Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 19 de gener de 2012

TEXT ANÒNIM

(EL PRESENT ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DE L´ANTIC TROBADOR- DIUMENGE 1 D´ABRIL DEL 2007)


Aquest text va estar salvat en ultima instancia de l´interior d´un vehicle sinistrat i destinat al desballestament, el vaig llegir per casualitat. El contingut encara que en format d´esborrany hem va agradar, podria dir sense faltar a la veritat que hem va commoure. Per aquesta raó, vaig tenir el pensament de fer-lo públic... potser algú també en podrà treure quelcom d’útil.


No tenia nom, per tant si el-la poeta m´ho perdona, m´atreviré a batejar-lo...

“LA BONDAT DE L´ANIMA RAU EN LA NATURALESA DEL DESIG”
Et desitjo primer que estimis, i que estimant, també siguis estimat, ara be, de no ser així, sàpigues ser breu en oblidar sense guardar rancors.  Desitjo doncs que no sigui pas així, però si malauradament així es, aprenguis a ser sense desesperar.

Et desitjo també que tinguis amics, que fins hi tot dolents i inconseqüents, siguin valents i fidels. No estaría de mes, que entre tots, al menys n´hi hagi un, en qui puguis confiar plenament.  I per que la vida es com es, tanmateix et desitjo que tinguis enemics, ni molts ni pocs, justa la mida exacta.  Només per que de tant en tant et puguis qüestionar les teves pròpies certeses.  Fore bo que entre ells, en trobis algun que sigui just, per tal no et sentis excessivament segur...

Et desitjo a mes, que siguis útil però no insubstituïble, i que en els moments baixos, quant ja no resta res, aquesta utilitat sigui suficient per mantenir-te en peu. Igualment et desitjo que sàpigues tolerar, no amb els que s´equivoquen gens, puig que això es fàcil, sinó amb els que s´equivoquen molt i irremediablement. I així fent us d´aquesta tolerància puguis servir d´exemple a d´altres.

Et desitjo que sent jove, no maduris massa de presa i que ja madur no insisteixis en rejovenir... que sent vell no t´avoquis al desesper, per que cada edat t´ofereix el seu plaer i el seu dolor.  Cal que flueixin entre nosaltres.

Et desitjo de passada, que siguis trist, no pas per tot l´any!!,  només una estona, però que en aquesta estona, descobreixis que, el riure diari,  es bo,  que el riure habitual, es insuls, i que el riure constant, es malsà. 

Et desitjo encaridament que descobreixis, avui si es possible, que existeixen, i t´envolten essers oprimits, tractats amb injustícia, i persones que ignoren la felicitat.

Et desitjo acaronis un gat, alimentis un ocell i que t´aturis a escoltar una cardina eixir triomfant del seu cant matinal, per que d´aquesta manera sentiràs el be a canvi de res.  Desitjo per coherencia, que plantis una llavor per petita que sigui, i l´acompanyis en el seu creixement, per que comprenguis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo a mes,  que tinguis diners, dons es obligat ser pràctic. I que de tant en tant, estenguis un bon grapat d´aquests davant teu, i diguis en veu alta; Això es meu!!  Nomes per que quedi ben clar qui es l´amo de qui.

Et desitjo sincerament, que cap dels teus afectes mori, però si això t´arribes a succeir, que puguis plorar sense lamentar-te, i patir sense sentir-te culpable.

Et desitjo finalment, que agraeixis una bona parella,  demà i al dia següent, i que quant estigueu exhausts i somrients, parleu d´amor per començar.

Si totes aquestes coses t’arribessin a passar, no tinc res mes que desitjar-te.

         --------------------------------------------------------------------------------------

             “La bondat gairebé sempre es sinònim de profunda saviesa”



Quim