem les rampes finals, accedint per una petita porta al que en els seus temps deurien ser les cavallerisses, ara transformades en un càlid menjador  amb parets i volta de pedra. Triguen una mica en servir-nos, potser hem arribat un xic mes aviat... Però la xerrameca  aconsegueix distreure’ns mentre no arriben els plats. El sopar a base de bona olla, rostits, brasa, llegums, postres etc, s´ha fet  llarg, i la sobretaula amenitzada per l’anís “El Chamaquito”, fa que no trobem l´hora d´alçar el cul del seient...

Quant abandonem l’estança, la nit es clara, estelada i freda, el camí de tornada a La Vila es fa en un no-res i resulta francament gratificant. Ara començava una sessió de diapositives que il.lustraven les nostres gestes de jovenets, a càrrec d´en Rafel Solanas. Amb aquesta activitat remembradora, sens fan les tantes i ja farts de “Kubates” i “Xupets” anem desfilant cap el llit que demà la cosa continua... Durant la nocturnitat, sembla ser que algú va sentir la presencia de fenòmens estranys, dons hi havia llums que s´encenien i s´apagaven de forma misteriosa...  Desprès...zzzzzzzzzzz...



Dia 1 d´octubre

Alçánt-nos encara un pel adormits, anem camí amunt altre cop al Puig a desdejunar, ho fem amb una mica de pressa, dons hem previst repartir-nos en dos grups, els uns aniran a visitar la rustica població de Mura,  així com la seva l’església romànica de St. Martí, datada en el  segle XII. Caldrà posar-hi molt d´èmfasi en el seu enigmàtic timpà, per la qual cosa contaven amb el sòlid assessorament d´en Ramiro, que arrossegà la gran majoria; Conxi, Leo, Albert, Montse, Cristina Parra, Cristina Junior, i els recent incorporats, Xus, Maribel, Enric, Carme, Josep i Marcel.  Un altre grupet mes reduït, optarem per pujar fins la cova de Mura; Un servidor, Josè, Rafel, Cristina Lazaro i J.Mª Bosch.


L´ascens el vaig trobar una mica feixuc, dons el recordava bastant mes suau, si mes no, el varem coronar sense dificultat. A la porta de la cavitat, coincidirem amb una munió de quitxalla que, potser serien d´algun col.legi en hores d´esbarjo, gracies a ells, un responsable, havia obert la porta, dons la caverna es tancada amb clau, per tal que els desaprensius no puguin dur a terme les activitats que tan lamentablement els caracteritzen. També vaig trobar molt diferents els seus 150 m de recorregut aproximat. Varem entretenir-nos molt intentant  fer algunes fotos sense que sortissin els nanos pel mig, dons omplien la cavitat de principi a fi, anant i venint contínuament. Finalment, gracies a Deu van anar desapareixent  i la cridòria també, va ser llavors quant podíem treballar en condicions, si mes no, s´havia fet tard...


Baixarem tan aviat com poguérem, però l´altre grup es va cansar d´esperar-nos i feina rai varem tenir per tal de retrobar-nos novament. Del còctel que va preparar en Ramiro, ja no en restava ni l´olor, però encara ens sobrà una mica de temps per tal d´estrenar la piscina coberta, petita, però ens proporcionà un bany  força tonificant.

Ens entaularem plegats per dinar (18 en total) i vos puc assegurar que ho varem gaudir en tots i cada un dels seus aspectes, dons feia molts anys (+ de 25 en alguns casos) que no ens retrobàvem tanta gent en una sortida i ben acomodats en tan extraordinària dinàmica, arribem al final d´aquesta gloriosa jornada, fent-nos les fotos de rigor.    Fins la propera companys!!!


OFERTA TURISTICA

El Puig de la Balma, al marge d´oferir-nos una bona mostra de la cuina casolana del país, també ens ofereix allotjament en la casa de la roca:  tres habitacions dobles amb bany, calefacció i televisió, mes una sala comuna per practicar el tenis taula, a demes d´una petita botiga on es poden adquirir productes de la terra. El regim pot ser de mitja pensió o be complerta.

Aquest singular conjunt arquitectònic, disposa d´una capella dedicada a Sta Margarida del 1441, però l´actual, es va reconstruir a mitjans del segle XVIII


El museu, ens mostra una bona col·lecció d´estris utilitzats pels successius moradors al llarg de la seva dilatada història (26 generacions) per tal de sobreviure a les adversitats de l’existència. Es poden concertar visites guiades els dissabtes, diumenges i festius, pel matí de 10 a 12. I per les tardes de 16 a 18 h.. També a hores convingudes.

La Vila Es la casa pairal que nosaltres hem llogat, situada a uns 200 o 300 m del restaurant de la Balma, posa a la nostra disposició; 6 habitacions dobles, 5 banys, i una piscina climatitzada. Sala de jocs, menjador, biblioteca i televisió.

Els Masovers; Son unes construccions adossades d´estil rústic, equipades amb 3 habitacions, bany i xemeneia.

Les Casones; Es tracta d´unes construccions mes modernes, i distanciades del conjunt, on trobarem 3 habitacions saló amb televisió i bany.  

Si necessiteu mes informació (que la hi ha) podeu trucar al telèfon de la tarja.


Quim















divendres, 20 d’abril de 2012

JOSÈ HIDALGO . FOTOGRAFIA IV

Aquest article ha estat recuperat de l´antic TROBADOR.  25 d´abril del 2010

 

UNA FOTO DE PREMI IV


“EL TOT ES EN L´U, I L´U ES EN TOT”


Parlem d´una mena de “crac” de la foto, profundament arrelat als temes de muntanya. Entre moltes obres presentades a concurs en aquesta convocatòria de caire anual, ell porta quatre edicions consecutives “fent cim”.

A l´amic Pep Hidalgo, el puc definir com un notable fotògraf. (El seu currículum, així m´ho fa entendre ) La seva genuïna personalitat, inclou els diferents ingredients que el fan singular entre d´altres, sobre tot, a l´hora de triar el motiu adequat al marc en el que es cenyeix i la determinada tècnica a utilitzar.

Observant amb atenció la foto, el primer que salta a la vista, es sens dubtes la gran quantitat de paisatge admirable contingut en ella. Em fa venir al cap un conegut, virtuós del pinzell, fill d´un poblet de Cuenca, en Luis Zafrilla, al qual li retreien sempre la virtut de la laboriositat, cada un dels seus quadres en contenia tres o quatre. Un mestre indiscutible del dibuix i de la llum, un artista inequívocament generós, ja que entregava molta mes riquesa pictòrica en les seves composicions, per un mateix preu.

Aquest idèntic retret li podríem aplicar al nostre protagonista en aquesta ocasió, tot suggerint-li que, sàpiga mantenir “els bons costums”. Això si, sense descuidar l´aspecte creatiu.

No es tracta d’una imatge que es pot descobrir a primer cop d’ull, si no que, ens permet i obliga a l´hora a explorar-la com si d’una col·lecció de postals sàviament ordenades es tractes.

Darrera d´aquest objectiu, s´amaga un anima essencialment informadora que, no escatima esforç per tal d´aportar un màxim d´elements visuals, dins d´un mateix motiu. Harmonitza perfectament els dos extrems de l´espai, lo macro i lo micro, el material estàtic (el paisatge) i el dinàmic (l´ala delta) Tos dos, pesen gairebé el mateix a l´hora d’avaluar les sensacions que incorpora aquesta instantània.

Si sota el meu lliure criteri, li hagués d’assignar el títol que millor la definís, acudiria sens dubtes a aquella frase que podem trobar en la més antiga tradició hermètica, i des de no fa massa, també en l´elit mes destacada de la ciència actual; “El tot es en l´u, i l´u es en tot”


Des d´aquestes línies, agrair-te Pep, un cop més la gentilesa d’obsequiar-nos amb la foto guanyadora, i com no, esperonar-te i ... a per la següent!!


DADES TECNIQUES

Autor Jose Hidalgo Mellado
Foto Pic “El Nuvolao” Dolomites (Itàlia)
Premi 2º, en categoria de paisatge – XIII Mostra d’audiovisuals de muntanya - Districte St. Martí
Cambra Nikon D200
Objectiu Nikkor 10.5 - Diafragma 10 - Velocitat 350


Quim

dijous, 19 d’abril de 2012

CANVI CLIMÀTIC


AQUEST ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DE L´ANTIC TROBADOR.      DIUMENGE 8 DE JUNY DEL 2008

 Sequera, calamarsa, “chemtrails” i ...


Introducció


D´uns tres o quatre anys ençà s´en sent parlar, encara que de forma aïllada, d´unes enigmàtiques “avionetes” sense identificar.

Sobrevolen les borrasques abans de que creixin excessivament i acabin convertint-se en pedregades, les desfan a base llençar iodur de plata (?) de forma tan contundent, que acaben desapareixent del tot.



L’angoixa que experimenten els pagesos (els de secà) per la manca de pluges, els porta a clamar “al cel”, ja que veuen com interessos molt foscos, no només els perjudica a ells, sinó que també en son responsables en gran proporció de la sequera que pateix el país, i en conseqüència de bona part dels incendis forestals .

Companyies d’assegurances, pagesos de reg, marques automobilístiques, fins hi tot les administracions, podrien contractar aquests serveis. Les últimes, per tal de preservar esdeveniments que poden reportar a les ciutats grans guanys econòmics, tipus Jocs Olímpics, Fòrums... tot sabent que a Espanya les  prctiques a les que ens referim estan expressament prohibides per  llei.

En tan peculiar olla barrejada, tampoc hi podien faltar els americans, els militars, i conxorxes inspirades en probes d´armes químiques sobre la població civil. Que en podrem treure d´aquest entrellat?


La calamarsa ha estat i es encara avui, un dels mes temuts enemics de l’agricultor, doncs els seus efectes sobre les plantacions son verdaderament catastròfics.


Una mica d’història 

En temps bíblics, als voltants del 1250 ac. El Llibre de l’èxode,ja ens parla de la setena plaga que va assolar Egipte, per tal de convèncer al faraó de que havia de deixar marxar el poble de Judá. Poca cosa més en sabem d´aquest fenomen fins ben entrada l´edat mitjana,en que diversos documents de l’època relaten com es tocaven campanes “A sometent” cremant olivera beneïda sobre les eres, al temps que s´encomanava tot a la misericòrdia Divina. També s’encenien grans fogueres amb rama verda barrejada, per tal de emetre molt fum a gran altitud.


Alexandre Volta, l´inventor de la pila elèctrica, va romandre tota la seva vida mol intrigat per aquest fenomen, però no va poder aportar gaire per apaivagar-lo.

A finals del segle XIX, començaments del XX, es feren assajos amb canons “Granífugs” que disparaven contra les turmentes, però els resultats no eren massa afalagadors, si més no, a partir d´ací començaren a funcionar amb cert èxit, tota una parafernàlia d´aparells tals com els generadors de fum, que cremaven iodur de plata amb acetona, i el projectaven contra els núvols. Coets del tipus pirotècnic però de grans proporcions que esclataven contra el gel que queia, desprenent grans borses d´escalfor.


Al voltant dels anys quaranta, algunes organitzacions universitàries argentines amb col.laboració de l’exèrcit, construïen coets que podien pujar a 8000, 12000 m. , i actuaven pràcticament en el punt neuràlgic de la tempesta a base d’explosions de iodur. Aquests artefactes realment aconseguien minimitzar els efectes, però s´en necessitaven molts, per la qual cosa van optar per comprar antics coets soviètics que els sortien més econòmics. D´aquesta experiència, va néixer tota una industria d’autèntics missils, amb capacitat per arribar amb precisió als punts mes convenients, fins 20.000m d’altitud, màxim on pot arribar en condicions especials, la taula d´un cúmul nimbus.


Avui dia persisteixen tres medis per aturar les calamarses, un es el coet, l’altre les malles protectores derivades de les fibres poliolefiliques, que cobreixen les plantacions en la seva totalitat. I finalment les “avionetes”, que difícilment catalogaríem com a tals, sinó aeronaus amb gran capacitat de carrega, (tipus Boeing 747 per exemple) amb suficient potencia com per transportar-la a les alçades convenients i deixar-la anar. Aquí tenim l´origen de les “Esteles químiques”, conegudes ecumènicament com “Chemtrails” .


Quant l´objectiu ja no son les pedregades
El iodur de plata, no es excessivament contaminant, però es clar, l’acumulació si que es susceptible de crear problemes mediambientals. Les partícules d’aquest metall, alliberen hidrogen que amb contacte amb l´oxigen, generen gotes d´aigua, i aquesta, elimina, o desfà la pedra, segons sigui el seu volum, A Pekin per exemple, disposen de tot un exercit equipat amb canons, bombarders, i tota una mena d’enginys, per tal d’aturar les tempestes molt abans d´arribar a la ciutat, ja que en les dates dels Jocs Olímpics, solen produir-se una mitjana d¨11´8 dies de granellades.


L´alarma social al nostre país, no ve només per l’ús il·legal de l´aviació en aquestes tasques, sinó que, recents anàlisis d´aigües recollides desprès de ser sobrevolada la zona per aquestes aeronaus fantasmes (volen sense cap identificació), han posat al descobert que acompanyant el iodur de plata, també baixa; bari, plom i alumini. El plom, com sabem es un metall pesant altament tòxic i contaminant, i el bari, s´utilitza com ingredient genèric en molts medicaments que produeixen estats idiotitzants. En d´altres casos la composició es diferent, el plom es substituït per, sulfur de bari i silici, en aquest cas, la compaginació, farà que aquests elements, absorbeixin o eixutin la humitat de l´atmosfera. També s’han empleat mescles de diòxid de sofre, que barrejat amb l´oxigen reacciona produint flamarades espontànies, grans incendis forestals podrien haver tingut origen per aquesta tàctica combinada, de crear sequera i un cop al punt, aplicar deflagracions.


Aquest fenomen no es ni de bon tros local, sinó que passa a nivell global. També hi ha científics, sobre tot a EEUU, i Europa, que vinculen l´origen de noves malalties, moltes d´elles relacionades amb estranyes al·lèrgies, deficiències immunològiques, erupcions cutànies, afeccions bronco- pulmonars, i un llarg etc, amb la presencia dels Chemtrails.

I com es això ?

Moltes vegades pels efectes, podem deduir les causes, sobre tot quant qui hauria de parlar calla.

En determinades condicions atmosfèriques, la compressió que es produeix a l´intrados de les ales d´un avió, acaba comprimint l’aigua que conté l´aire, i l´expulsa per les bores marginals en forma de condensació, o estela blanca (contrails). Per que es produeixi aquest fenomen, son necessàries tres condicions: altitud superior a 8.000 m, temperatura de -40º , humitat relativa, igual o superior al 70%. Una ultima consideració, aquest tipus de rastre es desfà en poca estona.


La majoria d´avions que veiem abocant aquests solcs, volen al voltant dels 3.000 m, per tant alguna altre “cosa” deixen caure, Els transports comercials ho fan entre 8, i 14.000 m, en conseqüència son difícils de veure, o simplement no es veuen.

Tots els camins porten a Roma
La teoria que va guanyant mes consistència, es la de la conxorxa, per cert molt polièdrica tal com veurem a continuació.

Documents recentment desclassificats, dels departaments de defensa dels EEUU, i UK, reconeixen que als voltants dels noranta, van provar armes químiques mitjançant la “fumigació” de les seves pròpies tropes, i en determinades àrees de la població civil. De mentalitats tan esbiaixades com aquestes ho podem esperar tot!!

Els chemtrails al contrari que els contrails, no s’esvaeixen amb facilitat, resten en suspensió a l´atmosfera durant hores i hores, formant una mena de cel enteranyinat, que mal deixa passar el sol amb l´objecte de produir un efecte hivernacle artificial. D´altra banda esvaint els núvols per evitar la pluja, aconsegueixen que les temperatures pugin a tot el planeta, i finalment ho mimetitzen tot sota l´eufemisme de “Canvi Climàtic”. Expressat d´un altra manera; cal obrir els ulls, el canvi climàtic en si mateix no existeix, l’estan provocant !!

No es pas cap secret que els americans des dels anys 70, van darrera del control del clima amb finalitats econòmiques i quotes de poder global. Fonts ben informades avisen que al voltant del 2.025, aquest projecte-arma estarà a punt per ser utilitzat a qualsevol part del planeta.

La guerra química o bacteriològica també hi es present en aquesta conspiració, es tractaria d’infectar tota o part de la humanitat, per tal de fer-la depenent de fàrmacs, que només fabricarien uns laboratoris d´un determinat país,i que tindria dues finalitats; sotmetre a totes les nacions per necessitat , i imposar un peatge de per vida. Darrera d´aquest disbarat, hi haurien els grans holdings de les químiques, i farmacèutiques relacionades amb els transgènics, multinacionals armamentístiques etc. Un dels objectius fonamentals seria reduir i controlar la superpoblació planetària.

Per finalitzar, anirem cap el que tots en aquestes altures ja ens preguntem; qui hi ha darrera d´aquesta barbaritat a escala global? Sembla ser que tot apunta a una mena de “Govern a L´ombra”que al més pur estil dels dolents de les pel·lícules de l´agent 007, intenta fer-se amb les regnes del mon per tal d’instaurar un regim tirànic i definitiu, anomenat “Nou ordre mundial” i estaria integrat per les principals fortunes de tots els països.


Fins el moment només hi ha un científic que ha portat el cas als tribunals, es tracta de l´italià Rosario Marcianó. Ha rebut moltes amenaces, algunes d´elles, provinents d´altes esferes de la política italiana per la claredat i contundència de les seves declaracions al respecte. No es l’únic.

El silenci dels nostres politics, si mes no es sospitós, doncs els converteix en part implicada de forma inexcusable. Qui pot creure que qualsevol d´aquestes aeronaus podria travessar l´espai aeri nacional, sense coneixement del govern de torn.?

Per tal de donar consistència al que acabo d´explicar, us recomano que mireu el cel, i jutgeu per vosaltres mateixos, potser us ajudarà a prendre suficient consciencia del per que som fumigats gairebé a diari.

Tota aquesta estrambòtica situació, ha desempolsegat de la meva memòria aquella lluïda frase d´en Karl Marx, que mes o menys ens venia a dir; “Si un dia no liquidem el capitalisme, serà el capitalisme el que un dia ens liquidarà a tots”.

Quim


divendres, 6 d’abril de 2012

VIA FERRADA DE "PEÑAS JUNTAS"


Un recorregut per a tots els gustos i possibilitats

(Aquest article ha estat recuperat de l´antic TROBADOR   diumenge 6 d´abril del 2008)


Alquezar al vespre
Ben instal.lats  en la setmana Santa, (dissabte 22) decidim fer una escapada llampec (d´un dia) per tal de reunir-nos amb “the Hidalgo family” que porten ja dues jornades acampats al càmping d´Alquezar. Diuen que ha fet molt fred , però que amb tot, malgrat les nombroses dificultats han pogut localitzar l´objectiu.


Acabats d´esmorzar carreguem els estris i ens dirigim cap el NO. Direcció Bierge (16´5 km, uns 19 minuts de conducció) En aquest indret, a la Hospederia de Guara, (Bierge) deixem  la Cristina L. que es troba indisposada. La resta de participants desprès de travessar un bon entrellat de pistes i camins, ens situem a peu del primer pont de sirga on s´inicia la ferrada de “Peñas Juntas”.


DESCIPCIÓ DE LA VIA
El recorregut consta bàsicament de dos circuits ben diferenciats i que si convé, es poden gaudir per separat. El primer està format per tres ponts tibetans gairebé seguits que, creuen per dues vegades el riu Isola. Un d´ells, el central, es força llarg amb mes de 26 m de longitud, de totes maneres suposant una hipotètica caiguda, no prendríem gaire mal ja que l’aigua es bastant aprop dels peus, (uns 2´0m)

Recomano no obstant, si voleu experimentar el que senten els funambulistes (encara que només sigui de manera aproximada) feu la terna de ponts, i a bon segur que no vos sentireu pas decebuts.
A partir d´ací, s´inicia la ferrada convencional que puja amb algun petit franqueig sense dificultat destacable fins l´aresta final, lloc on prendrem el camí de tornada, ben senyalitzat a base de fites. Aquesta part en concret resulta molt idònia per tal d´introduir-se en aquesta activitat.


Tant la quantitat i la qualitat del material, com la instal.lació, son excel.lents cosa que encara fa mes senzill i confortable la totalitat del recorregut.  El problema principal rau en la localització, dons no es pas senyalitzada, i res ens fa suposar que en un paratge con aquell (sedimentari) amb plantacions d’olivers, ametllers, cereals i pinedes hi pugui amagar-se un desnivell o roquissar que ens indiqui el seu enclavament. Es per aquesta raó que en Pep, ens proporciona a continuació una descripció molt ben detallada, en possessió de la qual, us serà gairebé impossible no trobar-la.

Planol de la situació
LOCALITZACIÓ
Cal prendre la carretera que va de Bierge cap Abiego i passar l´Hospederia de Guara. A uns 100 m a la dreta, surt una pista asfaltada que haurem de seguir i a la primera cruïlla, girem a l´esquerra. Ara la pista ja es de terra compactada.

A la segona cruïlla, girem a la dreta, (hi ha un cartell verd on es pot llegir “Observatorio de aves”.

A La tercera, girem a l´esquerra novament, i  vorejarem una tanca molt llarga. Deixem a l´esquerra també una pista que puja, i mes endavant, trobarem una petita explanada amb una fita, es aquí on aparcarem el vehicle.

Ara ja a peu, anirem baixant per l´esquerra fins arribar al riu. Mentre baixem deixarem unes fites  a la dreta que ens indiquen el camí de tornada. Un cop a la llera seguirem el torrent aigües amunt tot arribant al cartell que ens informa que ja hem arribat.

Que vos ho passeu força be!!!

José Hidalgo & Quim